logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU VAT 002 SalaPREMSA AMTU 003

DECRET 135/1995 CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA

NOTA. En aquest text s'han introduït les

correccions d'errada publicades en el DOGC.

La Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de

l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques,

modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol,

disposa que el Govern de la Generalitat haurà d'aprovar un

Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes

dictades en la matèria i, alhora, faculta el mateix Govern

i els consellers competents per efectuar el desplegament

reglamentari.

Per raons tècniques i d'eficàcia, s'ha considerat

convenient unificar refosa i desplegament en una sola

norma, la qual cosa facilita també la tasca dels operadors

jurídics i professionals i reforça les garanties dels

sectors afectats respecte a l'aplicació de la norma,

aclarint i ordenant un conjunt de disposicions de diversa

índole, disperses i, de vegades, difícils d'harmonitzar.

El projecte s'ha estructurat seguint parcialment la

sistemàtica de la Llei 20/1991, però incorporant-hi, a més,

altres aspectes poc desenvolupats en aquesta. El Decret es

compon d'onze capítols, tres disposicions addicionals, dues

disposicions derogatòries, una disposició transitòria i

dues disposicions finals. Juntament amb aquesta part

dispositiva, el Decret opta per detallar els aspectes més

tècnics de la disposició en diversos annexos.

El capítol primer, sota la denominació de Disposicions

directives, recull un conjunt de conceptes generals

necessaris per a la concreció i delimitació de les normes

que després es despleguen. Els capítols segon, tercer i

quart contenen les disposicions sobre els diferents tipus

de barreres arquitectòniques, les urbanístiques, les de

l'edificació i les del transport. Aquests capítols es

complementen amb els corresponents annexos, que detallen

les especificacions tècniques aplicables.

Les barreres a la comunicació, els criteris d'actuació de

les quals es recullen al capítol 5, mereixen una

consideració especial, ja que respecte a elles es refon i

es desenvolupa un dels aspectes més innovadors de la Llei,

on es concreta el seu vessant de promoció de

l'accessibilitat.

El capítol 6 refon les normes dictades sobre la targeta

d'aparcament per a vehicles que portin persones amb

disminució, tot i que modifica determinats aspectes de

procediment. Per la seva banda, el capítol 7 regula l'acció

de foment en matèria d'accessibilitat i supressió de

barreres i, obeint el mandat parlamentari, crea el fons per

a la supressió de barreres arquitectòniques i la dotació

d'ajudes tècniques.

El capítol 8 es dedica a les mesures de control i

seguiment, que s'efectuarà, mitjançant el conjunt

d'actuacions que el Decret regula, per les diferents

administracions públiques segons l'àmbit de les respectives

competències. El capítol 9, per la seva part, refon totes

les normes existents sobre els òrgans de participació dels

diversos sectors implicats o afectats, tant públics com

privats, en els diversos àmbits en què es desenvolupen les

actuacions en matèria d'accessibilitat i supressió de

barreres arquitectòniques.

Els darrers capítols regulen la simbologia i el règim

sancionador. El símbol internacional d'accessibilitat es

recull al capítol 10, que es complementa amb un annex

descriptiu. Finalment, el capítol 11 regula el règim

sancionador d'acord amb els principis de la Llei 30/1992,

de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions

públiques i del procediment administratiu comú, i també amb

el que estableix el Decret legislatiu 6/1994, de 13 de

juliol, aprovat en virtut de l'habilitació efectuada per la

Llei 2/1994, de 24 de març, de bases de delegació en el

Govern per a l'adequació de les lleis de Catalunya a

l'esmentada Llei 30/1992, i d'acord també amb el Decret

278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment

sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la

Generalitat.

Per tant, amb els informes del Consell General de Serveis

Socials, del Consell Sectorial d'Atenció a Persones amb

Disminució, de la Comissió de Govern Local, del Consell per

a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres

Arquitectòniques i vist el dictamen de la Comissió Jurídica

Assessora, en aplicació de la Llei 13/1989, de 14 de

desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de

l'Administració de la Generalitat, a proposta dels

consellers de Benestar Social i de Política Territorial i

Obres Públiques i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions directives

Article 1

Objecte

En aplicació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de

promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres

arquitectòniques, és objecte d'aquest Reglament el

desplegament d'aquesta, així com l'aprovació de la refosa

de les normes reglamentàries dictades per garantir a les

persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació

l'accessibilitat i la utilització dels béns i serveis de la

societat i també promoure la utilització d'ajudes tècniques

adequades que permetin millorar la qualitat de vida

d'aquestes persones, mitjançant l'establiment de les

mesures de foment i de control en el compliment de la

normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de

barrera o obstacle físic o sensorial.

Article 2

Àmbit d'aplicació

El que disposa aquest Reglament és d'aplicació a les

actuacions que es realitzin a Catalunya en matèria

d'urbanisme, edificació, transport i comunicació, per

qualsevol persona, sigui individual o física o bé jurídica,

pública o privada.

Article 3

Persona amb limitacions o mobilitat reduïda

3.1 S'entén per persona amb limitacions aquella que

temporalment o permanentment té limitada la capacitat

d'utilitzar el medi o relacionar-s'hi.

3.2 S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que

té limitada temporalment o permanent la possibilitat de

desplaçar-se.

Article 4

Barreres arquitectòniques

4.1 Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres

arquitectòniques tots aquells impediments, traves o

obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de

moviment de les persones.

4.2 Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:

Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són aquelles

que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic.

Barreres arquitectòniques en l'edificació pública o privada

(BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels

edificis o en el seu accés.

Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Són les

que es troben en el transport.

Article 5

Barreres en la comunicació

5.1 De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la

Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de

l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques,

constitueixen barreres en la comunicació als efectes

d'aquest Reglament tots aquells impediments per a

l'expressió i la recepció de missatges, sigui per

comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació,

siguin o no de masses.

5.2 Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a

mitjans de comunicació tant aquells que tenen per finalitat

la comunicació personal individualitzada, com telèfon,

telègraf, fax o qualsevol altre mitjà o instrument

electrònic, informàtic o telemàtic, com aquells que tenen

per finalitat la comunicació de masses, com premsa, ràdio,

televisió i altres.

Article 6

De l'accessibilitat

6.1 Als efectes d'aquesta disposició, s'entén per

accessibilitat la característica de l'urbanisme,

l'edificació, el transport o els mitjans de comunicació que

permet a qualsevol persona la seva utilització.

6.2 Als efectes de l'accessibilitat i la supressió de

barreres arquitectòniques en l'edificació, es consideren

tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis en funció del

seu nivell d'accessibilitat per a persones amb mobilitat

reduïda: els adaptats, els practicables i els convertibles.

La tipologia esmentada s'aplicarà també en l'urbanisme i en

el transport.

6.3 Un espai, una instal·lació o un servei es considera

adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i

dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i

amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o

qualsevulla altra limitació.

6.4 Un espai, una instal·lació o un servei es considera

practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments

abans esmentats, això no n'impedeix la utilització de forma

autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o

qualsevulla altra limitació.

6.5 Un espai, una instal·lació o un servei és convertible

quan, mitjançant modificacions d'escassa entitat i baix

cost que no afectin la seva configuració essencial, pot

transformar-se, almenys, en practicable.

Article 7

Vies i espais lliures d'ús públic

7.1 Es consideren vies i espais lliures d'ús públic als

efectes de barreres arquitectòniques urbanístiques i en

l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:

Els que formen part del domini públic i són destinats a

l'ús o al servei públic.

Els que formen part de béns de propietat privada,

susceptibles de ser utilitzats pel públic en general amb

motiu de les funcions que hi desenvolupa algun ens públic,

directament o indirectament.

Els que formen part de béns de propietat privada afectes a

alguna servitud a l'ús públic.

7.2 També es considera espai lliure d'ús públic aquell

susceptible de ser utilitzat pel públic en general, sigui o

no sigui mitjançant el pagament d'un preu, quota o

similar.

Article 8

Edificis públics, privats i espais comunitaris

8.1 Es consideren edificis públics als efectes de barreres

arquitectòniques en l'edificació i en l'àmbit d'aplicació

d'aquest Reglament:

Els que estan afectes a un servei públic.

Els que pertanyen privativament a l'Estat, la Generalitat,

entitats locals o altres entitats de caràcter públic o amb

participació majoritària de caràcter públic.

8.2 Es consideren edificis privats els que pertanyen a

persones particulars, individualment o col·lectivament.

8.3 Es considera que un edifici de titularitat pública o

privada és destinat a l'ús públic quan un espai,

instal·lació o servei d'aquest és susceptible de ser

utilitzat per una pluralitat indeterminada de persones per

a la realització d'activitats d'interès social o pel públic

en general.

8.4 Es consideren espais d'ús comunitari aquells que estan

al servei d'un conjunt d'espais privats i a disposició dels

seus usuaris.

Article 9

Mitjans de transport

Es consideren mitjans de transport als efectes d'aquest

Reglament tots aquells que tenen per finalitat el transport

de persones i reben un preu o taxa com a contraprestació.

També els vehicles privats que transporten, habitualment,

persones amb mobilitat reduïda.

Article 10

Ajudes tècniques

Als efectes del present Reglament, s'entén per ajuda

tècnica tot mitjà que, actuant com a intermediari entre la

persona amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació

i l'entorn, possibiliti l'eliminació de tot allò que per la

seva existència, característiques o mancança li dificulta

l'autonomia individual i, per tant, l'accés al nivell

general de qualitat de vida.

Capítol 2

Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques

(BAU)

Article 11

Planificació i urbanització d'espais urbans adaptats

11.1 La planificació i urbanització de les vies públiques,

dels parcs i d'altres espais d'ús públic s'ha d'efectuar de

manera que resultin adaptats a les persones amb mobilitat

reduïda.

11.2 Als efectes de l'apartat anterior, els plans generals

d'ordenació urbana, les normes subsidiàries i d'altres

instruments de planejament i execució que els despleguen, i

també els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries,

hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb

caràcter general dels espais d'ús públic i no seran

aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris

bàsics establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de

promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres

arquitectòniques, i els preceptes d'aquest Reglament.

Article 12

Adaptació d'espais urbans existents

12.1 Les vies públiques, els parcs i els altres espais

d'ús públic existents, i també les respectives

instal·lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats

gradualment en la forma que determina el present

Reglament.

12.2 Als efectes del que estableix l'apartat anterior, els

ens locals han d'elaborar plans especials d'actuació per

tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i altres espais

d'ús públic a les normes establertes en el present

Reglament.

12.3 Per a la finalitat prevista en aquest article, els

projectes de pressupostos dels ens públics han de contenir

en cada exercici econòmic les consignacions necessàries per

al finançament d'aquestes adaptacions.

Article 13

Condicions mínimes d'accessibilitat

13.1 Una via pública o un tram d'aquesta es considera

adaptada si compleix les condicions d'accessibilitat

següents:

Constitueix un itinerari adaptat de vianants o mixt de

vianants i vehicles, segons els requeriments de l'apartat

1.1 de l'annex 1.

Els elements d'urbanització d'aquest itinerari estan

adaptats, segons l'apartat 1.2 de l'annex 1

El mobiliari urbà accessible des d'aquest itinerari és

adaptat, segons l'apartat 1.3 de l'annex 1.

13.2 Un espai d'ús públic es considera adaptat si reuneix

les condicions d'accessibilitat següents:

Disposar d'un itinerari adaptat que permet un recorregut

pel seu interior i l'accés als elements singulars de

l'espai i als serveis higiènics, segons les prescripcions

de l'apartat 1.1 de l'annex 1.

Els elements d'urbanització que formen part de l'esmentat

itinerari són adaptats, segons les prescripcions de

l'apartat 1.2 de l'annex 1.

El mobiliari urbà és adaptat, segons les prescripcions de

l'apartat 1.3 de l'annex 1 i el que preveu l'article 16.

13.3 Es considera element d'urbanització qualsevol

component de les obres d'urbanització, entenent per

aquestes les referents a la pavimentació, sanejament,

clavegueram, distribució d'energia elèctrica, enllumenat

públic, proveïment i distribució d'aigua, jardineria i

totes aquelles que materialitzen les indicacions del

planejament urbanístic.

13.4 S'entén per mobiliari urbà el conjunt d'objectes

existents a les vies i als espais lliures públics,

superposats o bé adossats en els elements d'urbanització o

de l'edificació, de manera que la seva modificació o

trasllat no generi alteracions substancials, com poden ser

semàfors, pals de senyalització i similars, cabines

telefòniques, fonts públiques, papereres, veles,

marquesines, quioscs i qualsevol altre de naturalesa

anàloga.

13.5 Hom ha d'entendre per itinerari aquell àmbit o espai

de pas que permet un recorregut urbanitzat continu que

relaciona els diferents espais d'ús públic i edificacions

de l'entorn i que permet accedir-hi.

Article 14

Itineraris

14.1 El disseny i el traçat dels recorreguts d'ús públic o

comunitari destinats al trànsit de vianants es realitzen

mitjançant itineraris de vianants que resultin adaptats en

les condicions establertes a l'annex 1.

14.2 Podran quedar exempts del que preveu l'apartat

anterior aquells itineraris que en tinguin d'alternatius, i

el cost d'execució dels quals com a adaptats sigui superior

en més d'un 50% al cost com a no adaptat.

