logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU CONCURS-001 SalaPREMSA AMTU 003

 

Esquema de la infraestructura

 Comarques i municipis afectats

Millora R1
 
     
Maresme:  

Montgat; El Masnou; Premià de Mar; Vilassar de Mar; Cabrera de Mar; Mataró; Tiana; Alella; Teià; Premià de Dalt; Vilassar de Dalt; Cabrils

   

 

Descripció de la infraestructura actual 

La línia R-1 Molins de Rei – Mataró – Maçanet/Massanes, que pertany a la Xarxa de Rodalies de Barcelona, té una longitud total de 95,1 km i transcorre per les províncies de Barcelona i Girona, incloent les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i La Selva. La línia presenta un recorregut que voreja tota la costa del Maresme i creua el cor de l’àrea metropolitana de Barcelona. Originàriament, la infraestructura ferroviària a Mataró, la primera inaugurada a la Península, iniciava el seu recorregut a l’Estació de França, però posteriors modificacions de traçat i l’eliminació del tram ferroviari entre l’estació de França i Sant Adrià del Besòs van portar a l’actual traçat des de l’àrea de la Sagrera.

El tram afectat per l’actuació de millora de la línia al Baix Maresme és el corresponent entre les estacions de El Clot-Aragó i Mataró. A continuació es descriuen les característiques actuals d’aquest tram, relatives al traçat, electrificació, estacions i serveis existents.

 

Traçat

La línia té el seu inici a Molins de Rei, formant part de la xarxa arterial ferroviària metropolitana de Barcelona. En el seu tram inicial, fins a la bifurcació del túnel des de l’Arc de Triomf cap a El Clot-Aragó i Sagrera-Meridiana, comparteix infraestructura amb dues línies més, la R-4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa passant per Vilafranca del Penedès i la R-3 de L´Hospitalet de Llobregat a Vic. Després, entre l’estació de El Clot-Aragó i l’anomenat Triangle Ferroviari a prop de la Sagrera, comparteix també infraestructura amb dues altres línies, la R-2 de Castelldefels a Granollers-Centre i la R-2 Nord de l’Aeroport a Maçanet-Massanes.

Des del Triangle Ferroviari, la línia R-1 es separa de la línia de Granollers a l'anomenat Triangle Ferroviari i es dirigeixen cap a la costa fins a Sant Adrià de Besòs, on es retroba amb el traçat original que provenia de l'Estació de França passant per un pont metàl·lic sobre el riu Besòs.

A partir d’aquí, els trens circulen molt a prop de la mar Mediterrània, per seguir pel límit entre la ciutat i la platja a través de Badalona i cap a Montgat, per on passa pel primer túnel ferroviari de la Península. La línia discorre en tot moment a primera línia de la costa circulant de manera paral·lela a la N-II fins a Mataró.

 

Superestructura

Pel que fa a l’electrificació, es tracta d’una línia en via doble electrificada, la catenària de la qual es compensada, de 3.000 volts i de corrent contínua. El balast utilitzat en aquest tram, així com en tota la línia, és de tipus silícic i està dotada de travessa de formigó bibloc tipus RS i carril UIC-54.

En relació a les instal·lacions de seguretat i comunicacions, la línia disposa de:

    • Bloqueig Automàtic Banalitzat (B.A.B) entre Barcelona i Arenys de Mar.

    • Balisa tipus ASFA y comunicació tren – terra.

    • Integració al Centre Tècnic de Control (C.T.C.) de l’Estació de França a Barcelona. 

       

En relació a les estacions, entre El Clot-Aragó i Mataró existeixen 8 estaciones i 2 baixadors, la llista de les quals s’ha recollit a la taula adjunta (font: www.trenscat.cat).

 

Nom de la parada

Tipus de parada

P.K.*

Sant Adrià del Besòs

Estació

6+000

Badalona

Estació

8+800

Montgat

Estació

11+500

Montgat Nord

Estació

12+900

El Masnou

Estació

14+900

Ocata

Baixador

15+800

Premià de Mar

Estació

19+000

Vilassar de Mar

Estació

22+300

Cabrera de Mar-Vilassar

Baixador

23+500

Mataró

Estació

28+100

* El P.K. inicial igual a 0+000 s’ha considerat a la futura estació de La Sagrera de Barcelona

 

Situació actual dels serveis ferroviaris 

El tram de la línia de rodalies R-1 entre Barcelona i Mataró permet velocitats màximes de 140 km/h, amb rampes màximes de 12 mil·lèsimes.

