La 1a jornada té lloc el 2 de febrer de 2005 a Granollers. L’objectiu és reflexionar i prendre posició sobre el finançament del transport urbà dels municipis de la 2a corona, la millora de la xarxa interurbana i la seva intermodalitat amb els serveis urbans, i l’atracció dels usuaris del cotxe cap al transport públic.
En el decurs de les 7 sessions de la jornada es tracten en profunditat temes que afecten al transport urbà, l’interurbà i la mobilitat en general de les àrees metropolitanes, especialment la de Barcelona.
De les 75 persones que s’espera com a màxim d’afluència, finalment es tanca la llista d’inscripcions a 165 persones, per manca d’espai. Hi acudeixen representats de 53 municipis d’arreu de Catalunya, junt amb una nodrida representació dels operadors de transport, de la conselleria del DPTOP, de la Diputació de Barcelona i de l’ATM.
Conclusions
1. Cal que la nova ordenació territorial del país tingui com un dels elements centrals la mobilitat, atès que és un element essencial de la qualitat de vida, garantia de la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania.
2. El servei de transport urbà és una necessitat dels habitants dels nostres municipis independentment de la seva població, per això cal el suport de les administracions autonòmiques i estatal perquè arribi a tots els municipis, superant el llindar normatiu dels 50.000 habitants.
3. Cal una visió de futur en la planificació i construcció de les noves infraestructures de transport, avançant-les a les necessitats futures de mobilitat, creant hàbits i comportaments de mobilitat sostenible.
4. Per donar una millor cobertura del transport ferroviari als creixements de població en les corones me-tropolitanes cal evolucionar dels actuals sistemes radials a xarxes transversals que garanteixin la connexió directa entre les ciutats que les articulen.
5. Cal que s’acceleri la construcció i posada en funcionament de les infraestructures necessàries a la segona corona metropolitana, en especial, habilitar la línia Mollet - El Papiol per al transport de viatgers; el desdoblament de la línia de ferrocarril Barcelona - Puigcerdà fins a La Garriga; la millora de la freqüència de la xarxa del Maresme i la construcció de la nova línia ferroviària orbital Mataró - Granollers - Sabadell - Terrassa - Vilanova i la Geltrú.
6. Cal un finançament compartit entre totes les administracions públiques del dèficit generat pel transport públic urbà, similar al contracte-programa dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que tenen una participació de les administracions central i autonòmica del 75% i local del 25%.
7. En la implantació de les noves infraestructures de transport d’àmbit regional cal garantir una major participació dels municipis afectats i dels usuaris per a una millor integració de la xarxa de transports en el territori.
8. Cal fer un esforç en millorar el servei de qualitat i la velocitat comercial per part de tots els municipis que presten el transport urbà per guanyar viatgers i disminuir l’ús del vehicle privat. També han d’augmentar la seva freqüència els transports interurbans i la seva intermodalitat amb el transport urbà.
9. Per solventar els problemes de mobilitat dels polígons industrials i de les zones de baixa densitat, cal la participació de tots els agents implicats i la implantació de sistemes de transport flexibles adaptats a demandes clarament discontínues.
10. L’administració ha d’incloure en la seva valoració del servei de transport els índexs de satisfacció dels usuaris. De la mateixa manera els operadors han d’assumir com a essencial per a una bona prestació dels servei l’obtenció i el compliment de les certificacions dels processos de qualitat mesurables i auditables per experts independents.
Ponències presentades
L’AMTU, una nova organització en el territori per fer front als reptes del s.XXI
Sr. Antoni Prunés i Santamaria. Director General de l’AMTU
Les noves organitzacions metropolitanes. El cas de l’Àrea de Tarragona
Sr. Daniel Fernández Ruíz-Capillas. Cap de la Demarcació de Tarragona de la DGPT
La reorganització del transport públic en l’àrea de Pamplona
Sr. Jesús Velasco Pérez. Director del Departamento de Transporte Urbano Comarcal, de la Mancomunidad de la Comarca de Pamplona
Els creixements de la xarxa de Madrid i els seu impacte sobre el territori
Sr. Carlos Cristóbal Pinto. Jefe del Área de Estudios y Planificación del Consorcio de Transportes de Madrid
Les infraestructures del PDI en la 2a CM de BCN. Impactes previsibles sobre la mobilitat
Sra. Cristina Jiménez i Roig. Estudis i planificació de Transports Barcelona Regional
El marc actual de finançament de Catalunya. Un altre model és possible?
Sr. Jordi Julià i Sort. Director General de Ports i Transports
Vers un finançament compartit del transport urbà de la 2a corona
Sr. Joan Benet i Guardiola. Regidor de Serveis Viaris i Habitatge de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Altres models de finançament. Què en podem aprendre?
Sr. Josep Manel Almoguera i Carvajal, SENER
Els carrils bus en ciutats mitjanes. Presentació del treball fet per la Diputació de Barcelona
Sr. Salvador Fuentes i Bayo. Director de Programa de suport a la gestió local d’activitats. Àrea de Medi Ambient. Diputació de Barcelona
Nou disseny de les parades de l’autobús. Entrants, sortints, plataformes elevades i altres elements
Sr. Lluís Carrasco i Martínez. Tècnic Responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Polígons industrials. El cas del polígon Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès
Sr. Pere Aguilar i Soldevila. Cap de secció de Transports Públics de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Poblacions i zones de baixa densitat. El cas de Lliçà d’Amunt
Sr. Blai A. Dupaquier. Tècnic de Mobilitat de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt
Mobilitat escolar
Sra. Dolors Pérez i Gómez. Cap de Mobilitat de l’Ajuntament de Molins de Rei
Quin és el risc de l’operador?
Sr. Josep Ma. Martí i Escursell. Director General del Grup SARBUS
El preu i la qualitat, com integrar-los?
Sr. Jaume Bruguera i Pont. Gerent de Mataró Bus
Plecs de contracte, elements essencials per a un bon servei
Sr. Ramon Sagalés i Orteu. Director d’Autobusos de Granollers
Indicadors de qualitat a l’abast dels gestors. Pocs i fiables
Sra. Cinta Viladot i Castell. Responsable d’Estudis de CINESI, SL
La qualitat del servei, què ens demanen els usuaris?
Sr. Jorge Fernández i Argüelles. Director de Qualitat de TMB
Una experiència d’intermodalitat reeixida
Sr. Oriol Juncadella i Fortuny. Cap d’Operacions de FGC