14.3 Es pot admetre la substitució de l'itinerari de

vianants adaptat per un itinerari mixt adaptat en aquells

trams en què el cost d'execució de l'itinerari de vianants

adaptat superi en més d'un 50% el cost d'un itinerari mixt

adaptat. En els punts de connexió entre ambdós itineraris,

s'ha de poder estacionar un vehicle en l'espai equivalent

al d'una plaça d'estacionament adaptada, en les condicions

previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.

14.4 La previsió d'itineraris adaptats en nuclis urbans

existents i en indrets naturals protegits pot admetre

solucions alternatives sempre que el projecte sigui aprovat

per l'organisme competent en aquesta matèria.

14.5 La comunicació vertical entre espais d'ús públic es

realitza, com a mínim, amb un element adaptat.

14.6 Les escales d'ús públic, com a elements utilitzables

per determinades persones amb limitacions, han de ser

adaptades en les condicions establertes en l'apartat 1.2.4

de l'annex 1.

Article 15

Aparcaments

15.1 Els aparcaments es consideren adaptats quan reuneixen

les condicions previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.

15.2 En les zones d'aparcament que serveixin

específicament a equipaments i espais d'ús públic, es

reservaran permanentment, tant a prop com sigui possible

dels accessos de vianants, places adaptades en la proporció

següent:

Fins a 200 places: 1 plaça adaptada cada 40 places o

fracció.

De 201 a 1.000 places: 1 plaça adaptada més cada 100 places

o fracció.

De 1.001 a 2.000 places: 1 plaça adaptada més cada 200

places o fracció.

15.3 Les zones d'aparcament han de tenir un itinerari de

vianants adaptat que comuniqui les places reservades amb la

via pública.

Article 16

Mobiliari urbà

16.1 En cada espai públic adaptat, com a mínim un element

del mobiliari urbà per a cada ús diferenciat ha de ser

adaptat en les condicions establertes a l'apartat 1.3 de

l'annex 1.

16.2 L'itinerari d'apropament a aquests elements de

mobiliari ha de ser adaptat, en les condicions establertes

a l'apartat 1.1 de l'annex 1.

Article 17

Senyalització

17.1 Han de senyalar-se permanentment amb el símbol

internacional d'accessibilitat, de manera que siguin

fàcilment visibles:

Els itineraris de vianants adaptats quan n'hi hagi

d'alternatius no adaptats.

Els itineraris mixtos de vianants i vehicles adaptats quan

n'hi hagi d'alternatius no adaptats.

Les places d'aparcament adaptades.

Els serveis higiènics adaptats.

Els elements de mobiliari adaptats que, pel seu ús o

destinació, necessitin senyalització.

Les parades de transport públic adaptat.

17.2 El símbol internacional d'accessibilitat, indicador

de la no-existència de barreres arquitectòniques o de

comunicació, s'instal·larà en tots els transports públics

que tinguin aquesta característica, així com en els

edificis d'ús públic sempre que no s'hagi de perjudicar el

valor cultural d'un immoble. En l'annex 6 es recullen els

logotips homologats dels símbols d'accessibilitat.

Article 18

Serveis higiènics

18.1 Els serveis higiènics es consideren adaptats quan

reuneixen les condicions que estableix l'apartat 1.2.8 de

l'annex 1.

18.2 Els serveis higiènics d'ús públic han de disposar,

com a mínim, d'una cambra higiènica adaptada.

Capítol 3

Disposicions sobre barreres arquitectòniques a l'edificació

(BAE)

Article 19

Accessibilitat exigible als edificis d'ús públic

19.1 La construcció, l'ampliació i la reforma dels espais,

instal·lacions o serveis propis de les edificacions de

titularitat pública o privada destinades a un ús públic,

segons el quadre de l'apartat 2.1 de l'annex 2,

s'efectuaran de manera que resultin adaptats per a les

persones amb limitacions i s'ajustaran al contingut del

present capítol i de l'annex 2 d'aquesta disposició, els

quals comprenen les normes arquitectòniques bàsiques que

contenen les condicions a què s'hauran d'ajustar els

projectes i les tipologies d'edificis als quals aquestes

s'aplicaran, tal com preveu l'article 6.2 de la Llei

20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat

i de supressió de barreres arquitectòniques.

19.2 Els espais, les instal·lacions i els serveis d'ús

públic que formin part d'un edifici d'ús privat, els quals

no estiguin inclosos al llistat d'usos de l'apartat 2.1 de

l'annex 2 d'aquest Reglament, han d'ajustar-se a les

previsions establertes pels edificis d'ús privat en aquest

capítol.

19.3 Un espai, instal·lació o servei propi d'una

edificació d'ús públic es considera adaptat si reuneix les

condicions mínimes d'accessibilitat contingudes en aquest

capítol i en l'annex 2. Igualment, els itineraris i els

elements de l'edificació que hagin de ser accessibles han

de complir els requisits mínims establerts a l'esmentat

annex.

19.4 La reglamentació que en matèria d'accessibilitat

s'estableixi per a un ús específic de l'edificació tindrà

caràcter de norma complementària d'aquest Reglament.

19.5 Han de fer-se adaptats els edificis amb motiu de

l'ampliació d'espais ja existents, els quals estiguin

inclosos en el quadre de l'apartat 2.1 de l'annex 2 del

present Reglament, sempre que les obres a realitzar afectin

un 10% o més de la superfície inicial de l'edifici o bé

quan se'n canviï l'ús. Per al càlcul del 10% s'han de

computar les obres d'aquesta naturalesa efectuades durant

els cinc anys anteriors a la sol·licitud de la llicència

corresponent.

19.6 Quan les obres de reforma d'espais afectin la

configuració dels elements d'edificació referits al quadre

2.1 de l'annex 2, han de fer-se adaptats.

19.7 Seran, com a mínim, practicables aquells elements

dels edificis a ampliar o reformar inclosos al que preveu

l'apartat anterior quan l'adaptació requereixi mitjans

tècnics o econòmics desproporcionats.

19.8 Als efectes del que preveu l'apartat anterior,

s'entendrà que requereix mitjans tècnics o econòmics

desproporcionats quan el pressupost de les obres a

realitzar per fer adaptat un espai, instal·lació o servei

d'una edificació sigui superior en un 50% a aquell que

resultaria de les obres a realitzar en cas de fer-les

practicables. En qualsevol cas, en el projecte previ caldrà

justificar la diferència del cost.

19.9 El que es disposa en aquest article no serà

d'aplicació en aquells edificis o immobles declarats béns

culturals d'interès nacional o inclosos en els catàlegs

municipals d'edificis de valor històrico-artístic quan les

modificacions necessàries comportin un incompliment de la

normativa específica reguladora d'aquests béns

històrico-artístics.

Article 20

Accessibilitat des de l'exterior i mobilitat vertical als

edificis d'ús públic

20.1 Com a mínim, una de les entrades des de la via

pública a l'interior de l'edificació ha de ser accessible.

20.2 En el supòsit d'un conjunt d'edificis, almenys un

dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via

pública, ha de complir les condicions establertes per als

itineraris adaptats o practicables, segons el cas, que

disposa el present Reglament.

20.3 En els casos en què existeixi un accés alternatiu per

a les persones amb mobilitat reduïda, aquest no pot tenir

un recorregut superior a sis vegades l'habitual, ni el seu

ús pot condicionar-se a autoritzacions expresses o altres

limitacions.

20.4 La mobilitat o comunicació vertical entre espais,

instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d'ús

públic ha de realitzar-se, com a mínim, mitjançant un

element adaptat o practicable, segons el cas.

20.5 Les escales d'ús públic han de ser adaptades i han

d'ajustar-se a les condicions establertes en l'apartat

2.4.2 de l'annex 2.

20.6 Els bucs dels ascensors han de tenir les mides

suficients per permetre la instal·lació d'un ascensor

adaptat o practicable, segons les condicions establertes en

els apartats 2.2 i 2.3 de l'annex 2 .

Article 21

Mobilitat horitzontal entre espais, instal·lacions o

serveis comunitaris en edificis d'ús públic

21.1 La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais,

instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d'ús

públic ha de permetre el desplaçament i la maniobra de

persones amb limitacions. A aquests efectes, com a mínim

les portes interiors i els passadissos han d'ajustar-se a

les condicions establertes a l'annex 2.

21.2 Altrament, ha d'haver-hi un itinerari interior

adaptat o practicable, segons el cas, que possibiliti

l'apropament als elements d'ús públic, en les condicions

establertes per als itineraris en aquest Reglament.

21.3 Els desnivells que poguessin existir se salvaran

mitjançant rampes adaptades, en les condicions que

estableix l'annex 2.

Article 22

Serveis higiènics

Els serveis higiènics d'ús públic disposaran, com a mínim,

d'una cambra higiènica adaptada que ha d'ajustar-se al que

preveu l'apartat 2.4.3 de l'annex 2.

Article 23

Vestidors

Els vestidors d'ús públic han de disposar, com a mínim,

d'una peça adaptada, en les condicions previstes a

l'apartat 2.4.5 de l'annex 2.

Article 24

Dormitoris

24.1 Els serveis residencials d'ús públic amb dormitoris,

en disposaran d'adaptats en la proporció mínima de places

següents:

De 50 a 100 places residencials: 2 places adaptades.

De 101 a 150 places residencials: 4 places adaptades.

De 151 a 200 places residencials: 6 places adaptades.

Més de 200 places residencials: 8 places adaptades.

Quan l'establiment residencial tingui finalitat

assistencial, en tot cas, ha de disposar com a mínim d'una

plaça adaptada.

24.2 Un dormitori es considera adaptat si reuneix les

condicions establertes en l'apartat 2.4.4 de l'annex 2.

Article 25

Mobiliari

25.1 Com a mínim, un element de mobiliari d'ús públic per

a cada ús diferenciat ha de ser adaptat en les condicions

establertes a l'apartat 2.4.6 de l'annex 2.

25.2 L'itinerari d'apropament a aquests elements de

mobiliari ha de ser adaptat en les condicions establertes a

l'apartat 2.2 de l'annex 2.

Article 26

Aparcaments

26.1 Els garatges o aparcaments d'ús públic, siguin

exteriors o interiors, que estiguin al servei d'un edifici

d'ús públic, hauran de reservar places d'estacionament per

a vehicles que s'utilitzin per a trasllat de persones amb

mobilitat reduïda, i hauran de complir les característiques

següents:

Proximitat màxima als accessos per a vianants.

Estar degudament senyalitzades.

Tenir les dimensions mínimes previstes a l'apartat 2.4.1 de

l'annex 2.

Disposar d'accessos en les condicions previstes a l'apartat

2.4.1 de l'annex 2.

26.2 El nombre mínim de places a reservar, amb les

característiques esmentades, és el següent:

De 10 a 70 places: 1 plaça adaptada.

De 71 a 100 places: 2 places adaptades.

de 101 a 150 places: 3 places adaptades.

de 151 a 200 places: 4 places adaptades.

Per cada 200 places més: 1 plaça adaptada.

Més de 1.000 places: 10 places adaptades.

26.3 Els edificis destinats a hospitals, clíniques,

centres d'atenció primària, centres de rehabilitació i de

dia, que no disposin d'aparcament d'ús públic, tindran a la

via pública i al més a prop possible de l'accés una plaça

adaptada reservada, com a mínim, per a persones amb

mobilitat reduïda.

Article 27

Accessibilitat als edificis d'ús privat de nova construcció

que, amb caràcter obligatori, disposin d'ascensor

27.1 Els edificis d'ús privat de nova construcció que, en

aplicació de les disposicions que ho estableixin, hagin de

tenir ascensor, hauran de complir els requisits mínims

d'accessibilitat següents:

Han de disposar d'un itinerari practicable que uneixi les

entitats o habitatges amb les dependències d'ús comunitari

que estan al servei d'aquells, en les condicions

establertes a l'apartat 2.3 de l'annex 2.

Han de disposar d'un itinerari practicable que uneixi

l'edificació amb la via pública i amb edificacions o

serveis annexos d'ús comunitari, en les condicions

establertes en l'apartat 2.3 de l'annex 2.

27.2 S'entén per itinerari practicable als efectes

d'aquest article aquell en què es donen les condicions

d'accessibilitat exterior, mobilitat interior i mobilitat

vertical previstos a l'apartat 2.3 de l'annex 2.

27.3 Els espais destinats a aparcament d'ús privat, de 40

places o més, han de disposar, com a mínim, d'un itinerari

practicable que els uneixi amb la via pública.

Article 28

Accessibilitat als edificis d'ús privat de nova construcció

que no disposin d'ascensor

28.1 En edificis de nova construcció, llevat d'habitatges

unifamiliars, que tinguin una alçada superior a planta

baixa i pis i que, en virtut de les disposicions

d'aplicació, no estiguin obligats a la instal·lació

d'ascensors, s'han de disposar les especificacions

tècniques i de disseny que facilitin la possible

instal·lació d'un ascensor practicable en les condicions

previstes a l'apartat 2.5 de l'annex 2. Els altres elements

comuns han de reunir els requisits de practicabilitat

previstos a l'article anterior.

28.2 Pel que fa a les obres de remunta sobre edificis que,

com a mínim, disposin de planta baixa i pis, els quals

s'hagin construït abans de l'entrada en vigor de la Llei

20/1991, de 25 de novembre (5.12.1991), no es consideraran

de nova construcció si no es produeix canvi d'ús en alguna

entitat situada per sobre de la planta baixa.

