Teatre Kursaal Passeig Pere III, 35 08242 - Manresa  Com arribar-hi?  *Si vens en transport privat, el pàqruing "La Farola", ofereix a les persones que diguin que venen a la nostra Jornada un 50% de descompte sobre el preu del tiquet.
Justificació Les jornades AMTU han esdevingut, després de 8 edicions, un referent en el sector de la mobilitat a Catalunya i a l'Estat. Van néixer amb l'objectiu d'oferir, a un públic format per tècnics, regidors i operadors de mobilitat, les millors experiències en aquest camp, amb bones pràctiques que els poguessin ajudar a confeccionar uns serveis més eficients i sostenibles. I per a fer-ho hem comptat amb la presència d'experts nacionals i internacionals de reconeguda vàlua. Les jornades es celebren cada any en una ciutat diferent, adherida a l'AMTU, sempre amb un gran èxit d'inscrits. Els participants tenen l'oportunitat de conèixer de primera mà aquells temes que més els interessen, i preguntar als experts que les presenten. Així mateix, la modalitat Dit i Fet ens ha servit per fer presentacions molt curtes i amb molta interacció amb el públic. Al final, un dinar conjunt també permet intercanviar experiències d'una manera més informal i propera. Es tracta d'una cita anual ineludible per a tots aquells que treballen en l'àmbit de la mobilitat, i una oportunitat única de conèixer algunes de les darreres novetats i experiències destacades a nivell internacional.      Butlletí digital de l'AMTU Especial 9a Jornada AMTU   Butlletí 9a Jornada (inclou programa provisional)   (en català)  (en castellà)  (en anglès)
		Patrocinadors (9a Jornada)
			AIM
			AJUNTAMENT DE MANRESA
			ATM DE BARCELONA
			BYD
			CAPMAR
			CASTROSUA
			CONTINENTAL (EFIBUS)
			DIPUTACIÓ DE BARCELONA
			GENERALITAT DE CATALUNYA
			GMV
			GRUPO AVANZA
			IRIZAR
			IVECO
			MAN
			MATARÓ BUS
			MCRIT
			MOVENTIS
			NEXUS GEOGRAFICS
			NIPSA
			RODALIES DE CATALUNYA
			RUBÍ BUS
			SAGALÉS
			SOLER I SAURET
			TCC
			TMESA
			TUS
			VOLVO

 

Ponències 

 

 

Conferència inaugural sobre la T-Mobilitat

Sr. Josep Anton Grau i Reinés
Director general de l'Autoritat del Transport Metropolità de la RMB
Sr. Ricard Font Hereu
Secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya

El projecte T-Mobilitat està inserit en el marc del foment de l'ús dels serveis públics, un cop completada i superada la fase d'integració dels serveis de transport col·lectiu.

El projecte és innovador tant en la tecnologia, com en la tarifació dels serveis, com també en la seva gestió (abast, finançament, seguretat de les transaccions, informació, prestacions), de tal manera que els usuaris de transport passen a ser clients i ja no disposen de títols de transport, sinó que adquireixen drets d'ús.

Pel que fa a la tecnologia, és un projecte de R+D+i desenvolupat pel nostre sistema de transport i per al propi sistema. La T-Mobilitat és una targeta xip amb validació sense contacte, que necessàriament i progressivament s'anirà estenent a tota la xarxa de serveis, tant pel que fa a la infraestructura de validació necessària com a la possibilitat d'aplicacions futures diverses.

La tarifació passa a ser flexible: el nivell d'ús real dels serveis determinarà la tarifa que s'haurà d'aplicar, sense que s'hagi de preveure el nivell d'ús amb anticipació. Així mateix es podran aplicar les polítiques de tarifació social vigents. La T-Mobilitat també permet que el client determini el seu sistema de pagament. Pot elegir entre un sistema de prepagament (obrint noves modalitats com el pagament per internet i mòbil) o un postpagament amb domiciliació del rebut de transport.