En aquest tram només hi circulen trens de rodalies, ja que no hi ha trens de mitjana distància, de llarga distància o de mercaderies excepte en cas d'incidència a la línia de Granollers. Per tant, el tipus de servei ofert és molt semblant a un metro. Hi ha serveis entre L'Hospitalet i Molins de Rei fins a Mataró, Calella, Blanes i Maçanet.

En referència a la freqüència de circulacions, tot el tram entre Barcelona i Mataró és homogeni. Els trens es distribueixen quasi uniformement, la majoria amb una freqüència de pas del voltant dels 10’, sent aquesta de 6’-9’ sobretot a l’hora punta de la tarda.

Pel que fa a la demanda de la línia, el Pla de Transports de viatgers de Catalunya posa de relleu que l’any 2009 la totalitat de la línia R-1 és la segona línia de Rodalies en nombre de viatgers en hora punta i sentit (27.185 viatgers/ hora punta i sentit)

 

Descripció de la infraestructura proposada 

La proposta de millora per a la línia R1 de Rodalies al Baix Maresme consisteix en la construcció d’una variant ferroviària entre Mataró i Badalona amb un traçat més cèntric respecte de la població. L’actuació es divideix en dos projectes: la variant de Badalona (8,4 km de longitud) i la línia Mataró – Montgat (14,8 km de longitud). En total l’actuació afecta a 11 estacions.

Les dues actuacions que es plantegen es resumeixen en:

  • Desplaçament de la línia a l’interior entre els municipis de Montgat i Mataró

  • Construcció d’una variant de la línia ferroviària a Badalona, entre Sagrera i Montgat

     

Amb la primera actuació es preveu una millora substancial de la cobertura territorial de la línia ferroviària , al situar les estacions més centrades en els centres urbans, alhora que es preveu millorar l’accés a la platja dels diferents municipis de costa, al eliminar la barrera que avui suposa la línia ferroviària.

Amb la variant de Badalona, addicionalment a l’assoliment dels objectius anteriors, s’escurça el traçat de la línia i, per tant, el temps de recorregut. 

Per altra banda, es planteja també la construcció d’una variant soterrada a Mataró i de tres noves estacions per millorar l’accés a aquest servei dins aquesta població. Això permetria millorar en molt la cobertura a la capital del Maresme, que en l’actualitat es veu penalitzada per tenir una sola estació, i situada a un extrem del nucli urbà.

 

Avantatges de la infraestructura proposada 

Principals avantatges que permet la construcció del nou traçat de la línia R1 de Rodalies entre Badalona i Mataró:

  • Millora de l’accessibilitat al ferrocarril al tenir un traçat més cèntric respecte de la població

  • Millora del temps del trajecte en transport públic per a l’usuari : al reduir-se el seu temps d’accés mig a l’estació; al reduir-se el temps de recorregut entre les poblacions del Maresme i Barcelona per l’escurçament que suposa la variant de Badalona

  • Millora de l’accés al ferrocaril dins de Mataró, al plantejar-se una variant soterrada i tres noves estacions, el que permetria millorar en molt la cobertura a la capital del Maresme, que en l’actualitat es veu penalitzada per tenir una sola estació, i situada a un extrem del nucli urbà.

 

Estat actual 

Inversions i fites previstes (font: Pla Director d’Infraestructures de la RMB – ATM)

 

Infraestructura

Inversió

Línia Montgat - Mataró

276,8 M€ sense IVA

Variant de Badalona

286,2 M€ sense IVA

Variant Mataró - Montgat - Badalona

563 M€ sense IVA

Font: Avanç del pdI 2009-2018

Termini

Aquestes actuacions han d’estar licitada l’any 2018.

Fites

Any 2015: les dues actuación han d’estar en projecte.

Característiques tècniques

  • Longitud: 14,8 km la nova línia Mataró – Montgat i 8,4 km la variant de Badalona fins a Estació de la Sagrera

  • Nombre d’estacions: la nova línia Sagrera – Montgat – Mataró està formada per 11 estacions

     

Beneficis socials de la proposta

L’actual línia del Maresme dóna un servei de insuficient qualitat perquè la cobertura territorial és limitada. Amb la construcció de la variant de Badalona i la nova línia per l’interior s’assoleix un millor servei (menor temps d’accés a les estacions) i s’allibera el front litoral, la qual cosa comporta importants beneficis territorials