28.3 Per a l'aplicació de l'annex 2, als efectes d'aquest

article, i en el supòsit d'entitats amb desnivells

interiors, es comptabilitzarà, a efectes de l'alçada del

nombre de plantes, aquella que tingui l'accés situat a més

alçada.

28.4 Els espais destinats a aparcament d'ús privat de 40

places o més han de disposar, com a mínim, d'un itinerari

practicable que els uneixi amb la via pública.

Article 29

Reserva d'habitatges per a persones amb disminució per

mobilitat reduïda

29.1 De conformitat amb l'article 45 de la Llei 24/1991,

de 29 de novembre, de l'habitatge, les programacions anuals

de promoció pública d'habitatge faran reserva d'un 3% del

volum total per destinar-lo a satisfer la demanda del

col·lectiu de persones que tenen la declaració legal de

disminució perquè tenen reduïda de forma permanent la seva

mobilitat. Igualment, els promotors privats d'habitatges de

protecció oficial hauran de reservar la proporció mínima

establerta en les disposicions reguladores dels habitatges

de protecció oficial a excepció dels habitatges promoguts

per cooperatives, en règim de comunitat de propietaris, o

bé per a ús propi.

29.2 Els edificis en els quals existeixin habitatges

reservats en aplicació del que preveu l'article anterior

han de complir les següent condicions d'accessibilitat:

Han de tenir adaptats els interiors i complir, per a la

seva adaptació, les previsions tècniques establertes a

l'apartat 2.4.7 de l'annex 2.

Han de disposar d'un itinerari adaptat que uneixi els

habitatges reservats amb l'exterior i amb les dependències

d'ús comunitari que estiguin al seu servei, en les

condicions establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.

Han de disposar d'un itinerari adaptat, que uneixi

l'edificació amb la via pública i amb edificacions o

serveis annexos d'ús comunitari, en les condicions

establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.

29.3 L'òrgan competent del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques comunicarà la qualificació

provisional, en el termini d'un mes a partir de la seva

concessió al Departament de Benestar Social, el qual

informarà els col·lectius afectats. Transcorregut el

termini d'un any des de la data d'obtenció de la

qualificació provisional, si l'oferta d'habitatges

reservats és superior a la sol·licitud d'habitatges

adaptats, no caldrà fer les obres d'adaptació dels

habitatges no sol·licitats i podran adjudicar-se a

qualsevol altre sol·licitant.

Article 30

Garantia per a la realització d'adaptacions interiors en

habitatges reservats

30.1 Els promotors privats d'habitatges de protecció oficial

podran substituir les adaptacions interiors dels habitatges

reservats als quals fa referència l'article anterior per la

subscripció, en sol·licitar-se la qualificació definitiva,

d'un aval d'una entitat financera legalment reconeguda que

garanteixi la realització de les obres necessàries de les

adaptacions previstes a l'article anterior.

30.2 Aquests habitatges podran ser adquirits per les

persones que reuneixin les condicions esmentades a

l'article anterior i, en cas de no ser-ho, podran

adquirir-se per entitats públiques o privades sense ànim de

lucre en el termini previst a la legislació vigent per

dedicar-los a miniresidències, pisos compartits o qualsevol

tipus d'habitatge destinats a persones amb limitacions en

els termes que fixa la normativa d'habitatges de protecció

oficial.

Article 31

Adaptació especial de l'habitatge

31.1 De conformitat amb els articles 35 i 36 de la Llei

24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, els propietaris

i els usuaris poden dur a terme les obres de transformació

necessàries perquè els interiors dels habitatges o els

elements i els serveis comuns de l'edifici siguin

utilitzables per les persones amb mobilitat reduïda que hi

hagin de viure, sempre que disposin, si s'escau,

d'autorització de la comunitat, segons el que preveu la

Llei 3/1990, de 21 de juny, per la qual es modifica la Llei

49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal, o del

propietari, respectivament, sens perjudici de les

autoritzacions administratives que siguin preceptives.

31.2 En el supòsit que la comunitat o el propietari

deneguin l'autorització a la qual es refereix l'apartat

anterior, aquesta pot ser sol·licitada al Departament de

Benestar Social, complint els requisits següents:

Acreditar la situació de mobilitat reduïda i acreditar que

l'habitatge no és practicable o accessible per a qui hi

resideix o hi ha de residir habitualment i permanentment.

Presentar una descripció detallada de les obres que cal

fer, acreditativa que no són d'entitat desproporcionada a

la causa.

31.3 Per a l'atorgament o la denegació de l'autorització

administrativa sol·licitada, cal tenir en compte el que

estableix el present Reglament i també la proporcionalitat

entre les obres i la causa que les motiva.

Capítol 4

Disposicions sobre barreres arquitectòniques en el

transport (BAT)

Article 32

Accessibilitat en els transports públics

32.1 Els transports públics de viatgers, en l'àmbit de

competències de les administracions públiques catalanes,

tant si són de superfície com si són subterranis, sens

perjudici de la seva adaptació progressiva a les mesures

tècniques resultants dels avenços tecnològics acreditats

per la seva eficàcia, han d'aplicar les prescripcions

establertes en el present capítol, tenint en compte, també,

els criteris fixats en els paràmetres de referència que

consten a l'annex 3.

32.2 Les administracions públiques competents en l'àmbit

del transport públic a Catalunya han d'elaborar i mantenir

permanentment actualitzat un pla de supressió de barreres i

d'utilització i adaptació progressiva dels transports

públics col·lectius.

Article 33

Normes d'aplicació general a tots els mitjans de transport

públic

33.1 Tots els mitjans de transport públic de viatgers

podran ser utilitzats per les persones amb disminució.

33.2 Igualment, en tots els mitjans de transport públic en

l'àmbit de competències de les administracions públiques

catalanes s'ha de reservar l'espai físic necessari per tal

que puguin deixar tots aquells utensilis o ajudes, com

bastons, crosses, cadires de rodes i qualsevol altre

aparell o mecanisme que constitueixi una ajuda tècnica en

els termes establerts a l'article 11.

33.3 Així mateix, s'ha de facilitar l'accés de gossos

pigall a qualsevol tipus de transport col·lectiu que sigui

públic o d'ús públic i als serveis urbans i interurbans de

transports d'automòbils lleugers que siguin competència de

les administracions catalanes segons el que preveu la Llei

10/1993, de 8 d'octubre, que regula l'accés a l'entorn de

les persones amb disminució visual acompanyades de gossos

pigall.

33.4 Les estacions de metro, ferrocarril, així com les

terminals d'autobusos públics de més d'una línia i cada una

d'elles en més d'un itinerari, situades en l'àmbit

territorial de Catalunya, han de disposar d'un equip de

megafonia amb el qual s'informi els viatgers de les

arribades o sortides, així com de qualsevol altra

incidència o notícia. Igualment, han de disposar de

mecanismes d'informació i senyalització visual que

garanteixin l'accés a la informació esmentada a les

persones amb disminució auditiva.

33.5 Els itineraris d'accés han de ser adaptats en les

condicions establertes en el capítol 2, i pel que fa a

l'edificació, s'haurà d'aplicar el capítol 3.

33.6 Els rètols han d'estar a una alçada suficient de

terra per tal que puguin ser vistos per les persones amb

cadira de rodes en moments d'afluència de públic.

Article 34

Accessibilitat al metro, ferrocarrils i autobusos que són

competència de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit

de Catalunya

34.1 Els projectes de nova construcció o restauració de

les estacions de metro i ferrocarrils que són competència

de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit de Catalunya

han d'ajustar-se als requisits següents, sens perjudici del

que disposa l'article 35:

Han de complir les prescripcions tècniques de l'annex 1 si

tenen per finalitat l'accés, i les de l'annex 2 si tenen

per finalitat la circulació interior.

En espais de recorregut intern en què s'hagin de traspassar

torniquets o d'altres mecanismes, s'ha de disposar d'un pas

alternatiu que permeti l'accés d'una persona amb mobilitat

reduïda.

En l'accés, les andanes i l'interior de cotxes s'ha de

suprimir l'efecte cortina i evitar, a més, reflexos i

enlluernaments mitjançant una il·luminació adequada.

Cal instal·lar o preveure la futura instal·lació

d'ascensors o d'altres mecanismes més accessibles per a

persones amb mobilitat reduïda que permetin resoldre els

canvis de nivell entre el carrer i les andanes.

34.2 En els autobusos urbans i interurbans, metro i

ferrocarrils que són competència de la Generalitat i dels

ens locals en l'àmbit de Catalunya, han de reservar-se per

a persones amb disminució, com a mínim, tres seients per

cotxe, propers a les portes d'entrada i senyalitzats

adequadament. En aquest lloc ha de disposar-se, si més no,

d'un timbre d'avís de parada en un lloc fàcilment

accessible.

34.3 Els vehicles propis dels transports públics que són

competència de la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit

de Catalunya han de complir les condicions següents, a més

de les que s'estableixen a l'apartat 3.2 de l'annex 3:

Cada un dels vehicles subterranis ha de comptar amb equip

de megafonia que permeti informar els viatgers, amb

suficient antelació, de l'arribada a la parada o a

l'estació.

El terra de tots i de cada un dels vehicles de transport ha

de ser antilliscant.

En els autobusos urbans i interurbans, i a fi d'evitar que

les persones amb mobilitat reduïda travessin tot el

vehicle, aquestes han de poder sortir per la porta

d'entrada si es troba més pròxima a la taquilla de

control.

El canvi de velocitats ha de reunir els mecanismes tècnics

necessaris per tal d'eliminar les variacions brusques

d'acceleració que pugui provocar.

Tot el material mòbil de nova adquisició ha d'estar

adaptat, i complir els paràmetres de referència recollits a

l'annex 3 d'aquest Reglament.

Els vehicles de nova adquisició han de disposar d'un

sistema de megafonia que informi al seu interior, i amb

prou antelació, de cada parada, i a l'exterior, del número

de línia. Aquestes indicacions han de figurar també

escrites en un sistema de retolació apropiat.

Article 35

Estacions de transport ferroviari

Les estacions de transport ferroviari situades en l'àmbit

territorial de Catalunya i, pel que fa als espais d'accés a

les instal·lacions, la vinculació dels espais de servei i

l'espai d'accés als vehicles han de ser adaptats en les

condicions establertes a l'apartat 3.1.3 de l'annex 3.

Article 36

Parades d'autobús

Les parades d'autobús en el transport urbà i interurbà

situades en l'àmbit territorial de Catalunya han de ser

adaptades en les condicions establertes a l'apartat 3.1.2

de l'annex 3.

Article 37

Vehicle especial adaptat

37.1 En tots els municipis capital de comarca i també en

aquells que tinguin una població superior a 50.000

habitants ha d'existir, almenys, un vehicle especial o taxi

adaptat en les condicions establertes a l'annex 3 que

cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb

mobilitat reduïda. El nombre de vehicles o taxis adaptats

augmentarà en 1 per cada 100.000 habitants del municipi o

fracció.

37.2 El Departament de Benestar Social promourà els

mecanismes de col·laboració amb els ens locals per tal de

fer efectiu el que s'estableix en l'apartat anterior, així

com per atendre el servei de vehicle especial o taxi

adaptat en aquells municipis no compresos a l'esmentat

apartat.

Capítol 5

Disposicions sobre barreres en la comunicació (BC)

Article 38

Promoció de la supressió de barreres en la comunicació

38.1 Els departaments de la Generalitat, en les actuacions

que realitzin en l'àmbit de les respectives competències,

promouran la supressió de barreres en la comunicació

establint els mecanismes i les alternatives tècniques que

facin accessibles els sistemes de comunicació i

senyalització a tota la població garantint especialment el

dret a la informació, la comunicació, la cultura,

l'ensenyament, la sanitat, els serveis socials i l'oci.

38.2 S'estableixen criteris d'accessibilitat en la

comunicació en l'annex 4 als efectes d'aplicació del que

estableix aquest article.

38.3 El Departament de Benestar Social, en aplicació dels

criteris referits a l'apartat anterior, haurà de:

Promoure entre els ens o òrgans de les administracions

públiques catalanes la utilització dels mecanismes i

alternatives tècniques a l'objecte de facilitar

l'accessibilitat als sistemes de comunicació i

senyalització en l'àmbit de les competències que els

corresponguin.

Divulgar els criteris d'accessibilitat a la comunicació i

senyalització en l'àmbit privat, efectuant recomanacions a

aquells sectors amb incidència en actuacions d'interès

general.

Fomentar la supressió de barreres en la comunicació i

senyalització en l'àmbit privat que incideixi en els àmbits

d'actuació descrits a l'apartat 1 d'aquest article.

Article 39

Intèrprets i guies

39.1 Els departaments competents de la Generalitat

impulsaran la formació de professionals intèrprets de

llenguatge de signes i guies intèrprets de sords-cecs.

39.2 Els títols oficials d'interpretació de llenguatge de

signes reconeguts per la Generalitat tindran la

consideració de mèrits per a l'accés i promoció a la Funció

Pública de la Generalitat.