En síntesi:

- El preu inicial de la T-Mobilitat serà el mateix que l'actual (en relació a la T-10).

- L'usuari pagarà en funció de la utilització real. No li caldrà fer previsions de nivell d'ús.

- El preu de la targeta s'adaptarà a l'ús de cadascú.

La gestió del nou sistema es farà amb una participació pública-privada i preveu també un desenvolupament amb una funcionalitat ampliable (bicing, aparcament, peatges), de tal manera que el ciutadà disposi en una sola targeta tant de la utilització del transport públic com del transport privat.

La informació per al viatger ha de ser transparent i exhaustiva (detall de cada trajecte realitzat, tarifa aplicada, avisos de servei,...) i també la informació per a l'administració i els operadors de serveis (detall de la demanda per a la planificació de serveis, distribució d'ingressos tarifaris entre els operadors) ho seran.

La T-Mobilitat ofereix a la ciutadania un nou accés -atractiu, còmode, modern i de valor- al conjunt de serveis per a la mobilitat, amb la voluntat de millorar l'eficiència i la sostenibilitat dels desplaçaments que es fan a Catalunya.

 

 

El dèficit tarifari al transport públic: gènesi i solucions

Sr. Joaquín Juan-Dalac Fernández.
Soci Director. Red de Expertos en Transporte y Infraestructuras

Descarregar ponència: (0,35 Mb) - Veure la presentació online

La ponència exposa l'origen del dèficit i la seva magnitud, avalua les mesures i criteris que actualment s'estan aplicant a moltes ciutats i finalment, presenta un paquet de solucions per aturar el creixement del dèficit tarifari en un entorn financer que exigeix mesures justes, valentes i viables en un entorn de mobilitat urbana sostenible.

 

 

La gratuïtat com una de les solucions per a promocionar el transport públic. El cas de Hasselt

Sr. Marc Verachtert
General Manager Affairs - Stad Hasselt

Descarregar ponència: (1,75 Mb) - Veure la presentació online

Hasselt és coneguda internacionalment pel servei gratuït dels autobusos públics. La idea original es va iniciar el 1997. Amb més de 15 anys d'experiència, Hasselt pot actuar com a expert en aquest camp. La ponència se centrarà en el tema que el transport públic gratuït és una part de la política de Mobilitat. Destacarà els resultats (+13.000% viatgers), així com donarà informació sobre els costs i beneficis, avantatges i desavantatges.

 

 

És possible evolucionar des d'un cercle viciós cap un cercle virtuós en el finançament del transport públic?

Sr. Roger Perrin
Responsable de marketing - Transports de Lausanne

Descarregar ponència: (0,49 Mb) - Veure la presentació online

Després de molts anys de tractar d'"omplir" el transport públic, el transport públic a Lausanne viu un nou paradigma: Com transportar els nombrosos clients en les hores punta?. La solució rau en un augment massiu de la inversió (línies de metro, tramvies, autobusos, alts nivells de servei (BRT). Per garantir el seu finançament, s'ha implementat una nova estratègia que implica una major participació dels usuaris.

 

 

L'autobús elèctric de 12 metres és possible com a part d'un model de ciutat sostenible?

Sr. Sebastián Canadell Mora
Director general - New energy vehicles, SL

Descarregar ponència: (2,80 Mb) - Veure la presentació online

El ponent ens explica la implantació de les energies alternatives, al taxi i bus urbà, a la ciutat de Shenzhen, fent menció a l'evolució dels vehicles que s'han anat implantant des del seu inici fins l'actualitat. A més, es presenten dades dels estalvis econòmics que suposen aquest tipus d'energia i concretament la del vehicle elèctric, tant per al propietari del mateix com per a la ciutat. També s'explicarà quin efecte ha tingut sobre el medi ambient la no utilització de combustibles fòssils.

