logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU CONCURS-001 SalaPREMSA AMTU 003

Esquema de la infraestructura

FGC Perllongament pdI

 

Comarques i municipis afectats

Vallès Occidental: Sabadell i Terrassa

 

Descripció de la infraestructura proposada

Els perllongaments de la xarxa d’FGC al Vallès s’emmarquen dins de l’expansió de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquests perllongaments es duen a terme a les ciutat de Sabadell i Terrassa. A continuació es detallen cada un dels perllongaments per separat.

 

Perllongament Terrassa Rambla - Can Roca (TERRASSA)

perllongament TRS 2015Aquest perllongament suposa la construcció de tres noves estacions del Metro del Vallès (servei suburbà S1), per millorar la cobertura territorial de la línia al municipi de Terrassa. Actualment l'estació de Terrassa-Rambla, situada al sud-oest del municipi, constitueix el final de la línia. El perllongament permet definir un intercanvi amb la línia R4 de Renfe.

La primera estació del perllongament se situa en la zona universitària Campus UPC (àmbit de Vallparadís). La segona estació te correspondència amb Rodalies i dóna servei a la zona central i nord de la ciutat. La tercera estació, situada al pla de Can Roca i associada a un aparcament de dissuasió, dóna servei a les noves zones urbanes de la part nord del municipi i, fins i tot, al municipi de Matadepera per a viatges amb destinació a Barcelona.

L’objectiu d’aquest perllongament es l’increment de l’accessibilitat en mode ferroviari d’aquest municipi, el quart de l’RMB en població (213.697 habitants l’any 2011 (Idescat, 2012).

L'estació actual d’FGC a Terrassa es excèntrica respecte del nucli urbà. D’altra banda, no està connectada amb l'estació de Renfe ni presta servei directe al campus de la UPC, en creixement. Així mateix, es preveuen un seguit d’actuacions urbanístiques residencials dins del terme municipal que poden fer-ne créixer la població.

Amb la posada en servei del perllongament, la previsió de viatges anuals de les cinc estacions amb què comptarà l'àrea de Terrassa és de 5,5 milions (5.537.963), amb la distribució per estacions següent: 

- Les Fonts: 381.354

- Terrassa Rambla: 1.861.071

- Vallparadís Universtitat: 1.546.501

- TRS Estació del Nord: 1.163.051

 - TRS Nacions Unides: 585.986

D'altra banda, la previsió de demanda per dia és de 19.099 viatges, que es distribuiran, per estacions:

- Terrassa Rambla: 6.893

- Vallparadís Universtitat: 5.728

- TRS Estació del Nord: 4.308

 - TRS Nacions Unides: 2.170

En el global del Metro del Vallès, la millora de la cobertura qeu ofereix el perllongament de Terrassa es preveu que aporti uns 3,1 milions d'usuaris nous, xifra que suposa un increment de la demanda d'un 10%. (previsions juliol 2015)

 

Perllongament Can Feu - Ca n’Oriac (SABADELL)

El perllongament de la línia Barcelona-Vallès d’FGC a Sabadell (servei suburbà S2) proposa el desplaçament de l’estació de Sabadell Rambla sobre un nou traçat i la construcció de tres noves estacions a l’Eix Macià (Plaça Catalunya), Placa Espanya i Ca n’Oriac. Actualment, l'estació de Sabadell Rambla, situada al centre del municipi, constitueix el final de la línia. El perllongament permet definir un intercanvi amb la línia R4 de Rodalies, a l'estació de Sabadell Nord.

El nou traçat comença al punt mig de la interestació actual Sabadell Estació – Sabadell Rambla, reubicant aquesta ultima estació i sense perjudicar la cobertura territorial de l’actual estació de Sabadell-Rambla. Per contra, queden inutilitzats uns 300 metres de túnel.

L’objectiu d’aquest perllongament es l’increment de l’accessibilitat en mode ferroviari d’aquest municipi, el cinquè de l’RMB en població (207.721 habitants l’any 2011 (Idescat, 2012)).