39.3 Les administracions públiques catalanes, en l'exercici

de les respectives competències, hauran de poder

comunicar-se amb tota la població. A aquests efectes, de

forma directa o indirecta, promouran en el seu àmbit la

utilització d'intèrprets de llenguatge de signes i guies

intèrprets de sords-cecs, així com el llenguatge adequat a

les persones que ho requereixin.

Article 40

Mitjans àudio-visuals

Els mitjans àudio-visuals dependents de les administracions

públiques catalanes elaboraran un pla de mesures tècniques

que de forma gradual permeti, mitjançant l'ús del

llenguatge de signes i/o de subtitulacions, garantir el

dret a la informació.

Capítol 6

Normes sobre la targeta d'aparcament per a vehicles que

portin persones amb disminució

Article 41

Beneficiaris

41.1 Les persones amb disminucions i amb greus problemes

de mobilitat tenen dret, mitjançant el corresponent

document acreditatiu, al tractament específic que per a

aquest col·lectiu hagin establert els ajuntaments i ens

locals competents en matèria de circulació de vehicles.

41.2 Als efectes del que preveu l'apartat anterior, el

Departament de Benestar Social cooperarà amb les entitats

locals en la forma que s'estableix en aquest capítol.

Article 42

Targeta d'aparcament de vehicles

42.1 A fi i efecte de facilitar el desplaçament de les

persones amb mobilitat reduïda, els ens locals competents

en matèria de circulació de vehicles establiran en les

seves ordenances les mesures següents:

Permetre que les persones de mobilitat reduïda aparquin els

seus vehicles més temps de l'autoritzat en les zones

d'aparcament de temps limitat.

Reservar, amb la sol·licitud prèvia, en els llocs on es

comprovi que és necessari i especialment a prop dels seus

domicilis o dels seus llocs de treball, places d'aparcament

per mitjà de senyals de trànsit complementades amb un disc

addicional que reprodueixi el símbol internacional

d'accessibilitat.

Permetre que els vehicles ocupats per persones amb

mobilitat reduïda puguin estacionar-se en qualsevol lloc de

la via pública, durant el temps imprescindible, i sempre

que no es destorbi la circulació de vehicles o vianants.

Facilitar i reconèixer a les persones amb mobilitat reduïda

el document acreditatiu que els permeti beneficiar-se de

les facilitats recollides en aquest paràgraf.

42.2 El document acreditatiu dels drets especials en la

circulació de vehicles per a persones amb disminució és la

targeta d'aparcament de vehicles per a persones amb

disminució, la qual s'ajustarà al model i les

característiques de l'apartat 3.3 de l'annex 3 d'aquest

Decret.

42.3 La targeta d'aparcament esmentada és personal i

intransferible i pot ser utilitzada en el vehicle conduït o

en qualsevol altre, mentre sigui utilitzat per al transport

d'una persona amb mobilitat reduïda.

42.4 En el supòsit que es detecti l'ús indegut de la

targeta d'aparcament, de manera reiterada i degudament

provada, aquesta serà retirada per l'òrgan que l'hagi

atorgat.

42.5 La targeta concedida per una entitat local, de

conformitat amb el procediment previst en aquest capítol,

tindrà validesa en tots els municipis de Catalunya i

acreditarà el titular de la targeta per gaudir dels

beneficis específics que els respectius ens locals tinguin

establerts en aquesta matèria.

Article 43

Edició i subministrament

El Departament de Benestar Social, mitjançant els òrgans

competents, editarà i subministrarà, de forma gratuïta, les

targetes als ens locals competents que ho sol·licitin.

Article 44

Valoració i qualificació dels sol·licitants

44.1 El Departament de Benestar Social, per tal de donar

suport als municipis i unificar els criteris de concessió

de la targeta, efectuarà la valoració i qualificació dels

sol·licitants del dret, mitjançant els equips de valoració

i orientació (EVO) dels centres d'atenció als disminuïts

(CAD).

44.2 En la valoració efectuada per l'EVO, hi constarà el

grau de disminució, així com la possibilitat o

impossibilitat d'utilitzar els mitjans de transport

col·lectiu, com a criteris determinants per a la seva

concessió.

També s'haurà d'especificar el termini per a la seva

revisió en cas que les possibilitats de recuperació puguin

incidir en la valoració inicial.

44.3 La valoració i qualificació de les disminucions es

farà aplicant el que estableixen les disposicions legals

vigents, així com les recomanacions tècniques que pugui

efectuar la Comissió per a la Supressió de Barreres

Arquitectòniques.

Article 45

Procediment

45.1 Correspon a l'ajuntament, o a l'ens local competent

en l'ordenació del trànsit d'on resideixi l'interessat, la

concessió de la targeta, que s'ajustarà a les disposicions

de caràcter general que regulen el procediment

administratiu, amb les particularitats següents:

L'expedient s'iniciarà a instància de la persona

interessada mitjançant imprès normalitzat subministrat pel

Departament de Benestar Social.

L'ens local trametrà una còpia de la sol·licitud al CAD

territorial, per tal que els EVO realitzin la valoració

corresponent.

La valoració de l'EVO constitueix un informe preceptiu i

vinculant per a la resolució del procediment.

45.2 En el cas que la qualificació de la disminució sigui

permanent, la targeta caducarà al cap de deu anys de la

concessió i, en cas que la qualificació de la disminució

sigui provisional, caducarà quan hagi transcorregut el

termini que aquesta indiqui. Per a la renovació s'ha de

seguir el mateix procediment que s'ha seguit per a

l'atorgament de la targeta inicial.

45.3 En cas de canvi de residència del titular de la

targeta, es demanarà el trasllat de l'expedient al nou ens

local competent.

Capítol 7

Mesures de foment

Article 46

Fons per a la supressió de barreres arquitectòniques

46.1 De conformitat amb el que estableix l'article 14 de

la Llei 20/1991, de 25 de novembre, el fons per a la

supressió de barreres arquitectòniques és un fons destinat

a subvencionar la supressió de barreres arquitectòniques i

en la comunicació i per a la dotació d'ajudes tècniques,

d'acord amb el que estableixi anualment la Llei de

pressupostos de la Generalitat.

46.2 La meitat del fons anirà destinat a subvencionar els

programes específics que elaborin els ens locals per a la

supressió de barreres arquitectòniques en l'espai urbà, els

edificis d'ús públic i el transport del seu terme

municipal.

Aquests programes específics d'actuació estaran integrats,

com a mínim, per un inventari dels espais, edificis, locals

i mitjans de transport que hagin de ser objecte

d'adaptació, l'ordre de prioritats en què es duran a terme

i les fases d'execució del pla.

Tots els ens locals hauran de preveure en el projecte de

pressupostos de cada exercici econòmic les consignacions

necessàries per al finançament dels plans especials

d'accessibilitat.

46.3 Tindran prioritat per gaudir del fons aquells ens

locals que es comprometin, mitjançant un conveni, a

assignar per a la supressió de barreres arquitectòniques el

mateix percentatge que l'Administració de la Generalitat

destini anualment de les seves partides pressupostàries per

a inversió directa en els edificis d'ús públic de la seva

titularitat o sobre els quals disposi el dret d'ús.

Anualment, en publicar-se la resolució de convocatòria dels

fons a què fa referència aquest article, es farà públic el

percentatge esmentat.

46.4 L'altra meitat del fons anirà destinada a

subvencionar entitats privades i particulars, que hauran de

complir els requisits específics que estableixi la

convocatòria per a cada tipus d'ajudes.

46.5 El Departament de Benestar Social efectuarà la

convocatòria anual dels ajuts d'aquest fons i establirà els

criteris per a la seva concessió, d'acord amb les

prioritats de la planificació.

46.6 Els departaments de la Generalitat, en l'àmbit de les

seves competències i amb càrrec als seus pressupostos,

podran concedir ajuts per a la promoció de l'accessibilitat

i supressió de barreres arquitectòniques i en la

comunicació.

Capítol 8

Mesures de control

Article 47

Principis del control de l'accessibilitat

47.1 Les administracions públiques, en els seus respectius

àmbits de competència, desenvoluparan l'activitat de

control de l'accessibilitat.

47.2 Són principis de l'activitat de control:

Fer complir la normativa d'accessibilitat i supressió de

barreres arquitectòniques i en la comunicació.

Establir els mecanismes de coordinació de les funcions de

control i de seguiment per a la seva execució en l'àmbit

que tenen atribuït.

Promoure i facilitar la participació de les organitzacions

i associacions representatives dels col·lectius afectats en

l'adopció de mesures de control de l'accessiblitat.

Article 48

Contingut

Les activitats de control comprenen tots els aspectes de

control i seguiment previstos en la Llei 20/1992, de 25 de

novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de

barreres arquitectòniques, i en aquest Reglament.

Article 49

Competències

L'Administració de la Generalitat de Catalunya, les

comarques i els ajuntaments són responsables, en l'àmbit de

les seves competències respectives, del control i seguiment

de l'accessibilitat i de la supressió de barreres

arquitectòniques, d'acord amb el que estableix la Llei

20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat

i de supressió de barreres arquitectòniques. A aquests

efectes, hauran de vetllar pel compliment de l'ordenament

en matèria d'accessibilitat així com elaborar els plans que

es derivin de la seva aplicació.

Article 50

Competències de la Generalitat

Correspon a l'Administració de la Generalitat de Catalunya,

mitjançant els departaments competents, la comprovació de

l'aplicació d'aquest Decret pel que fa a les mesures a

adoptar en el seu compliment, així com l'activitat de

foment.

Article 51

Competències de les comarques

51.1 Correspon a les comarques en l'àmbit de les

competències que hagin d'exercir en matèria de

planificació, ordenació del territori i urbanisme:

Elaborar un pla comarcal d'adaptació i supressió de

barreres arquitectòniques amb inclusió dels aspectes

supramunicipals i de seguiment de l'elaboració, revisió i

execució dels plans municipals.

Fer el seguiment de les actuacions que s'efectuïn en

l'àmbit comarcal respectiu en matèria de barreres en

l'edificació, el transport i la comunicació.

Establir i prestar serveis públics mínims, en cas de

dispensa o supòsits especials, serveis supramunicipals

complementaris o exercir competències municipals per

delegació o conveni en matèria d'accessibilitat.

Coordinar, per raons d'interès comarcal, els serveis

municipals pel que fa a l'accessibilitat i prestar als

municipis assessorament, especialment per a l'elaboració i

la revisió dels plans municipals d'adaptació i supressió de

barreres arquitectòniques.

51.2 En l'elaboració del programa d'actuació comarcal que

preveu la Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització

comarcal de Catalunya, s'hi inclouran els aspectes generals

dels plans municipals d'adaptació i de supressió de

barreres arquitectòniques.

Article 52

Competències dels municipis

Correspon als municipis l'aplicació de la normativa

d'accessibilitat i supressió de barreres, en l'àmbit de les

competències que hagin d'exercir, d'acord amb l'article 63

de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim

local de Catalunya:

L'aplicació de les normes d'accessibilitat i supressió de

barreres en l'urbanisme en exercici de l'ordenació, gestió,

execució i disciplina urbanístiques; els parcs i els

jardins; la pavimentació de les vies públiques urbanes; la

conservació de camins i vies rurals i la protecció del

medi.

L'aplicació de les normes d'accessibilitat i supressió de

barreres arquitectòniques en l'edificació, en l'exercici de

la promoció i gestió d'habitatges, instal·lacions

culturals, esportives, de lleure, turisme i centres

docents.

L'aplicació de les normes d'accessibilitat i supressió de

barreres arquitectòniques en el transport, en exercici de

l'ordenació del trànsit de vehicles i persones en vies

urbanes i transport públic de viatgers, donant compliment a

les normes definides al capítol 4 d'aquest Decret.

L'elaboració dels plans locals d'adaptació i supressió de

barreres arquitectòniques, així com les corresponents

revisions quinquennals.

Article 53

Actuacions

53.1 Control previ.

53.1.1 La verificació del compliment de la normativa sobre

accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

s'efectuarà pel mateix procediment i pel mateix òrgan o

unitat al qual correspongui resoldre els corresponents

visats, autoritzacions, llicències o en concórrer en

qualsevol tipus de contractació administrativa.

53.1.2 En aplicació del que estableixen els articles

anteriors són, per tant, instruments bàsics del control:

Els visats dels projectes tècnics: els col·legis

professionals competents exigiran el compliment de les

normes d'accessibilitat i de supressió de barreres

arquitectòniques per al visat dels projectes.

Les llicències i autoritzacions: les administracions

públiques que hagin d'atorgar llicències i autoritzacions

de qualsevol tipus exigiran en els projectes d'obres les

normes d'accessibilitat i supressió de barreres

arquitectòniques previstes a l'ordenament vigent.

Contractes administratius: els plecs de condicions dels

contractes administratius d'obres contindran les clàusules

específiques necessàries per al compliment de l'ordenament

sobre accessibilitat.

53.1.3 Qualsevol tipus d'activitat de les administracions

públiques que pugui afectar l'accessibilitat o supressió de

barreres arquitectòniques haurà de subjectar-se a

l'ordenament vigent en aquesta matèria.