 

 

Resultats del projecte europeu EBSF (European Bus System of the Future)

Sr. Elios Pascual
Assessor estratègic EBSF (UITP)

Descarregar ponència: (5,01 Mb) - Veure la presentació online

EBSF té com a objectiu desenvolupar una nova generació de sistema de bus urbà adaptat a les especificitats de les ciutats europees. EBSF actua per tant com un conductor per augmentar l'atractiu i millorar la imatge dels sistemes d'autobusos a les zones urbanes i suburbanes, mitjançant el desenvolupament de noves tecnologies en els vehicles i infraestructures en combinació amb les millors pràctiques operatives. Els prototips de subsistemes, els autobusos de demostració i infraestructures, i noves operacions està provat i validat en set ciutats europees.

 

 

La xarxa exprés.cat

Sr. Benjamín Cubillo Vidal
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

Descarregar ponència: (1,33 Mb) - Veure la presentació online

La nova xarxa d'altes prestacions 'exprés.cat', que s'implantarà progressivament a Catalunya suposa una aposta decidida de la Generalitat pel bus exprés com a mode de transport públic eficient i competitiu per connectar de manera ràpida, sostenible i econòmica els principals pols de mobilitat del territori que concentren major demanda de desplaçaments.

Aquest tipus de xarxa de bus exprés, BRT ( bus ràpid transit) que ja funciona a altres ciutats com París, Estambul, Hamburg o Nantes, presenta un conjunt d'avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que assoleixen velocitats comercials més competitives. En el cas de Catalunya es tracta de traslladar aquesta filosofia de servei de bus implantada a les grans conurbacions al conjunt del territori de Catalunya. Així, aprofiten infraestructures com ara carrils bus o prioritats semafòriques en els encreuaments, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d'oferir un servei atractiu a l'usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real a les parades i els vehicles i una imatge corporativa comuna.

La nova xarxa de bus exprés estarà formada per 40 línies interurbanes que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers a les demarcacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Concretament transporten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa suposa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició.

 

 

Renovació de la xarxa d'autobús en dies festius i nou intercanviador de TPU

Sr. Carles Bericat López
Ajuntament de Sabadell

Descarregar ponència: (2,56 Mb) - Veure la presentació online

A principis de gener de 2012 s'ha portat a terme una renovació del servei d'autobús de la ciutat els diumenges i festius que ha modificat el recorregut de diverses línies.

Un dels elements clau de la nova xarxa és un punt d'intercanvi a la ronda de Zamenhof, que permet la connexió entre les cinc línies de bus que circulen els festius, perquè els usuaris puguin canviar a qualsevol línia en aquest punt.

Els autobusos estan sincronitzats perquè el transbordament es faci amb un temps reduït d'esperes.

Una altra de les novetats és que la nova xarxa de festius estarà formada per línies amb identificació diferent de la que tenen els dies feiners. A partir d'ara seran: F1, F2, F3, F4, i F5.

 

 

Informació en temps real a l'usuari mitjançant la tecnologia NFC

Sr. Louis-Alban Batard-Dupré
Connecthings

Descarregar ponència: (3,23 Mb) - Veure la presentació online

Des de fa varis anys, els transports públics francesos estan intentant liderar el tema de l'informació al viatger gràcies a tecnologies sense contacte. El ponent presentarà alguns dels seus projectes a Niça, Tolosa, París, Estrasburg, Marsella, on ja s'han desenvolupat xarxes d'etiquetes intel·ligents per millorar l'experiència de mobilitat, proporcionar informació multimodal i aconseguir que els viatges en transport públic sigui més senzills i interactius.

Quins serveis complementaris al bitllet NFC ofereixen les tecnologies sense contacte? Quines varen ser les principals dificultats i errors, als transports urbans francesos, quan es varen posar en funcionament aquestes tecnologies? Quines són les iniciatives NFC més innovadores a Europa?