L'estació actual de Sabadell Rambla, malgrat ser molt cèntrica, deixa sense servei la meitat nord del municipi, la que està experimentant un major creixement urbanístic. Amb aquest perllongament es pot donar servei a la zona de l’Eix Macià i connectar amb la línia de Rodalies, a Sabadell Nord.

 

Avantatges de la infraestructura

Principals avantatges que permet els perllongament de la xarxa d’FGC al Vallès:

  • Millora de la cobertura amb transport ferroviari a les ciutats de Sabadell i Terrassa, gràcies a les noves estacions previstes que suposaran un accés a la xarxa d’FGC de gairebé la totalitat de la població de les dues ciutats

  • Millora del temps del trajecte en transport públic per als usuaris de Sabadell i Terrassa, gràcies a la reducció del temps d’accés al transport públic ferroviari, degut a la localització de les noves estacions, més cèntriques als continus urbans

  • Millora de la interconnexió i coordinació de xarxa ferroviària, al crear-se intercanviadors entre les línies d’FGC i de Rodalies tant a Sabadell com a Terrassa

  • Millora del transport públic intern a les ciutats de Sabadell i Terrassa, al dotar de sistemes de metro intern a les dues poblacions. La nova configuració de la xarxa incidirà en la prestació dels serveis d'autobús urbans i interurbans. El PTVC 2020, recalca que caldrà analitzar quina és l'estructura global apropiada de la xarxa de transport en cada municipi per garantir una correcta atenció de les necessitats de mobilitat, evitant-ne duplicitats. Amb aquesta finalitat, han estat creats sengles grups de treball entre la Generalitat de Catalunya i respectius Ajuntaments.

 

Cronologia

Els antecedents cal buscar-los al Pla Director d’Infraestructures de la RMB (pdI 2001-2010), aprovat per l’ATM i la Generalitat l’abril del 2002, que fixava com dos dels objectius a assolir per al Metro del Vallès, posat en funcionament el 1996 a la línia Barcelona-Sabadell-Terrassa d’FGC amb bifurcació al municipi de Sant Cugat del Vallès, el perllongament de la línia d’FGC de l’estació de Sabadell Rambla a la plaça d’Espanya de Sabadell i de l’estació de Terrassa Rambla a Can Roca.

El 16 d’octubre de 2003, s’inicià la primera fase de les obres del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa, que projectava tres noves estacions des de l’actual situada al centre de la ciutat fins al nord al barri de Can Roca. Amb aquesta fase començava la construcció de l’estació d’UPC-Vallparadís, les actuacions preliminars a la de Can Roca i s’adjudicaven les excavacions arqueològiques a la zona de la futura estació de Vallparadís, catalogada com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) per l’existència de restes paleontològiques d’importància.

El gener de 2005 s’anunciaren canvis constructius i de traçat, i el 15 de desembre del 2005 sortia a exposició pública el projecte de traçat actualitzat i l’estudi d’impacte ambiental del perllongament d’FGC a Terrassa. El període d’al·legacions va ser ampliat fins al 8 de febrer de 2006. A final de l’any 2006, les estacions d’UPC-Vallparadís i Can Roca es trobaven en fase d’execució i també les excavacions arqueològiques i paleontològiques a la zona de la futura estació d’UPC-Vallparadís. A principi de l’any 2007 s’iniciaren les obres del traçat.

Paral·lelament, a principis de juliol del 2006 sortia a informació pública l’estudi informatiu del perllongament de la línia d’FGC a Sabadell i, alhora, s’obria una oficina d’informació al ciutadà al municipi. La licitació de l’obra es preveia fer-la el mateix any i iniciar les obres a principi del 2007, però el període d’al·legacions es va allargar. Finalment, l’octubre del 2007 sortia a informació pública la licitació de les obres per 249 milions d’euros i el 20 de desembre es duia a terme l’adjudicació de les obres d’infraestructura, que es van iniciar l’any 2008.

