Els reptes del transport urbà i interurbà de les corones metropolitanes

La 1a jornada té lloc el 2 de febrer de 2005 a Granollers. L’objectiu és reflexionar i prendre posició sobre el finançament del transport urbà dels municipis de la 2a corona, la millora de la xarxa interurbana i la seva intermodalitat amb els serveis urbans, i l’atracció dels usuaris del cotxe cap al transport públic.

En el decurs de les 7 sessions de la jornada es tracten en profunditat temes que afecten al transport urbà, l’interurbà i la mobilitat en general de les àrees metropolitanes, especialment la de Barcelona.

De les 75 persones que s’espera com a màxim d’afluència, finalment es tanca la llista d’inscripcions a 165 persones, per manca d’espai. Hi acudeixen representats de 53 municipis d’arreu de Catalunya, junt amb una nodrida representació dels operadors de transport, de la conselleria del DPTOP, de la Diputació de Barcelona i de l’ATM.

Revista AMTU núm.8

Especial celebració 1a Jornada AMTU (febrer 2005)

      

Conclusions

---

1. Cal que la nova ordenació territorial del país tingui com un dels elements centrals la mobilitat, atès que és un element essencial de la qualitat de vida, garantia de la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania.
 
2. El servei de transport urbà és una necessitat dels habitants dels nostres municipis independentment  de la seva població, per això cal el suport de les administracions autonòmiques i estatal perquè arribi a tots els municipis, superant el llindar normatiu dels 50.000 habitants.
 
3. Cal una visió de futur en la planificació i construcció de les noves infraestructures  de  transport,  avançant-les a les necessitats futures de mobilitat, creant hàbits i comportaments de mobilitat sostenible.
 
4. Per donar una millor cobertura del transport ferroviari als creixements de població en les corones me-tropolitanes cal evolucionar dels actuals sistemes radials a xarxes transversals que garanteixin la connexió directa entre les ciutats que les articulen.

5. Cal que s’acceleri la construcció i posada en funcionament de les infraestructures necessàries a la segona corona metropolitana, en especial, habilitar la línia Mollet - El Papiol per al transport de viatgers; el desdoblament de la línia de ferrocarril Barcelona - Puigcerdà fins a La Garriga;  la  millora  de  la  freqüència  de la xarxa del Maresme i la construcció de la nova línia ferroviària orbital Mataró - Granollers - Sabadell - Terrassa - Vilanova i la Geltrú.

6. Cal un finançament compartit entre totes les administracions públiques del dèficit generat pel transport  públic urbà, similar al contracte-programa dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que tenen  una participació de les administracions central i autonòmica del 75% i local del 25%.
 
7. En la implantació de les noves infraestructures de transport d’àmbit regional cal garantir una major participació dels municipis afectats i dels usuaris per a una millor integració de la xarxa de transports en el territori.
 
8. Cal fer un esforç en millorar el servei de qualitat i la velocitat comercial per part de tots els municipis que presten el transport urbà per guanyar viatgers i disminuir l’ús del vehicle privat. També han d’augmentar la  seva freqüència els transports interurbans i la seva intermodalitat amb el transport urbà.
 
9. Per solventar els problemes de mobilitat dels polígons industrials i de les  zones de baixa densitat, cal la participació de tots els agents implicats i la implantació de sistemes de transport flexibles adaptats a demandes clarament discontínues.
 
10. L’administració ha d’incloure en la seva valoració del servei de transport els índexs de satisfacció dels usuaris. De la mateixa manera els operadors han d’assumir com a essencial per a una bona prestació dels servei l’obtenció i el compliment de les certificacions dels processos de qualitat mesurables i auditables per experts independents.

 

 

Ponències presentades

---

L’AMTU, una nova organització en el territori per fer front als reptes del s.XXI

Sr. Antoni Prunés i Santamaria. Director General de l’AMTU

Les noves organitzacions metropolitanes. El cas de l’Àrea de Tarragona

Sr. Daniel Fernández Ruíz-Capillas. Cap de la Demarcació de Tarragona de la DGPT

La reorganització del transport públic en l’àrea de Pamplona

Sr. Jesús Velasco Pérez. Director del Departamento de Transporte Urbano Comarcal, de la Mancomunidad de la Comarca de Pamplona

Els creixements de la xarxa de Madrid i els seu impacte sobre el territori

Sr. Carlos Cristóbal Pinto. Jefe del Área de Estudios y Planificación del Consorcio de Transportes de Madrid

 

Les infraestructures del PDI en la 2a CM de BCN.  Impactes previsibles sobre la mobilitat

Sra. Cristina Jiménez i Roig. Estudis i planificació de Transports Barcelona Regional

 

El marc actual de finançament de Catalunya. Un altre model és possible?

Sr. Jordi Julià i Sort. Director General de Ports i Transports

Vers un finançament compartit del transport urbà de la 2a corona

Sr. Joan Benet i Guardiola. Regidor de Serveis Viaris i Habitatge de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

  

Altres models de finançament. Què en podem aprendre?

Sr. Josep Manel Almoguera i Carvajal, SENER

Els carrils bus en ciutats mitjanes.  Presentació del treball fet per la Diputació de Barcelona

Sr. Salvador Fuentes i Bayo. Director de Programa de suport a la gestió local d’activitats. Àrea de Medi Ambient. Diputació de Barcelona

 

Nou disseny de les parades de l’autobús. Entrants, sortints, plataformes elevades i altres elements

Sr. Lluís Carrasco i Martínez. Tècnic Responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Polígons industrials. El cas del polígon Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès 

Sr. Pere Aguilar i Soldevila. Cap de secció de Transports Públics de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Poblacions i zones de baixa densitat. El cas de Lliçà d’Amunt

Sr. Blai A. Dupaquier. Tècnic de Mobilitat de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt

Mobilitat escolar

Sra. Dolors Pérez i Gómez. Cap de Mobilitat de l’Ajuntament de Molins de Rei

Quin és el risc de l’operador?

 Sr. Josep Ma. Martí i Escursell. Director General del Grup SARBUS

El preu i la qualitat, com integrar-los?

Sr. Jaume Bruguera i Pont. Gerent de Mataró Bus

Plecs de contracte, elements essencials per a un bon servei

Sr. Ramon Sagalés i Orteu. Director d’Autobusos de Granollers

Indicadors de qualitat a l’abast dels gestors. Pocs i fiables

Sra. Cinta Viladot i Castell. Responsable d’Estudis de CINESI, SL

La qualitat del servei, què ens demanen els usuaris?

Sr. Jorge Fernández i Argüelles. Director de Qualitat de TMB

Una experiència d’intermodalitat reeixida

Sr. Oriol Juncadella i Fortuny. Cap d’Operacions de FGC

• Següent