53.2 Control posterior.

Totes les actuacions realitzades en les quals s'observin

accions o omissions que contravinguin a les normes

d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

seran sancionades d'acord amb el que estableix el títol 4

de la Llei 20/1992, de 25 de novembre, seguint el

procediment que estableix el Decret 278/1993, de 9 de

novembre, sobre el procediment sancionador aplicable als

àmbits de competència de la Generalitat, sens perjudici del

que estableix l'article 7 de la Llei 20/1991, de 25 de

novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de

barreres arquitectòniques, i d'acord amb les normes

contingudes al capítol 10 d'aquest Decret.

Article 54

Denúncia

54.1 Tothom que tingui coneixement de l'existència d'alguna

infracció de l'ordenament en matèria d'accessibilitat i

supressió de barreres arquitectòniques podrà interposar,

independentment de les accions legalment previstes, denúncia

davant l'òrgan competent en la matèria segons el que

preveuen els articles precedents, i ho haurà de comunicar al

Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió

de Barreres Arquitectòniques.

54.2 Quan el denunciant no pugui determinar l'òrgan davant

del qual s'ha d'interposar la denúncia, podrà presentar-la

a la Secretaria de l'esmentat Consell per a la seva

tramitació.

54.3 El que preveuen els paràgrafs anteriors s'entén sens

perjudici del que disposa el capítol 11 sobre el règim

sancionador.

Article 55

Participació

Amb la finalitat de crear una xarxa de vigilància,

assessorament i sensibilització en matèria d'accessibilitat

i de supressió de barreres arquitectòniques, les

administracions competents en aquesta matèria fomentaran la

participació dels afectats mitjançant l'establiment de

convenis de col·laboració entre les administracions

públiques, els col·legis professionals i les associacions

de persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra

limitació.

Article 56

Revisió dels plans

56.1 Els plans de control d'adaptació i supressió de

barreres arquitectòniques i en la comunicació que elaborin

les administracions públiques d'acord amb l'article 49

seran revisats cada cinc anys.

56.2 Els departaments afectats elevaran al Govern la

memòria dels resultats de les avaluacions efectuades així

com les propostes que considerin necessàries.

Capítol 9

Òrgans de participació

Article 57

Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió

de Barreres Arquitectòniques

El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la

supressió de Barreres arquitectòniques, els membres del

qual seran proposats pels respectius òrgans o entitats en

aquell representades i nomenats pel conseller de Benestar

Social, té la composició següent:

President: el conseller de Benestar Social.

Vice-president: el director general del Departament de

Benestar Social competent en matèria d'atenció a persones

amb disminució.

Vocals:

a) Per l'Administració de la Generalitat de Catalunya:

dos representants del Departament de Benestar Social;

dos representants del Departament de Política Territorial i

Obres Públiques;

un representant del Departament de la Presidència;

un representant del Departament d'Indústria i Energia;

un representant del Departament d'Ensenyament;

un representant del Departament de Comerç, Consum i

Turisme.

b) Per les administracions locals:

un representant de l'Associació Catalana de Municipis;

un representant de la Federació de Municipis de Catalunya;

un representant dels consells comarcals.

c) Per les entitats que agrupen els diferents col·lectius

afectats, sis representants de les entitats representatives

de persones amb disminució.

d) Experts en l'àmbit de les barreres arquitectòniques: el

president del Consell podrà nomenar fins a un màxim de deu

experts en la matèria.

Actuarà com a secretari una persona al servei del

Departament de Benestar Social nomenada pel president del

Consell.

Article 58

Funcions

58.1 Són funcions del Consell per a la Promoció de

l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres

Arquitectòniques:

a) Informar sobre els avantprojectes de lleis i decrets

relatius a la promoció de l'accessibilitat i la supressió

de barreres arquitectòniques.

b) Assessorar sobre les propostes que facin referència a

l'àmbit de promoció de l'accessibilitat i la supressió de

barreres arquitectòniques.

c) Proposar a l'òrgan competent els criteris d'actuació en

matèria d'urbanisme, edificació, transport i comunicació

que siguin necessaris per a la promoció de l'accessibilitat

i la supressió de barreres arquitectòniques.

d) Proposar mesures de foment.

e) Qualsevol actuació informativa o assessora que pugui

comportar la supressió de qualsevol tipus de barrera o

obstacle físic o sensorial així com evitar-ne

l'establiment.

58.2 En matèria de control i seguiment el Consell té les

funcions següents:

a) Impuls i seguiment general de les accions de control de

l'accessibilitat que portin a terme els departaments i

altres òrgans o ens de la Generalitat, així com les altres

administracions públiques i entitats competents en el

control de l'accessibilitat.

b) Seguiment general de les actuacions, mitjançant els

informes que periòdicament presentaran les administracions

públiques.

c) Seguiment de les denúncies presentades a les diferents

administracions.

d) Presentar anualment al Govern de la Generalitat un

informe memòria sobre el compliment de la normativa,

avenços tècnics, suggeriments i recomanacions sobre

actuacions futures.

e) Assessorar i fomentar, en relació amb l'accessibilitat i

la supressió de barreres arquitectòniques, les adaptacions

i les ajudes tècniques.

f) Coordinació i seguiment de l'assessorament i ajuda

necessària per a l'elaboració dels plans sectorials

d'accessibilitat.

g) Informar sobre els plans sectorials.

Article 59

Equips de treball

El president del Consell de la Promoció de l'Accessibilitat

i la Supressió de Barreres Arquitectòniques podrà designar

les persones físiques o jurídiques que hagin de formar part

d'equips de treball per a l'estudi de temes específics

detallats en aquest Decret.

Article 60

Coordinació

60.1 El vice-president del Consell de la promoció de

l'accessibilitat i la supressió de barreres

arquitectòniques coordinarà les funcions entre aquest

Consell i la Comissió per a l'accessibilitat.

60.2 El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la

Supressió de Barreres Arquitectòniques es regeix pel

Reglament de règim intern que consta a l'annex 5.

Article 61

Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat

61.1 La Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat

té la composició següent:

President: el conseller de Benestar Social.

Vice-president: el secretari general del Departament de

Benestar Social.

Vocals:

El director general del Departament de Benestar Social

competent en matèria d'atenció a persones amb disminució.

El director general d'Urbanisme, del Departament de

Política Territorial i Obres Públiques.

El director general d'Arquitectura i Habitatge, del

Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El director general de Transports, del Departament de

Política Territorial i Obres Públiques.

El director general de Seguretat Industrial, del

Departament d'Indústria i Energia.

El director general d'Administració Local, del Departament

de Governació.

El director general de Relacions Laborals, del Departament

de Treball.

El director general de Turisme, del Departament de Comerç,

Consum i Turisme.

61.2 La Comissió ajustarà el seu funcionament al règim

jurídic que regula els òrgans col·legiats de la Generalitat

de Catalunya i actuarà com a secretari una persona al

servei del Departament de Benestar Social, nomenat pel

president de la Comissió.

Article 62

Funcions

Són funcions de la Comissió Interdepartamental per a

l'Accessibilitat:

a) Efectuar la coordinació de l'accessibilitat en l'àmbit

de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

b) El seguiment i avaluació de les actuacions que els

departaments realitzen quant a l'accessibilitat.

c) Coordinar i potenciar les diferents iniciatives

relatives a aquesta qüestió existents a les comarques

catalanes, així com la promoció d'aquestes iniciatives.

d) Elevar als consellers dels departaments propostes

d'actuació en l'àmbit de l'accessibilitat, el conjunt de

mesures per a la supressió de barreres arquitectòniques i

per al compliment de les normes vigents en aquesta

matèria.

Article 63

Adscripció

El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i

Supressió de Barreres Arquitectòniques i la Comissió

Interdepartamental per a l'Accessibilitat són adscrits al

Departament de Benestar Social.

Article 64

Dietes i drets d'assistència

Els membres del Consell que no siguin personal dependent de

l'Administració de la Generalitat informaran de les dietes

i els drets d'assistència que estiguin establerts en la

legislació vigent.

Article 65

Assistència tècnica

El Departament de Benestar Social, directament o

indirectament, assessorarà, informarà i donarà suport

tècnic en l'àmbit de l'accessibilitat, supressió de

barreres arquitectòniques i ajudes tècniques.

Article 66

Consells locals d'accessibilitat

Els ens locals podran crear consells locals

d'accessibilitat, com a òrgan de participació dels

ciutadans en l'elaboració, execució i seguiment d'aquells

plans especials d'accessibilitat que rebin finançament de

la Generalitat.

Capítol 10

Règim sancionador

Article 67

Infraccions i sancions

67.1 Constitueixen infraccions administratives en matèria

de supressió de barreres les accions i omissions

tipificades i sancionades per la Llei i que es recullen en

aquest article.

67.2 Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i

molt greus d'acord amb els criteris que s'indiquen en els

apartats següents.

67.3 Són infraccions lleus les accions o omissions que

contravenen a les normes sobre supressió de barreres

arquitectòniques, però que no impedeixen la utilització de

l'espai, l'equipament, l'habitatge o el mitjà de transport

per persones amb mobilitat reduïda.

67.4 Tenen la consideració d'infraccions greus les accions

o omissions següents:

a) Les que incompleixin parcialment la normativa sobre

supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en

les obres d'urbanització i el seu mobiliari de nova

construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús

públic.

b) Les que incompleixin la normativa sobre supressió de

barreres arquitectòniques en l'edificació, construcció,

ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o

privada destinats a un ús que impliqui la concurrència de

públic.

c) L'incompliment, en la proporció mínima requerida, de la

reserva que estableix l'article 9.2 de la Llei 20/1991, de

25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de

13 de juliol, de promoció de l'accessibilitat i supressió

de barreres arquitectòniques, pel que fa a la reserva

d'habitatges de protecció oficial de promoció privada per a

persones amb mobilitat reduïda.

d) Les que incompleixin parcialment la normativa sobre

supressió de barreres arquitectòniques reguladora de les

condicions d'accessibilitat en els edificis de nova

construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser

destinats a l'habitatge.

67.5 Tenen la consideració d'infraccions molt greus les

accions o omissions següents:

a) Les que incompleixin totalment la normativa sobre

supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques, en

les obres d'urbanització i el seu mobiliari de nova

construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús

públic.

b) Les que incompleixin la normativa sobre supressió de

barreres arquitectòniques en l'edificació, construcció,

ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o

privada destinats a serveis públics.

c) L'incompliment total de la reserva establerta a

l'article 9.2 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre,

modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol,

de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres

arquitectòniques, pel que fa a la reserva d'habitatges de

protecció oficial de promoció privada.

d) Les que incompleixin totalment la normativa sobre

supressió de barreres arquitectòniques reguladora de les

condicions d'accessibilitat en els edificis de nova

construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser

destinats a l'habitatge.

67.6 Les infraccions lleus seran sancionades amb multes de

50.000 a 1.000.000 de pessetes.

67.7 Les infraccions greus seran sancionades amb multes

d'1.000.001 a 25.000.000 de pessetes.

67.8 Les infraccions molt greus seran sancionades amb

multes de 25.000.001 a 50.000.000 de pessetes.

67.9 Per graduar l'import de les multes es tindrà en

compte el grau de culpabilitat o la intencionalitat de cada

un dels infractors, el perjudici directament o

indirectament causat, el cost econòmic derivat de les obres

d'accessibilitat necessàries, la reincidència o reiteració

i la gravetat de la infracció.

67.10 Quan el benefici que resulti d'una infracció en

matèria de supressió de barreres arquitectòniques sigui

superior a la sanció que correspongui, aquesta podrà

incrementar-se en la quantia equivalent al benefici

obtingut.

Article 68

Responsables

68.1 En les obres que s'executin amb inobservança de les

clàusules de la llicència, seran sancionats amb multa en la

quantia que determina la Llei 20/1991, de 25 de novembre,

modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol,

el promotor, l'empresari de les obres i el tècnic director

d'aquestes.

68.2 En les obres emparades en una llicència municipal el

contingut de la qual sigui manifestament constitutiu d'una

infracció greu seran igualment sancionats amb multa en la

quantia establerta el facultatiu que hagués emès informe

favorable del projecte i els membres de la corporació que

haguessin votat a favor de l'atorgament de la llicència

sense l'informe tècnic previ, quan aquest o l'informe previ

del secretari fossin desfavorables per raó d'aquella

infracció.

68.3 Quan el compliment de les obligacions previstes en la

Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret

legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, correspongui a diverses

persones conjuntament, respondran de forma solidària de les

infraccions que, si s'escau, es cometin i de les sancions

que s'imposin.

Article 69

Procediment sancionador

69.1 Els òrgans competents per a la iniciació, instrucció

i resolució dels expedients sancionadors incoats per la

comissió d'infraccions tipificades a l'article anterior

hauran de seguir el procediment que estableix la normativa

vigent en matèria de procediment administratiu

sancionador.

69.2 Si un ens local és advertit per l'Administració de la

Generalitat d'un fet constitutiu de qualsevol de les

infraccions que determina la Llei 20/1991, de 25 de

novembre, modificada pel Decret legislatiu de 6/1994, de 13

de juliol, i aquest no inicia el procediment sancionador en

el termini d'un mes, la multa que s'imposi com a

conseqüència de l'expedient sancionador incoat per la

Generalitat serà percebuda per aquesta.

