Esquema de la infraestructura	Comarques i municipis afectats
Font: Xarxa MOBAL. Diputació de Barcelona
	Baix Llobregat:		El Papiol; Molins de Rei
	Vallès Occidental:		Sta. Perpètua de Mogoda; Palau Solità i Plegamans; Polinyà; Barberà del V.; Sabadell; St. Quirze del V.; St. Cugat del V.; Rubí; Castellbisbal
	Vallès Oriental:		St. Celoni; Sta. Maria de Palautordera; Vallgorguina; Vilalba Sasserra; St. Antoni de Vilamajor; Llinars del V.; Cardedeu; Les Franqueses del V.; La Roca del V.; Granollers; Montmeló;Parets del V.; Mollet del V.

Descripció de la infraestructura proposada

La via interpolar del Vallès es una infraestructura viària pensada per connectar diferents pols d’activitat econòmica del Baix Llobregat i el Vallès. L’eix, d’uns 60 km de llargada, ha d’unir Molins de Rei (Baix Llobregat) i Sant Celoni (Vallès Oriental). Es tracta d’una via transversal al Vallès i es localitza entre l’autopista AP-7 i el quart cinturó. Està formada per un total de 9 trams:

• • Tram Molins de Rei – Sant Cugat: consistirà en el desdoblament de l’actual carretera C-1413

  • Tram Sant Cugat – Polígon de Can Sant Joan

  • Tram al polígon Can Sant Joan: carretera urbana amb dos carrils per sentit i interseccions a nivell

  • Tram Sant Cugat – Sabadell

  • Tram Sabadell – Polinyà: consistirà en el desdoblament de l’actual carretera B-140

  • Tram Polinyà – Sant Perpètua de Mogoda: aprofitant els vials laterals de l’autopista AP-7

  • Tram Santa Perpètua de Mogoda – Palau-Solità: ampliació de la carretera C-59

  • Tram Palau-Solità – Parets del Vallès: millora de la carretera C-155

  • Tram Parets del Vallès – Maçanet de la Selva: actual carretera C-35: amb un carril per sentit

A l’actualitat, la via interpolar està constituïda tan sols per dos trams aïllats: la C-35, entre Parets i Maçanet de la Selva, i el vial interpolar al polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès.

Avantatges de la infraestructura

Principals avantatges que permet la via interpolar:

• • Constituir-se com la columna vertebral del transport públic interurbà per carretera entre els municipis del Vallès i del Baix Llobregat

  • Augment de l’accessibilitat al transport públic, al constituir-se com a una infraestructura central a la regió de l’àmbit AMTU, propera a les principals poblacions del Vallès i del Baix Llobregat

  • Millora del temps del trajecte en transport públic, al tenir una caràcter orientat al transport públic

  • Millora de la connectivitat general dels polígons d’aquesta zona, al discorre la infraestructura molt a prop o a través dels mateixos

Cronologia

Els antecedents cal buscar-los al Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) de l’any 1976 on es plantejava per primer cop una via que creuava les dues comarques del Vallès unint Molins de Rei al Baix Llobregat amb Sant Celoni al Vallès Oriental.

Així mateix, es va incloure també al Pla de carreteres de Catalunya de l’any 1985 i posteriorment al Pla d’Infraestructures i Transports de Catalunya de l’any 2006, on s’establia com a via de dos carrils per sentit, separats per una mitjana i de 80 km/h de velocitat màxima.

L’any 2009, la Generalitat va aprovar definitivament els estudis informatius i d’impacte ambiental de la carretera C-1413a, que conforma el primer tram de l’anomenada via interpolar. El projecte consisteix en una via de 4,5 quilòmetres longitud, de dos carrils per sentit de la circulació, i amb enllaços a nivell, que afavoreixi la connectivitat i la integració en l’entorn. El traçat s’inicia a la confluència de la C-1413a i la B-150 (carretera cap a Castellbisbal), al terme municipal del Papiol, i finalitza a l’altura de la línia de ferrocarril el Papiol – Mollet del Vallès, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.

Més recentment, la Via Interporlar s’ha inclòs també a les infraestructures viàries proposades pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat el 20 d’abril de 2010 per Govern de Catalunya. En aquest pla, aquesta infraestructura queda dividida en dos trams diferenciats:

• • El tram entre Sant Celoni i Granollers, sota la denominació de carretera C-35, al qual se’l classifica com a via estructurant primària, definida com a via amb un paper estructurant de primer ordre i que poden tenir categoria d’autovia.

  • El tram entre Molins de Rei i Granollers, al qual se’l classifica com a via estructurant secundària i suburbana, que es caracteritza per no respondre a una estructura global per a tota la regió, sinó que a cada territori tenen un tipus d’estructura adaptat a la morfologia geogràfica i urbana present, podent tenir una secció variable —nombre de carrils, tronc central segregat o no, existència de laterals i altres elements significatius— d’acord amb les condicions físiques i els requeriments de l’entorn i que quan travessen àrees urbanes requereixen de mesures d’integració ambiental específiques que les facin compatibles l’entorn.

Estat actual

Estat de la tramitació

• • Tram Molins de Rei – Sant Cugat: aprovats definitivament l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental

  • Tram Sant Cugat – Polígon Can Sant Joan: en funcionament

  • Tram Sant Cugat – Bellaterra – Sabadell : licitat la redacció d’un nou estudi informatiu per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2011 (font: www.totsantcugat.cat)

  • Tram Sabadell – Polinyà: existeix projecte aprovat

  • Tram Polinyà – Santa Perpètua de Mogoda:

  • Tram Santa Perpètua de Mogoda – Palau-Solità:

  • Tram Palau-Solità – Parets del Vallès: no existeix projecte

  • Tram Parets del Vallès – Maçanet de la Selva: en funcionament

Propostes / suggeriments

1) La via interpolar s’ha de convertir en tot cas en l’espina dorsal del servei d’autobús interurbà del Vallès Oriental i Occidental i un element per vertebrar el servei d’autobús

2) És necessari l’existència d’entrades i sortides freqüents que connectin la via interpolar amb les vies perpendiculars que donen accés als polígons i a les principals poblacions

• Anterior