logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU CONCURS-001 SalaPREMSA AMTU 003

2010 - ALG

Les diferents tipologies de serveis de transport públics urbans de les ciutats de l’àmbit AMTU fan que en un cert nombre de casos es realitzin itineraris llargs, en d’altres l’ocupació dels autobusos sigui escassa, i a vegades es donin ambdues circumstàncies a la vegada.

Encara que el grau de motorització dels residents en aquestes zones és elevat, hi ha segments de població captiva (gent gran, persones amb mobilitat reduïda, joves...) que depenen del transport públic per desplaçar-se i als quals s'ha de garantir l'accés als serveis i equipaments bàsics.

Cal, per tant, cercar alternatives de transport públic que siguin més flexibles, eficients, econòmicament i ambientalment sostenibles i que alhora s'adaptin millor a les necessitats reals de la població de cada lloc. Les característiques dels serveis de transport públics urbans i interurbans d’algunes ciutats de l’àmbit AMTU aconsellen a plantejar-ne la necessitat d’avaluar de forma rigorosa la viabilitat de la possible implementació de sistemes de transport públic a la demanda.

Les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM) contemplen també aquesta modalitat de TP:

DNM1: Implantació de sistemes de transport públic alternatius a urbanitzacions disperses i mesures per a la millora de la connexió amb la xarxa principal de transport públic.

DNM 25: Millorar l’accés en transport públic entre els diferents nuclis de població aïllats i les capitals municipals i comarcals mitjançant desenvolupaments de serveis a la demanda, l’obertura del transport escolar i l’habilitació de sistemes innovadors que satisfacin la demanda de la mobilitat en el món rural.

 

Per tot això, cal cercar i fomentar aquelles solucions més eficients.

Per tal de dur a terme aquesta avaluació dels sistemes de transport a la demanda i la seva possible implantació a l’àmbit AMTU, aquest estudi planteja el seu contingut en tres aspectes fonamentals:

a) Informació i avaluació de les diferents tipologies de transport a la demanda que es troben actualment implantades en un entorn equiparable amb el que significa l’àmbit AMTU a nivell català, estatal i europeu; analitzant-les rigorosament i de forma comparativa entre elles en termes:

a. D’inversió inicial del servei;
b. Manteniment i fiabilitat;
c. De resultats obtinguts;

b) Definició de paràmetres que aconsellen o desestimen la implantació de sistemes de transport públic a la demanda urbans i entre nuclis urbans, i aplicació dels mateixos per a l’elecció de possibles implantacions a l’àmbit AMTU.

c) Estudi preliminar de concreció sobre les àrees AMTU escollides de les millors opcions de sistema de transport públic a la demanda a implementar basades en els raonaments exposats als apartats anteriors. Així com la metodologia recomanable d’implantació.

 

Què és el Transport a la demanda? 

El transport públic a la demanda és un tipus de transport públic característic de zones de baixa densitat de població o de dèbil demanda, que per les seves característiques geogràfiques o socioeconòmiques necessiten d’una dotació de transport públic urbà. Encara que, la dèbil demanda no justifica un transport públic regular amb reiteració d’horaris i itineraris, ja que bona part de les expedicions no tindrien cap viatger. També es pot considerar com a transport a la demanda el que té lloc a partir de línies regulars normals, però amb parades de baixa demanda apartades del recorregut principal de les de l’itinerari principal de les línies. L’obligatorietat de pas per aquestes parades, on en determinades hores i/o circumstàncies no hi ha usuaris que demandin aquest servei de TP, provoca recorreguts innecessaris dels autobusos, així com una prolongació del temps de viatge dels usuaris que viatgen a bord del vehicle. Les parades dels polígons industrials són casos susceptibles d’implantar aquest tipus de transport públic a la demanda. Tot i així, s’acostuma a entendre el TPU a la demanda com un sistema on els itineraris es fixen a partir de la demanda prevista dels viatgers. Aquesta petició prèvia sol tenir lloc mitjançant una trucada telefònica o a través d’un contacte per Internet a un centre de control on es fixa l’hora del desplaçament i les parades d’origen i destinació del mateix (entre una sèrie de parades disponibles). El centre de control ha de disposar de software adequat que permeti establir les rutes a seguir mitjançant algorismes de camins mínims. En d’altres casos es poden realitzar peticions d’última hora mitjançant polsadors instal·lats a les parades o bé mitjançant trucades telefòniques al conductor (el telèfon mòbil ha transformat l’escenari del TP a la demanda). A les mateixes parades l’usuari pot trobat tota la informació sobre el procediments a realitzar. Els vehicles del TPU a la demanda, donat el dèbil volum de viatgers a transportar, acostumen a ser minibusos, microbusos o com a màxim midibusos. En zones urbanes d’una demanda molt baixa també s’estableixen en alguns casos serveis a la demanda a partir de taxis. 

Definició extreta de:
Manual para la planificación e implantación de sistemas de transporte urbano (2004)
Consorcio Regional de Transportes de Madrid
C.Zamorano – J.M.Bigas – J.Sastre

 

Per obtenir més informació de cada experiència posa't en contacte amb el Departament Tècnic de l'AMTU