logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU CONCURS-001 SalaPREMSA AMTU 003

Esquema de la infraestructura

 Comarques i municipis afectats

Sistemes tranviaris mapa1Font: Avanç del pdI 2009-2018
Maresme: Mataró
Vallès Occidental: Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Ripollet; Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès; Barberà del Vallès

 

Descripció de la infraestructura proposada 

Els sistemes tramviaris constitueixen infraestructures ferroviàries de transport públic col·lectiu d’elevada capacitat que recorren la trama viària d’una ciutat. Es tracta de sistemes ferroviaris al mateix nivell del carrer, que comparteixen espai amb la resta d’usuaris de la trama urbana de la ciutat i que poden tenir o no plataforma dedicada per a la seva circulació. Aquests sistemes només són aptes per a configuracions urbanes denses en població i per a relacions de mobilitat amb una demanda mitjanament elevada; en general per a conurbacions urbanes amb un volum de població situat en el rang entre 150.000 habitants i el milió d’habitants.

A la regió de l’àmbit AMTU, actualment es proposa en ferm un sistema tramviari a la comarca del Vallès Occidental. En concret, l’avanç del pdI 2009-2018 defineix la nova línia de tramvia pel Vallès entre la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra i el municipi de Montcada i Reixac. Aquesta línia té el seu inici al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al costat de l’actual estació d’FGC. La traça continua en direcció sud, fins creuar la línia R-7 de Rodalies de Barcelona, on es crea una nova estació d’intercanvi. Després de creuar el Centre Direccional de Cerdanyola, el traçat es dirigeix al centre del municipi de Cerdanyola del Vallès, prop de l’actual estació de Cerdanyola (servei R-4 de Rodalies de Barcelona). A continuació, la nova línia es dirigeix a Ripollet, principalment a través de l’avinguda Barcelona. Finament, el traçat arriba a Montcada i Reixac, a l’estació de Montcada Ripollet, amb correspondència al servei R-3 de Rodalies de Barcelona.

 

Avantatges de la infraestructura 

Principals avantatges que permeten els sistemes tramviaris:

  • Augment de la capacitat de transport a l’interior de les ciutats: constitueixen sistemes de transport de gran quantitat de persones, idonis per a àrees urbanes densament poblades i amb gran demanda de mobilitat.

  • Millora del temps del trajecte en transport públic, sobretot en el cas de disposar de plataforma reservada i segregada de la resta de modes, així com també de prioritat semafòrica, amb la qual cosa s’aconsegueixen velocitats comercials relativament elevades.

 

Cronologia 

L’any 2008 l’AMTU encarregà un estudi d’avaluació dels sistemes tramviaris i la seva implantació a l’àmbit AMTU, en el qual es va concloure que les condicions adequades en quan a població per a la implantació de sistemes ferroviaris urbans (o tramvies) es troben en sistemes urbans d’entre 150.000 habitants i 1 milió d’habitants, amb una mobilitat municipal o fins i tot intermunicipal destacada i/o amb ocupacions dels serveis de transport públic existents importants. En base a aquests criteris, l’estudi planteja com els entorns més adients de l’àmbit AMTU els següents:

  • Terrassa: traçat per l’interior de l’àrea urbana, donant serveis als principals fluxos urbans (en direcció est-oest i d’accés al centre del municipi per l’est), sent també sistema d’aportació al ferrocarril convencional.

  • Sabadell: traçat en la direcció nord-sud, seguint els eixos bàsics on actualment presten servei els autobusos i penetrant també cap al sud al municipi de Barberà del Vallès.

  • Mataró: traçat en la direcció muntanya-mar, connectant els diferents punts d’interès del municipi i constituint un mode d’aportació a l’estació de ferrocarril, localitzada a la costa.

  • Sistema urbà Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat del Vallès: traçat d’unió dels centres urbans del dos municipis i connectant-los amb la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, amb continuïtat també cap a l’interior del municipi de Ripollet.

 

Per una altra banda, l’avanç del pdI 2009-2018, redactat al juny del 2009, inclou i defineix el tramvia del Vallès com a una actuació consistent en una connexió tramviària que uneix la Universitat Autònoma de Barcelona amb el municipi de Montcada i Reixac, pels termes municipals Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.

Altres antecedents generals relatius als sistemes tramviaris a la Regió Metropolitana de Barcelona es troben al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat el 20 d’abril de 2010 pel Govern de Catalunya (veure figura 1 a l’apartat de plànols). En aquest pla es proposa una nova línia de tren-tramvia entre Sabadell i Granollers, quedant connectada a la xarxa principal d’FGC a Sabadell, de forma que es poden donar serveis entre Terrassa i Granollers.

 

Estat actual 

Inversions i fites previstes (font: Pla Director d’Infraestructures de la RMB – ATM)


Infraestructura

Inversió

Nova línia UAB Cerdanyola – Montcada (inversió)

117,7 M€ sense IVA

Nova línia UAB Cerdanyola – Montcada (explotació)

3,8 M€ anualssense IVA

Font: Avanç del pdI 2009-2018

Termini

Segons el pdI 2009-2018, el tramvia del Vallès ha d’estar operatiu l’any 2018.

Fites

Any 2010: en redacció l’avantprojecte

Any 2015: redactat el projecte constructiu

Característiques tècniques

  • Longitud de 9,1 km

  • Nombre de parades: 20

  • Noves unitats de tren: 6

  • La demanda captada: 19.170 beneficiats

Beneficis socials de la proposta

Tramvia al Vallès

La construcció d’aquest tramvia comporta la captació de 19.170 passatgers, dels quals, 1.150 provenen del vehicle privat. L’estalvi total per part dels usuaris beneficiats és de 3.070 hores en dia feiner, mentre que per menor congestió a la xarxa viària és de 985 hores en dia feiner.

Amb aquesta actuació es dóna nova cobertura territorial en mode ferroviari al Centre Direccional de Cerdanyola i al municipi de Ripollet (únic municipi de l’aglomeració central de Barcelona sense servei ferroviari); a més, s’afavoreix la connectivitat ferroviària d’un àmbit important del Vallès Occidental amb punts de correspondència amb FGC i els serveis C

R-3, R-4 i R-7 de Rodalies de Barcelona, la qual cosa permet realitzar nombrosos desplaçaments amb un únic intercanvi modal.

 

Estat de la tramitació (font: DPTOP – Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

Tramvia del Vallès: licitat l’estudi informatiu

 

Propostes / suggeriments

1) Com a suggeriment provisional transitori l’AMTU proposa que prèviament al sistema tramviari i atesa l’actual situació econòmica, es podria estudiar la possibilitat de dotar la relació del tramvia del Vallès amb plataforma reservada (carril bus / carril segregat), amb les característiques de traçat adequades (radis de curvatura, pendents, etc.) de tal manera que quan el context ho permeti la instal·lació de la superestructura per al tramvia sigui el més senzilla i barata possible.

 

Informació addicional

> Estudi sobre l’avaluació dels sistemes tramviaris i la seva possible implementació a l’àmbit AMTU

> Projecte Tren-Tram 

 

PLÀNOLS

 sistemes tranviaris

Figura 1. Proposta de les xarxes de tren-tramvia i de les connexions de tramvia o d’Autobúa en plataforma reservada al Vallès. Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010)