Article 70

Òrgans competents

Les autoritats competents per imposar sancions i els límits

màxims d'aquestes són les següents:

a) Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin els

10.000 habitants, fins a un màxim de 100.000 pessetes; en

els municipis que no excedeixin els 50.000 habitants, fins

a un màxim de 500.000 pessetes; en els municipis fins a

100.000 habitants, multes fins a 1.000.000 de pessetes; en

els municipis que no excedeixin els 500.000 habitants,

multes fins a un màxim de 5.000.000 de pessetes, i en els

municipis de més de 500.000 habitants, multes fins a un

màxim de 10.000.000 de pessetes.

b) El director general del departament corresponent per raó

de la matèria, fins a 25.000.000 de pessetes, amb

independència del nombre d'habitants del municipi.

c) El conseller competent per raó de la matèria, fins a

50.000.000 de pessetes, amb independència del nombre

d'habitants del municipi.

Article 71

Destinació de les sancions

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions

previstes seran destinats, per les administracions

públiques actuants, a la supressió de les barreres

arquitectòniques en l'àmbit de la seva competència.

Article 72

Prescripció

72.1 Les infraccions molt greus prescriuran al cap de

quatre anys, les greus al cap de tres anys i les lleus al

cap d'un any.

72.2 El termini de prescripció començarà a comptar-se des

de la data de la comissió de la conducta constitutiva de la

infracció.

Disposicions addicionals

-1 El Departament competent en l'àmbit de la formació del

personal al servei de les administracions públiques prendrà

les mesures necessàries per tal de prestar, de manera

adequada, la formació respecte a la normativa sobre

accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

-2 El Govern de la Generalitat aprovarà els plans

sectorials d'accessibilitat amb l'objectiu de suprimir

barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU), barreres

arquitectòniques en edificacions (BAE), barreres

arquitectòniques en els transports (BAT) i barreres en la

comunicació (BC), amb l'audiència prèvia de les entitats i

els particulars afectats.

Els plans sectorials s'establiran, preferentment, en

aquelles zones que hagin de ser d'ús necessari i freqüent

per persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra

limitació.

Els mitjans necessaris per portar a terme els plans

sectorials d'accessibilitat es concretaran mitjançant

convenis de col·laboració entre les administracions

públiques competents, les organitzacions representatives

dels col·lectius d'afectats i, si s'escau, els particulars

afectats.

-3 Les disposicions de les administracions públiques

catalanes en matèria d'accessibilitat i supressió de

barreres arquitectòniques i en la comunicació seran

complementàries del present Decret, en tant que no s'oposin

al seu contingut.

-4 Excepcionalment, i en instal·lacions existents, els

ajuntaments o l'autoritat competent podran eximir de

l'aplicació de les normes d'accessibilitat que estableix el

capítol 4, amb l'informe vinculant previ del Consell per a

la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres,

quan existeixi impossibilitat tècnica per a la seva

realització.

-5 S'estableix un termini de tres anys a partir de

l'entrada en vigor d'aquest Reglament per fer efectiva

l'elaboració del pla de mesures tècniques al qual fa

referència l'article 40.

-6 Els principals paràmetres de referència de

l'accessibilitat que s'hauran d'aplicar són els que

s'esmenten a l'annex 7 d'aquest Decret.

-7 El contingut d'aquest Reglament s'ha d'entendre sens

perjudici de la normativa vigent en matèria de seguretat,

prevenció i extinció d'incendis.

Disposicions transitòries

-1 El present Decret s'aplicarà a les actuacions d'obra

nova i gran rehabilitació, als elements de la urbanització,

a les reformes i ampliacions d'edificis d'ús públic amb

projecte visat amb posterioritat a la seva entrada en

vigor, així com als vehicles dedicats al transport de

persones que es realitzi o que es posin en circulació a

partir de la data esmentada.

-2 La Comissió per a la supressió de les barreres

arquitectòniques que impedeixen o dificulten la mobilitat

dels disminuïts físics, creada pel Decret 170/1980, de 3

d'octubre, passa a denominar-se Comissió Interdepartamental

per a l'Accessibilitat, i a regir-se per les previsions

d'aquest Reglament.

Disposicions derogatòries

-1 Queden derogades les disposicions següents:

Decret 170/1980, de 3 d'octubre, que crea una Comissió per

a la supressió de barreres arquitectòniques que impedeixen

o dificulten la mobilitat dels disminuïts físics.

L'article 3 del Decret 399/1988, de 27 de desembre, de

modificació parcial del Decret 238/1987, de 20 de juliol, i

del Decret 170/1980, de 3 d'octubre.

Decret 100/1984, de 10 d'abril, sobre supressió de barreres

arquitectòniques.

Decret 95/1986, de 20 de març, de modificació del Decret

100/1984, de 10 d'abril.

Decret 256/1992, de 13 d'octubre, de composició del Consell

per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de

Barreres Arquitectòniques.

Ordre de 9 d'abril de 1985, sobre la definició d'itineraris

practicables en edificis d'habitatges.

Ordre de 5 de novembre de 1985, sobre modificació de les

dimensions de les cabines d'ascensors en els itineraris

practicables per als minusvàlids.

Ordre de 19 d'agost de 1986, de normes sobre el model i les

característiques de la targeta d'aparcament per a vehicles

que portin persones disminuïdes.

Ordre de 21 de desembre de 1992, de modificació de l'Ordre

de 19 d'agost de 1986.

Ordre de 3 de desembre de 1993, d'aprovació del Reglament de

règim intern del Consell per a la promoció de

l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres

Arquitectòniques.

-2 Es deroguen totes les disposicions en matèria

d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i

en la comunicació d'igual o inferior rang que s'oposin al

que preveu aquest Decret.

Disposicions finals

-1 Es faculten els consellers competents per raó de la

matèria per a l'execució del que preveu aquest Decret.

-2 El present Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos

de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya.

Barcelona, 24 de març de 1995

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Comas i Baldellou

Conseller de Benestar Social

Jaume Roma i Rodríguez

Conseller de Política Territorial

i Obres Públiques

Annex 1

Normes d'accessibilitat urbanística

1.1 Itineraris adaptats.

1.1.1 Itinerari de vianants adaptat.

Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix

els requisits següents:

Tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m i una alçada

lliure d'obstacles de 2,10 m.

En els canvis de direcció, l'amplada lliure de pas permet

inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.

No incloure cap escala ni graó aïllat.

El pendent longitudinal no supera el 8%.

El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents

als propis del gravat de les peces. Té un pendent

transversal no superior al 2%.

Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part

d'aquest itinerari són adaptats.

1.1.2 Itinerari mixt de vianants i vehicles adaptat.

Un itinerari mixt es considera adaptat quan compleix els

següents requisits:

Tenir una amplada lliure mínima de 3,00 m i una alçada

lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.

Els espais per al gir de vehicles permeten el gir amb un

radi mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.

No incloure cap escala ni graó aïllat.

El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents

als propis del gravat de les peces. Té un pendent

transversal no superior al 2%.

Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part

d'aquest itinerari són adaptats.

1.2 Elements d'urbanització adaptats.

1.2.1 Paviments en espais d'ús públic.

Un paviment es considera adaptat quan compleix els

requisits següents:

És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis

del gravat de les peces. S'admet, en parcs i jardins,

paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pròctor

modificat).

Es col·loca un paviment amb textura diferenciada per tal de

detectar els passos de vianants.

Les reixes i els registres es col·loquen enrasats amb el

paviment circumdant. Les obertures de les reixes

col·locades en itineraris de vianants tenen una dimensió

que permet la inscripció d'un cercle de 3 cm de diàmetre

com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera

que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o

cadira de rodes.

1.2.2 Guals adaptats.

El gual de pas de vianants es considera adaptat quan

compleix els requisits següents:

L'amplada lliure mínima és d'1,20 m.

La vorera del gual s'enrasa amb la calçada. Els cantells

s'arrodoneixen o aixamfranen a 45 graus.

El pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. El

pendent transversal màxim és del 2%.

Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada.

El gual d'entrada i sortida de vehicles ha de dissenyar-se

de manera que:

L'itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per

un pendent longitudinal superior al 12%.

L'itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per

un pendent transversal superior al 2%.

1.2.3 Passos de vianants adaptats.

El pas de vianants que forma part d'un itinerari adaptat es

considera adaptat quan compleix els següents requisits:

Salvar el desnivell entre la vorera i la calçada amb un

gual de vianants adaptat.

Quan travessi un illot intermedi a les calçades rodades,

aquest es retallarà i quedarà rebaixat al mateix nivell de

les calçades en una amplada igual a la del pas de vianants.

El paviment de l'illot és diferenciador respecte al de la

calçada.

Quan el pas, per la seva longitud, es realitzi en dos temps

amb parada intermèdia, l'illot tindrà una llargada mínima

d'1,50 m, una amplada igual a la del pas de vianants i el

seu paviment quedarà enrasat amb el de la calçada quan la

longitud de l'illot no superi els 4,00 m.

1.2.4 Escales adaptades.

Una escala es considera adaptada quan compleix els

requisits següents:

L'amplada útil de pas és d'1,20 m com a mínim.

Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una

alçada màxima de 16 cm, i en escales en projecció corba en

planta o no recta hi ha una dimensió mínima d'estesa de 30

cm comptada a 40 cm de la cara interior.

El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser

com a màxim de 12 unitats.

El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en

la direcció de circulació d'1,20 m.

L'estesa s'ha d'acabar superficialment amb material no

lliscant i no presentar discontinuïtat on s'uneix amb

l'alçària.

Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades

en els dos sentits de circulació.

Els passamans de l'escala estan situats a una alçada

d'entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el

tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet

d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment

equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre,

separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals. Els

passamans s'han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà

dels extrems a l'acabament de cada tram d'escala. El punt

d'inflexió del passamà ha de coincidir amb l'inici del tram

d'escala.

L'inici i el final d'una escala se senyalitzen amb paviment

diferenciat de la resta i disposen d'un nivell

d'il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.

Els espais existents sota les escales han d'estar protegits

de manera que evitin possibles accidents a persones amb

visió parcial o ceguesa.

1.2.5 Rampes adaptades.

Una rampa es considera adaptada quan compleix els requisits

següents:

L'amplada útil de pas és de 0,90 m com a mínim.

Pendents longitudinals:

Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim

(recomanable 10%).

Trams d'entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim

(recomanable 8%).

Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim

(recomanable 6%).

S'admet un pendent transversal màxim d'un 2%.

El paviment de les rampes és dur, no lliscant i sense

regruixos diferents als propis del gravat de les peces.

La llargada de cada tram de rampa ha de ser com a màxim de

20 m.

En la unió de trams de diferent pendent s'han de col·locar

replans intermedis.

Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la

direcció de circulació d'1,50 m.

A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà

d'1,50 m de llargada com a mínim.

Quan entre la rampa i la zona adjacent hi ha un desnivell

igual o superior a 0,20 m es disposa d'un element de

protecció longitudinal amb una alçada de 10 cm per sobre

del paviment de la rampa.

Les rampes disposen de baranes a ambdós costats, a una

alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m. Els passamans de la rampa

tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb

una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub

rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels

paraments verticals.

L'inici i el final d'una rampa se senyalitza amb paviment

diferenciat de la resta i disposa d'un nivell

d'il·luminació mínim de 10 lux durant la nit.

1.2.6 Ascensor adaptat.

Un ascensor es considera adaptat quan compleix els

requisits següents:

La cabina d'ascensor adaptat té com a mínim unes dimensions

d'1,40 m en el sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit

perpendicular.

Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m.

Els passamans de la cabina tenen un disseny anatòmic que

permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o

funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre

entre 3 i 5 cm i separat, com a mínim, 4 cm dels paraments

verticals.

Les botoneres, tant de cabina com de replà, s'han de

col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte del

terra. Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o

en relleu.

Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques,

d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot

inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.

Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha

d'haver un número en alt relleu que identifiqui la planta,

amb una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m

des del terra.

1.2.7 Aparcaments adaptats.

Una plaça d'aparcament es considera adaptada quan compleix

els requisits següents:

Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 3,30 mx4,50 m

en bateria i 2,00 mx4,50 m en filera.

Té un espai d'apropament que pot ser compartit i que permet

la inscripció d'un cercle de diàmetre 1,50 m davant la

porta del conductor. En aparcaments en bateria aquest espai

pot coincidir un màxim de 0,20 m amb l'amplada de la plaça.

L'espai d'apropament ha d'estar comunicat amb un itinerari

de vianants adaptat.

Les places d'aparcament i l'itinerari d'accés a la plaça se

senyalitzen conjuntament amb el símbol d'accessibilitat a

terra i un senyal vertical en un lloc visible, amb la

inscripció "reservat a persones amb mobilitat reduïda".

1.2.8 Serveis higiènics adaptats.

Un servei higiènic es considera adaptat quan compleix els

requisits següents:

Les portes han de tenir una amplada mínima de 0,80 m i

s'han d'obrir cap a l'exterior.

Entre 0 m i 0,70 m d'alçada respecte al terra, hi ha un

espai lliure de gir i de maniobra d'1,50 m de diàmetre com

a mínim.

L'espai d'apropament lateral al wàter i frontal al

rentamans té una amplada mínima de 0,80 m.

El rentamans no té pedestal ni mobiliari inferior que

dificulti l'apropament de persones amb cadira de rodes.

Disposa de barres de suport a una alçada entre 0,70 m i

0,75 m per sobre del terra, perquè permeti agafar-s'hi amb

força en la transferència lateral al wàter. La barra

situada al costat de l'espai d'apropament és batent.