 

 

Generació automàtica d'informació de línies de transport

Sr. Alejandro Rey-Stolle Degollada
Nipsa

Descarregar ponència: (2,95 Mb) - Veure la presentació online

El ponent explicarà com es pot acoseguir transmetre l'informació fàcilment i de forma directe a l'usuari del transport públic, a través de sistemes simplificats i informatitzats per la seva fàcil gestió per part de l'entitat que en gestioni el servei, com ara l'operador o l'administració corresponent.

 

 

Gestió de parades d'un transport urbà a la demanda

Sr. Francesc Anguas Balsera
Aj. St. Vicenç dels Horts

Descarregar ponència: (0,97 Mb) - Veure la presentació online

Es presenten punts de parada que funcionen a demanda. Som obligats a prendre mesures que ajudin a l'eficiència del sistema. Sovint dins dels recorreguts hi ha zones de baixa densitat, allunyades del centre, on un percentatge important d'expedicions es fan sense aportar ni recollir passatge. Per optimitzar aquests recorreguts s'ha pensat instal·lar punts de parada físics que permeten demanar el servei. D'aquesta manera si al bus no hi ha demanda, ni al punt de parada tampoc, aquesta part del recorregut es pot obviar. Malgrat no haver un estalvi complert, doncs par de la despesa, com el temps del conductor s'ha de comptar, hi pot haver un important estalvi de quilòmetres realitzats. L'amortització del punt de parada es pot fer molt ràpidament segons els casos. Aquest sistema significa un compromís per la sostenibilitat i els costos dels serveis.

 

 

La informació al client en cas d'incidència de FGC

Sr. Oriol Juncadella i Fortuny
FGC

Descarregar ponència: (0,51 Mb) - Veure la presentació online

La ponència explica de quina manera FGC ha desenvolupat un canvi en els procediments a l'entrenament del personal i en la modificació de les tecnologies per aconseguir que el procés d'informació al client en cas d'incidència sigui un procés crític i com a tal que estigui garantit i assegurat el seu desplegament en cas d'incidència, per petita que sigui.

 

 

Integració de sistemes SAE i adaptacions dels panells solars a les parades

Sr. Emilio J. Clares Romero
Capmar

Descarregar ponència: (3,56 Mb) - Veure la presentació online

El ponent ens presentarà diferents productes i serveis per a la integració de sistemes SAE a les parades de bus urbà i l'estalvi econòmic que suposen els panells solars en aquestes.

 

 

Prolongació de la vida útil d'un autobús

Sr. Guillermo Rios Monreal
TMESA (Grupo AVANZA)

Descarregar ponència: (1,49 Mb) - Veure la presentació online

La ponència explicarà la reforma d'un autobús, per perllongar la seva vida útil, millorant la qualitat del servei en quant a confort i imatge, estalviant costos en la partida d'inversions.

 

 

Transformació d'autobusos convencionals a híbrids

Sr. Mario Segura Massip
Gesmon

Descarregar ponència: ( Mb) - Veure la presentació online

Es presenta una solució per reconvertir els autobusos urbans amb tracció dièsel o gas natural comprimit a autobusos híbrids dièsel o GNC amb tracció elèctrica. Aquest desenvolupament s'emmarca dins d'un projecte liderat per TMB en ambdues versions i Gas Natural Fenosa per la versió GNC. La solució consisteix en substituir la caixa de velocitats per un generador trifàsic acoplat al motor tèrmic i la instal•lació de motors elèctrics per a l'accionament de les rodes. Amb això s'aconsegueix un estalvi de combustible d'aproximadament un 28% en l'explotació, amb el conseqüent estalvi en emissions que aquest resultat comporta.

 

 

El Pla d'Eficiència Energètica d'un operador de TP. El sistema EFIBUS

Sr. Josep Muñoz Arqueros
Sagalés (FECAV)

Descarregar ponència: (0,50 Mb) - Veure la presentació online

 

• Anterior
• Següent