logo amtu

JornadesAMTU 002 Bus Granollers 150B MobiliCAT 003 Validaci targeta 150C Icona Cdibuix ok4 Mdul Premsa 150C

L'impuls al transport metropolità després de crear el bitllet integrat el 2001 eleva la despesa un 141%.

En 10 anys, els 507 milions que costava fer funcionar tot el sistema el 2001 s'han convertit en 1.222 l'any 2010, un augment del 141% segons revelen els comptes auditats de l'Autoritat del Transport Metropolità. Les partides d'entre 149 i 208 milions en les quals s'ha anat incrementant el cost arran de la implantació de la tarifa integrada són conseqüència del fet següent: creació del Trambaix i Trambesòs, renovació de trens de metro i FGC, serveis nocturns de metro i bus, millora de la xarxa de superfície, títols socials (targeta rosa, T-12, família nombrosa, superen el 13% dels viatges) i molt en particular l'ampliació del metro, L-2, L-3, L-5 i especialment la L-9/10.

El finançament es reparteix entre el bloc de les institucions (Generalitat, ajuntaments de l'AMB, Barcelona i Estat) i els usuaris. Les subvencions de les institucions en els contractes programa de dos o tres anys han pujat el 288% en aquesta dècada prodigiosa de millores. Els diners que aporten els viatgers amb els bitllets s'han incrementat en el mateix període el 194%. El pes de les subvencions públiques arriba en l'últim pacte al 60% (50% el 2001) davant del 40% de la recaptació (50%). Aquesta proporció, fins i tot amb menys aportació encara per part del viatger, impera en capitals europees com Brussel·les (32%), Amsterdam (39%), París (39%) i també Madrid (40%), segons un estudi comparatiu del finançament del transport presentat el 2010 per l'anterior Govern català. El conseller de Territori, Lluís Recoder, ha apuntat recentment la possibilitat de tornar a un equilibri del 50% en les dues parts.

Informació extreta del diari El Periódico del 12 de desembre de 2011.