Els miralls tenen col·locat el cantell inferior a una

alçada màxima de 0,90 m.

Tots els accessoris i mecanismes es col·loquen a una alçada

no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.

Les aixetes i les manetes de les portes s'accionen

mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

El paviment és no lliscant.

Els indicadors de serveis d'homes o dones han de permetre

la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la

maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en

alt relleu.

1.3 Mobiliari urbà adaptat.

1.3.1 Condicions generals.

Un element de mobiliari urbà es considera adaptat quan

compleix els requisits següents:

Ser accessible a través d'un itinerari adaptat.

La seva ubicació permet sempre l'existència d'una banda de

pas lliure d'obstacles de 0,90 m d'amplada per 2,10 m

d'alçada.

Els elements sortints i/o volants que són superiors a 15 cm

de vol i que limiten amb itineraris tenen com a mínim un

element fix i perimetral entre 0 i 15 cm d'alçada perquè

puguin ser detectats per invidents, o bé s'han de situar a

una alçada igual o superior a 2,10 m.

Els elements que hagin de ser accessibles manualment estan

situats a una alçada d'entre 1 m i 1,40 m d'alçada.

1.3.2 Elements urbans diversos.

Els elements urbans es consideren adaptats si compleixen el

requisits de disseny següents:

Els elements d'accés al recinte tenen una amplada mínima de

0,90 m, una alçada mínima de 2,10 m i han d'estar

convenientment senyalitzats.

El mobiliari d'atenció al públic té, totalment o

parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.

Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior,

entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m

com a mínim, queda lliure d'obstacles per permetre

l'apropament d'una cadira de rodes.

La taula ha de tenir una alçada màxima de 0,80 m. La part

inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de

0,80 m com a mínim ha de quedar lliure d'obstacles per

permetre l'apropament d'una cadira de rodes.

L'element més alt manipulable dels aparells telefònics se

situa a una altura màxima d'1,40 m com a màxim. En el cas

que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina

locutori, aquesta ha de tenir unes dimensions mínimes de

0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i

el terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant.

L'espai d'accés a la cabina té una amplada lliure mínima de

0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.

Els elements per impedir el pas de vehicles estan separats

a una distància mínima de 0,90 m, i tenen una alçada mínima

de 0,80 m.

En grades i zones d'espectadors, la plaça d'un espectador

per a usuaris en cadira de rodes té unes dimensions mínimes

de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària.

Els polsadors s'han de situar entre 1,00 m i 1,40 m

d'alçada.

Els suports verticals de senyals i semàfors tenen una

secció de caires arrodonits i es col·loquen preferentment a

la part exterior de la vorera. Si no hi ha vorera o la seva

amplada és inferior a 1,50 m es col·loquen tocant a les

façanes o subjectes a aquestes. En parcs i jardins se situen

en àrees enjardinades o similars.

Quan s'instal·lin semàfors acústics, aquests han d'emetre

un senyal sonor indicador del temps de pas per a vianants,

a petició de l'usuari mitjançant un comandament a

distància.

1.3.3 Elements de protecció i senyalització de les obres

en la via pública.

Els elements de protecció i senyalització de les obres en

la via pública han de complir les condicions següents:

Les bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via

pública s'han de senyalitzar i protegir mitjançant barrats

estables i continuats que restin il·luminats tota la nit.

S'han de col·locar els elements de protecció i

senyalització de forma que les persones amb disminució

visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle.

No s'han d'utilitzar cordes, cables o similars.

Hi ha d'haver un nivell d'il·luminació mínima de 10 lux per

advertir de la presència d'obstacles o desnivells.

Annex 2

Normes d'accessibilitat a l'edificació

2.1 Nivell d'accessibilitat exigible per a usos públics en

edificis de nova construcció.

Nota. A la pàgina 3380 del DOGC trobareu un quadre que concreta el

nivell d’accessibilitat que es requereix als diferents usos. La part

que interessa per a la creació d’una residència és la següent)

Us Sanitari

asistencial

Itinerari Parking Escales Lavabos Dormitori Vestidos Mobiliari

Menys de

25 places P A

Centres

residencials

Més de 25

places
A A A A A A A

A= Adaptat

P= Precticable

2.2 Itinerari adaptat.

Un itinerari es considera adaptat quan compleix els

requisits següents:

No hi ha d'haver cap escala ni graó aïllat. (S'admet, a

l'accés de l'edifici, un desnivell no superior a 2 cm, i

s'arrodonirà o bé s'aixamfranarà el cantell a un màxim de

45o). Ha de tenir una amplada mínima de 0,90 m i una alçada

lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.

En cada planta de l'itinerari adaptat d'un edifici hi ha

d'haver un espai lliure de gir on es pugui inscriure un

cercle d'1,50 m de diàmetre.

En els canvis de direcció, l'amplada de pas ha de permetre

inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.

Les portes han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i

una alçada mínima de 2 m.

En cas de portes de dues o més fulles, una d'elles haurà de

tenir una amplada mínima de 0,80 m.

A les dues bandes d'una porta existeix un espai lliure,

sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot

inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a

l'interior de la cabina d'ascensor).

Les manetes de les portes s'han d'accionar mitjançant

mecanismes de pressió o de palanca.

Quan les portes siguin de vidre, llevat del cas en què

aquest sigui de seguretat, tindran un sòcol inferior de 30

cm d'alçada, com a mínim. A efectes visuals ha de tenir una

franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim,

col·locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de

color.

El paviment és no lliscant.

Els pendents longitudinals de les rampes són:

Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim.

Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim.

Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.

S'admet un pendent transversal màxim del 2% en rampes

exteriors.

Les rampes disposen de baranes a ambdós costats. Així

mateix, han d'estar limitades lateralment per un element de

protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del

terra, per evitar la sortida accidental de rodes i

bastons.

Els passamans de les baranes estan situats a una alçada

entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet

d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la

d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a

mínim, 4 cm dels paraments verticals.

La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m.

En la unió de trams de diferent pendent es col·loquen

replans intermedis. Els replans intermedis han de tenir una

llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.

A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà

d'1,50 m de llargada com a mínim.

La cabina d'ascensor té unes dimensions d'1,40 m en el

sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit perpendicular.

Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i

les botoneres, tant interiors com de replà, s'han de

col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte al terra.

Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en

relleu.

Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha

d'haver un número en alt relleu que identifiqui la planta,

amb una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m

des del terra.

Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques,

d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot

inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.

Els passamans de la cabina han de tenir un disseny anatòmic

que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o

funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre

entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments

verticals.

2.3 Itinerari practicable.

Un itinerari es considera practicable quan compleix els

requisits següents:

Té una amplada mínima de 0,90 m i una alçada de 2,10 m

totalment lliure d'obstacles en tot el recorregut.

No inclou cap tram d'escala.

A les dues bandes d'un graó hi ha un espai lliure pla amb

una fondària mínima d'1,20 m. L'alçada màxima d'aquests

graons és de 14 cm.

En els edificis en què per normativa sigui obligatòria la

instal·lació d'un ascensor només s'admetrà a l'itinerari

l'existència d'un graó, com a màxim de 12 cm d'alçada, a

l'entrada de l'edifici.

Les rampes han de tenir un pendent màxim del 12%, amb una

llargària màxima, sense replà, de 10 m. El pendent

transversal màxim ha de ser del 2% en rampes exteriors.

En els dos extrems de les rampes hi ha un espai lliure amb

una fondària d'1,20 m.

En els canvis de direcció l'amplada de pas haurà de

permetre inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.

Com a mínim, en un costat d'una rampa ha d'existir un

passamà a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m.

Les portes o passos entre dos espais han de tenir com a

mínim una amplada de 0,80 m i una alçada de 2,00 m. Les

manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de

pressió o de palanca.

A les dues bandes de qualsevol porta inclosa dins d'un

itinerari practicable hi ha d'haver un espai lliure sense

ser escombrat per l'obertura de la porta, on sigui

inscrivible un cercle d'1,20 m de diàmetre (excepte a

l'interior de la cabina d'ascensor).

Les portes de cabina de l'ascensor són automàtiques, mentre

que les de recinte poden ser manuals. Totes dues tenen una

amplada mínima de 0,80 m.

La cabina de l'ascensor ha de tenir, com a mínim, unes

dimensions d'1,20 m en el seu sentit d'accés, de 0,90 m en

sentit perpendicular i una superfície mínima d'1,20 m2.

En l'espai previst per a un ascensor practicable no es

permetrà la col·locació de cap ascensor que no tingui,

almenys, aquesta consideració.

A l'espai situat davant la porta de l'ascensor, s'hi ha de

poder inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre sense ser

escombrat per l'obertura de la porta.

Les botoneres de l'ascensor, tant de cabina com de replà,

s'han de col·locar a una alçada d'entre 1,00 m i 1,40 m

respecte al terra.

2.4 Elements de l'edificació adaptats.

2.4.1 Aparcament.

Una plaça d'aparcament és adaptada si:

Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 2,20 mx4,50 m.

m.

Té un espai d'apropament, de 0,90 m d'amplada, que pot ser

compartit i que ha de permetre la inscripció d'un cercle

d'1,50 m de diàmetre davant la porta del conductor.

L'espai d'apropament està comunicat amb un itinerari d'ús

comunitari adaptat.

És senyalitzada amb el símbol d'accessibilitat a terra i un

senyal vertical en un lloc visible, amb la inscripció

"reservat a persones amb limitacions".

2.4.2 Escales en edificis d'ús públic.

Les escales d'ús públic han de complir les condicions

següents:

L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima, de

30 cm (a les escales amb projecció en planta no recta hi ha

d'haver la dimensió mínima d'estesa de 30 cm a 40 cm per la

part interior).

L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb

l'alçària.

L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m.

El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi,

és de 12.

Els replans intermedis tenen una llargada mínima d'1,20 m.

Es disposa de passamans a tots dos costats.

Les baranes de les escales tenen una alçada d'entre 0,90 i

0,95 m. Els passamans de l'escala tenen un disseny anatòmic

que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o

funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre

entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels

paraments verticals.

2.4.3 Cambra higiènica adaptada.

Característiques que haurà de reunir una cambra higiènica

adaptada:

Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m,

obrir-se cap enfora o ser corredisses.

Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant

mecanismes de pressió o palanca.

Hi haurà d'haver entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a

terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre.

L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa

i el bidet i frontal al rentamans serà de 0,80 m com a

mínim.

Els rentamans no tindran peu ni mobiliari inferior que

destorbi el seu ús.

Es disposarà de dues barres de suport a una alçada entre

0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la

transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada

al costat de l'espai d'apropament serà batent.

Els miralls tindran col·locat el cantell inferior a una

alçada de 0,90 m del terra.

Tots els accessoris i mecanismes es col·locaran a una

alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.

Les aixetes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o

palanca.

Les aixetes de les banyeres es col·locaran al centre, i no

als extrems.

El paviment serà no lliscant.

Hi haurà indicadors de serveis d'homes o dones que

permetran la lectura tàctil, amb senyalització

"Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H"

(homes) o "D" (dones) en alt relleu.

2.4.4 Dormitori en edificis d'ús públic.

Un dormitori es considera adaptat quan compleixi les

condicions següents:

Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.

Hi haurà un espai de gir d'1,50 m de diàmetre, com a

mínim.

Els espais d'apropament lateral al llit i frontal a

l'armari i mobiliari tindran una amplada mínima de 0,80 m.

En el cas d'haver-hi el llit doble, tindran l'espai

d'apropament per tots dos costats.

Tots els mecanismes d'accionament es col·locaran a una

alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.

Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant

mecanismes de pressió o palanca.

2.4.5 Vestidors en edificis d'ús públic.

Un vestidor es considera adaptat quan compleixi les

condicions següents:

Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.

Els espais de circulació interior hauran de tenir una

amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció

l'amplada de pas haurà de permetre d'inscriure-hi un cercle

d'1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de

cap porta).

Almenys haurà d'existir espai lliure de gir a l'interior de

la peça on es pugui inscriure un cercle de diàmetre d'1,50

m sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.

L'espai d'apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i

mobiliari en general tindrà una amplada mínima de 0,80 m.

L'espai d'utilització d'almenys una dutxa tindrà unes

dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de

fondària a més de l'espai d'apropament lateral. La base

d'aquesta dutxa quedarà enrasada amb el paviment circumdant

amb solució de continuïtat; disposarà d'un seient abatible

fixat al costat curt de l'espai i de dimensions mínimes

0,40 m x 0,40 m. Les aixetes es col·locaran al centre del

costat més llarg, a una alçada respecte al terra d'entre

0,90 m i 1,20 m i s'accionaran mitjançant mecanismes de

pressió o de palanca.

Tots els accessoris i mecanismes es col·locaran a una

alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.

El paviment serà no lliscant.

En els vestidors emprovadors existirà almenys un espai que

es pugui tancar d'unes dimensions que permetin

d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre sense ser

escombrat per l'obertura de cap porta.

Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant

mecanismes de pressió o palanca.

Hi haurà indicadors de serveis d'homes o dones que

permetran la lectura tàctil, amb senyalització

"Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H"

(homes) o "D" (dones) en alt relleu.

