logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU CONCURS-001 SalaPREMSA AMTU 003

Dijous, 11 de juliol, de 2019

El dimecres, 10 de juliol, es va celebrar a la seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya el debat sobre “El futur del bus exprés”, en el qual hi van participar: José María Chavarría, president de la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV); Cristina Pou, cap del Servei de Transport Públic per carretera i membre de la Comissió de Mobilitat, Transport i Logística del Col·legi d’Enginyers de Camins; i Blai Aparici, tècnic de mobilitat a l’Ajuntament de Lliçà de Munt, membre associat a l’AMTU, I coordinador del projecte de bus exprés a la Mancomunitat de la Vall de Tenes. El debat va estar moderat per la periodista Mònica Peinado, de Ràdio Barcelona- Cadena SER.

La xarxa exprés.cat comporta un seguit d’avantatges per als usuaris, com ara millores en la informació i capacitat dels serveis. A més, s’incrementa la freqüència en hora punta i s’habiliten expedicions amb menys parades. Aquestes línies també tenen una imatge específica, tant als vehicles com a les parades i als materials d’informació. Així mateix, estan operades amb vehicles d’última generació, accessibles i més sostenibles, i també compten amb parades més funcionals i més ben equipades.  Debat Bus Exprés xxss

El seu desplegament es va iniciar l’any 2012 impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Actualment hi ha 40 línies exprés.cat en funcionament, 23 a la demarcació de Barcelona, 7 a Tarragona, 4 a Lleida i 6 a Girona. Està previst que, quan la xarxa estigui del tot desplegada, n’hi hagi 44.

El president de la FECAV, José Mª Chavarría, va demanar millorar els intercanviadors i els accessos a Barcelona per impulsar el transport en autobús, ja sigui en superfície o soterrats. “Aquestes infraestructures es podrien impulsar a través de la col·laboració públic- privada”, va assenyalar,. En aquest sentit, va indicar que “la mitjana d’andanes de busos per expedició que hi ha a Barcelona està molt lluny de les que hi ha altres capitals europees com pot ser Madrid”.

Per la seva banda, Cristina Pou, va destacar que la Generalitat va posar en funcionament la xarxa de bus exprés amb pocs recursos, però els resultats han estat importants, ja que “les xarxes de transport públic que més han crescut són les interurbanes”. Alguns exemples són: el corredor Sant Pere de Ribes- Barcelona, amb un 70% més de demanda; o la línia Mataró- Barcelona, amb un increment del 28%. També s’han assolit nivells elevats de satisfacció de l’usuari, que arriba als seus màxims a Girona, amb un 8,7 sobre 10, a Lleida, amb un 8,8 i a Tarragona, amb un 7,9.

Tanmateix, Cristina Pou va remarcar que cal seguir treballant en la millora de la capacitat en hores punta, la connectivitat i informació a l’usuari, l’ambientalització de la flota i les parades. En aquest sentit, Pou va incidir en l’oportunitat que suposarà la creació de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona per al creixement del transport públic. Per fer front a això, va instar l’Ajuntament de Barcelona a buscar alternatives en coordinació amb les altres administracions per a la creació de nous intercanviadors en superfície.

Blai Aparici, al seu torn, va explicar l’experiència d’implantació del bus Exprés a la Vall del Tenes, pel qual van crear un sistema de priorització semafòrica coordinat amb diversos municipis. Així mateix va destacar la importància de reduir el temps que els bus espera a les parades, amb alternatives com permetre l’accés del passatge per totes les portes o reintroduir la figura del cobrador- informador, ja que actualment el conductor es veu obligat a realitzar múltiples tasques alhora – conduir, cobrar, informar, atendre els viatgers – cosa que alenteix l’efectivitat del servei.

Preguntats sobre on s’haurien d’ubicar les parades a Barcelona, tant Cristina Pou com José Ma. Chavarría van defensar el fet que els busos arribin al centre de la ciutat, ja que, segons Pou, això és el que demanden els usuaris. En canvi, Blai Aparici es va mostrar més favorable a fer arribar els busos a l’entrada de Barcelona, per tal de no col·lapsar més la circulació pel centre de la ciutat.