A Terrassa l'obra civil i la col·locació de rails i catenària va finalitzar el febrer de 2014 i els treballs d'arquitectura de les estacions i d'instal·lacions es finalitzaran al llarg del mes de juliol de 2015. En concret, els dies abans de la posada en marxa, previst pel 29 de juliol, es duran a terme acabats i comprovacions, així com les diverses proves de circulació de trens.

Per l'increment de l'oferta de la línies del Vallès, es posaran en servei 24 noves unitats de trens de 4 cotxes, tipus 113 que permetran ampliar l'oferta de places.

 

Estat actual

Inversions i fites previstes (font: Pla Director d’Infraestructures de la RMB – ATM)

 

Infraestructura

Import pdI 2002 (M€ IVA exlòs)

Import pdI 2009 (M€ IVA exlòs)

Real

FGC Terrassa Rambla - Nacions Unides

123,3

294,3

401,0

FGC Can Feu - Ca n‘Oriac (Sabadell)

117,8

384,5

-

Font: pdI 2011-2020 i Generalitat de Catalunya  

Termini

Segons l’avanç del pdI 2009-2018 l’actuació a Sabadell hauria d’haver estat operativa l’any 2012 i l’actuació a Terrassa l’any 2011. No obstant, hi va haver un replantajament de terminis (mirar esta de la tramitació).

Fites

Posada en servei del perllongament de Terrassa l’any 2013. Real: 29 de juliol de 2015.

Posada en servei del perllongament de Sabadell l’any 2015. Real: 12 de setembre de 2016 (2 estacions). La resta està prevista: 2017

Característiques tècniques

  • Longitud de 4,4 km a Sabadell i 4,5 km a Terrassa

  • Nombre d’estacions: 4 a Sabadell i 3 a Terrassa

  • Noves unitats de tren: 2 a Sabadell i 2 a Terrassa

  • La demanda captada (segons pdI): 21.325 beneficiats a Sabadell i 21.990 beneficiats a Terrassa

 Beneficis socials de la proposta

El perllongament a Sabadell comporta la captació de 21.325 passatgers (1.862 del vehicle privat). L’estalvi total per part dels usuaris beneficiats per l’actuació ferroviària és de 3.981 hores en dia feiner, mentre que l’estalvi per menor congestió a la xarxa viària és de 1.995 hores en dia feiner. A més, incrementa la cobertura territorial ferroviària, i el punt d’intercanvi a l’Estació del Nord facilita la realització de desplaçaments entre Sabadell i la resta de municipis metropolitans.

L'actuació del perllongament de Sabadell presenta una taxa interna de rendibilitat (TIR) de 1,5% i la ràtio demanda anual/inversió es de 15,5.

El perllongament de Terrassa comporta la captació de 21.990 passatgers (1.596 provenen del vehicle privat). L’estalvi total per part dels usuaris beneficiats per l’actuació ferroviària és de 4.287 hores en dia feiner, mentre que l’estalvi per menor congestió a la xarxa viària és de 1.254 hores en dia feiner. A més, permet donar una cobertura completa a la ciutat de Terrassa en direcció nord-sud, mentre que la línia de Renfe canalitza la mobilitat en direcció est-oest.

Amb aquest punt d’intercanvi, el temps de desplaçament cap a la conurbació de Barcelona es redueix de forma important des de qualsevol punt de Terrassa.

L'actuació del perllongament de Terrassa presenta una taxa interna de rendibilitat (TIR) del 2,2% i la ràtio demanda anual/inversió és de 20,9.

 

Altres informacions

- Perllongament de Sabadell: Portal TRENSCAT (plànols, dades tècniques del traçat, etc...)

- Perllongament de Terrassa: Portal TRENSCAT (plànols, dades tècniques del traçat, etc...)

- Descarrega tota la informació del Portal TRENSCAT en pdf

- Les noves estacions del perllongament d'FGC a Terrassa (Canal catterritori - Youtube)

 

 

Plànols

FGC TRS pdi FGC SBD