2.4.6 Mobiliari en edificis d'ús públic.

Característiques del mobiliari adaptat:

Els elements sortints i/o volats que siguin superiors a

0,15 m de volada i que limitin amb itineraris tindran com a

mínim un element fix i perimetral entre 0,00 i 0,15 m

d'alçada perquè puguin ser detectats per invidents, o bé se

situaran a una alçada igual o superior a 2,10 m.

Els elements de comandament (polsadors, brunzidors, alarmes

i porters electrònics) se situaran entre 1,00 m i 1,40 m

d'alçada.

El mobiliari d'atenció al públic tindrà, totalment o

parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.

Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior,

entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m

com a mínim, quedarà lliure d'obstacles per permetre

l'apropament d'una cadira de rodes.

La taula tindrà una alçada màxima de 0,80 m. La part

inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de

0,80 m com a mínim, haurà de quedar lliure d'obstacles per

permetre l'apropament d'una cadira de rodes.

L'element més alt manipulable dels aparells telefònics ha

d'estar situat a una altura màxima d'1,40 m com a màxim. En

el cas que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina

locutori, aquesta haurà de tenir unes dimensions mínimes de

0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i

el terra queda enrasat amb el paviment circumdant. L'espai

d'accés a la cabina haurà de tenir una amplada mínima de

0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.

La plaça d'espectador per a usuari amb cadira de rodes

tindrà unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20

m de fondària.

2.4.7 Interior de l'habitatge.

Un habitatge es considera adaptat quan:

Les portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,80

m com a mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes

de pressió o de palanca.

En les cambres higièniques les portes s'obren cap enfora o

són corredisses.

Hi ha, com a mínim, una cambra higiènica adaptada, formada

per un lavabo, un wàter i una banyera o dutxa.

Els passadissos tenen una amplada mínima d'1,10 m. En els

recorreguts interiors de l'habitatge, per assegurar la

maniobrabilitat d'una cadira de rodes, cal considerar que

el diàmetre mínim necessari per efectuar un gir complet és

d'1,50 m.

A les cuines hi ha, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada respecte

al terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre com a

mínim.

Les aixetes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o

de palanca.

Les claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics,

timbres, quadres generals, etc. han d'estar a una alçada

mínima de 0,40 m i màxima d'1,40 m sobre el terra, i a una

distància de 0,60 m de les cantonades.

2.5 Accessibilitat en edificis d'ús privat de nova

construcció sense ascensor obligatori.

En aquells edificis que, excloent la planta d'accés, en

computar la part per sobre i/o per sota d'aquesta, tinguin

unes característiques que compleixin l'expressió:

(S/30) x N x P en què S és la superfície construïda, N el

nombre d'entitats (habitatges, locals, etc.) i P el nombre

de plantes, només s'haurà de grafiar en els plànols de

fonaments, estructura i distribució del projecte l'espai

per a la futura ubicació d'un ascensor practicable, així

com la seva connexió amb un itinerari també practicable.

En aquells edificis en què no es compleixi l'expressió

recollida en l'apartat anterior, l'espai disposat per

allotjar l'ascensor practicable haurà de complir els

requisits següents:

Tenir comunicació directa amb un espai practicable.

Disposar d'unes dimensions que permetin la possible

ubicació d'un ascensor practicable.

Tenir la consideració d'element comú de l'edifici i estar

sotmès, en la documentació de la declaració d'obra nova i

escriptura de divisió horitzontal, a una clàusula de

servitud que en permeti la utilització, en cas de

necessitat, com a fossat d'ascensor.

Estar previst de tal manera que en el moment de la

instal·lació de l'ascensor no calgui modificar ni els

fonaments ni l'estructura ni les instal·lacions existents,

de manera que puguin realitzar-se les obres per l'espai

comunitari de l'edifici, sense haver d'actuar mai a

l'interior de cap entitat.

Les memòries dels projectes bàsics dels edificis que no

compleixin l'expressió esmentada incorporaran la

justificació tècnica de la previsió de l'ascensor. Les

seves disposicions hauran de quedar reflectides als plànols

de distribució i seccions. Igualment, en el projecte

executiu haurà de quedar reflectit en els plànols de

fonaments, estructura i instal·lacions amb la seva

justificació constructiva.

Annex 3

Normes d'accessibilitat en el transport

3.1 Barreres arquitectòniques en el transport.

3.1.1 Parades i estacions adaptades.

Es poden distingir tres tipus de parades en el transport

terrestre urbà i interurbà: parades de transport

ferroviari, parades d'autobús i parades d'automòbils.

3.1.2 Parades d'autobús adaptades.

Les parades d'autobús adaptades compliran les següents

prescripcions:

El nivell d'aixecament de la vorera sobre la rasant del

carrer serà de 0,10 m.

El nivell d'aixecament local de la vorera en la zona

d'accés a l'autobús serà de 0,20 m.

La marquesina disposarà d'una superfície lliure de 0,90

mx1,20 m, reservada en la col·locació de cadires de rodes,

cotxes o altres estris d'ajut.

Les marquesines no poden tenir parets de vidre o similars

transparents, a menys que se senyalitzi la superfície amb

elements opacs.

Sota la marquesina, si n'hi ha, l'alçada mínima lliure serà

de 2,10 m.

El límit inferior del nivell d'anuncis serà d'una alçada no

superior a 1,20 m.

3.1.3 Estacions de transport ferroviari adaptades.

En les estacions de transport ferroviari, pel que fa a

l'accessibilitat, cal tenir en compte dos aspectes:

Accessibilitat en la comunicació, segons criteris

establerts a l'annex 4.

Accessibilitat pel que fa a barreres arquitectòniques, en

la qual s'han de considerar tres conjunts d'espais: l'accés

a les instal·lacions, la circulació dels espais de servei i

l'espai d'accés als vehicles.

3.1.3.a) Accés a les instal·lacions.

Es facilitarà l'accés a totes les dependències i vehicles

als gossos pigall, segons s'estableix a la Llei 10/1993, de

8 d'octubre, que regula l'accés a l'entorn de les persones

amb disminució visual acompanyades de gossos pigall (DOGC

núm. 1809, de 15.10.1993).

Les baranes d'accés a les instal·lacions compliran les

prescripcions dels annexos 1 i 2 d'aquest Decret i, a més a

més, seran de colors contrastats.

La unió entre la via pública i els accessos a les

instal·lacions es realitzarà mitjançant itineraris de

vianants o mixtos adaptats segons els conceptes que

estableix l'annex 1 d'aquest Decret.

3.1.3.b) Circulació en els espais de servei.

Els espais de serveis estaran units als accessos a les

instal·lacions i als vehicles mitjançant itineraris

adaptats, segons el concepte establert a l'annex 2 d'aquest

Decret.

3.1.3.c) Espai d'accés als vehicles.

Les vores de les andanes se senyalitzaran a terra amb una

franja de textura diferenciada respecte a la resta del

paviment. La franja tindrà visualment una coloració

destacada de la resta del paviment.

Per reposar les persones amb mobilitat reduïda es

disposaran suports isquiàtics a 0,75 m d'alçada sobre el

terra com a màxim i a 0,70 m com a mínim, separats 20 cm de

la paret.

El sistema d'interfonia des de l'andana amb el personal de

control ha de poder ser manipulat a una alçada màxima

d'1,00 m sobre el terra.

A les andanes hi haurà un nivell d'il·luminació mínim de 20

lux.

3.2 Vehicles adaptats.

Als efectes d'accessibilitat, en tot vehicle s'han de

considerar tres tipus d'activitat: pujada i baixada,

circulació interna i àrea de passatgers.

3.2.1 Pujada i baixada del transport públic.

3.2.1.a) Transport públic col·lectiu.

El pas, tant d'entrada com de sortida, tindrà una amplada

mínima de 0,80 m lliures d'obstacles; en el cas que es

produeixi en ambdós sentits serà superior a 1,20 m i

inferior a 1,60 m, i s'instal·laran en cas de portes dos

fulls corredissos de 0,60 m mínim i de 0,90 m màxim

cadascun.

Hi haurà una indicació clara i comprensible de la

destinació de cada servei.

El nivell del terra dels autobusos serà a 30 cm de la

calçada com a màxim. En aquells casos en què es fes

impossible la implantació dels vehicles de plataforma

baixa, l'adaptació es farà d'acord amb les característiques

particulars que es defineixin per a cada cas.

El terra dels vehicles quedarà enrasat amb el paviment

superior de les andanes del transport ferroviari. A aquest

efecte s'admetrà l'ajut amb rampes curtes plegables,

evitant que el desnivell superi els 10 cm i que la rampa

tingui més d'1,10 m de llargada.

3.2.1.b) Transport per comanda.

El transport per comanda que sigui necessari afegir al

transport regular amb caràcter complementari (taxi,

furgonetes taxi o similars) haurà de ser adaptat. Serà

obligatori l'ajut del conductor inclòs en el cas de

vehicles adaptats.

3.2.2 Circulació interior.

3.2.2.a) Espai de circulació.

La circulació interior d'un vehicle adaptat ha de complir

el requisits següents:

Hi ha d'haver un espai lliure per a girs d'1,50 m de

diàmetre.

El pas lliure tindrà una amplada mínima de 0,90 m en

l'espai de circulació. En l'àrea de passatgers el pas es

pot reduir a una amplada de 0,40 m a 0,55 m.

Els desnivells sobtats no superaran els 2 cm i estaran

sempre marcats amb una senyalització del cantell

contrastada visualment.

Les rampes interiors no superaran 1,10 m de llargada

màxima, i en cap cas el 6% de pendent màxim.

El sostre dels passadissos tindrà una alçada lliure de 2,10

m com a mínim.

Les portes interiors estaran separades un mínim de 0,25 m

de les cantonades, i l'amplada serà igual al mínim

establert per a les portes d'accés. Quan les portes siguin

de vidre aquest tindrà un sòcol inferior de 30 cm d'alçada,

com a mínim, i una franja horitzontal de 5 cm d'amplada,

com a mínim, col·locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat

contrast de color.

Els mecanismes i instruments d'accionament han de ser a una

alçada sobre el paviment superior a 0,80 m i inferior a

1,10 m.

Els senyals d'avís es col·locaran al sostre en llocs

visibles tant per als passatgers que viatgen asseguts com

per als que ho fan dempeus.

3.2.2.b) Àrea per als passatgers.

L'àrea de passatgers d'un vehicle adaptat està integrada

per dues zones: plataforma i àrea de seients.

Per a l'àrea de seients es compliran les mesures

d'accessibilitat de mobiliari adaptat: 0,50 m d'alçada de

seient, 0,75 m de separació mínima entre espatlleres de

seients i 0,65 m d'alçada lliure d'obstacles sota taules

plegables. L'amplada mínima lliure d'un seient serà de 0,50

m en tot tipus de transport.

La plataforma contindrà un espai de gir on es pugui

inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre i una zona

d'emmagatzematge per a cadires i altres estris d'ajut així

com d'equipatges, amb unes dimensions mínimes d'1,20 mx1,80

m, que es podrà combinar amb l'àrea de seients.

3.3 Targeta d'aparcament per a vehicles que portin

persones amb mobilitat reduïda: model.

La targeta a què fa referència l'article 42 tindrà les

característiques que segueixen:

(Vegeu pàg. 3383)

Annex 4

Criteris d'accessibilitat en la comunicació

4.1 Definició de barreres de comunicació.

Barreres de comunicació són les limitacions que els

sistemes d'informació i comunicació habituals comporten per

a determinades persones que tenen alteracions o

discapacitats sensorials o d'altres tipus.

4.2 Principals tipologies d'alteracions i discapacitats

que afecten la comunicació.

Les alteracions i discapacitats poden afectar una funció de

la persona de forma total o parcial.

També cal tenir present que les dites alteracions o

discapacitats poden presentar-se de forma aïllada o bé

conjuntament amb alguna altra discapacitat greu o lleu que

afecti altres funcions de la persona.

Alteracions de la visió: ceguesa, i totes aquelles que

afectin l'agudesa visual, el cromatisme i la fotofòbia.

Alteracions de l'audició i la parla: sordesa, hipoacúsia,

sordesa-mudesa, trastorns psicomotrius, etc.

Alteració de la visió i audició: sordesa-ceguesa.

Altres trastorns que poden dificultar o alterar la

comunicació: dislèxia, afàsia, retard mental, autisme,

psicosi infantil, paràlisi cerebral.

L'estrangeria amb desconeixement de la llengua del país

comporta també limitacions en la comunicació.

4.3 Definició de l'accessibilitat en la comunicació.

Un servei o equipament es considera accessible pel que fa a

la comunicació quan garanteix el dret de totes les persones

a la informació i/o comunicació bàsica i essencial que es

necessita per al seu ús.

El sistema escrit o pictogràfic es considera accessible si

compleix els requisits següents:

És detectable la seva presència per un usuari que s'apropi

amb un mitjà de transport des de 200 m de distància.

És detectable la seva presència per un usuari que s'apropi

com a vianant des de 50 m de distància.

Disposa de mitjans complementaris de tipus sonor per a la

seva comprensió per persones amb limitació total o parcial

de la visió.

Si la senyalització està ubicada a l'interior d'un edifici

o en un recinte d'ús públic per a vianants, permetrà la

seva identificació tàctil mitjançant relleu i contrast de

colors.

4.4 Accessibilitat en la comunicació.

4.4.1 En l'urbanisme.

La senyalització dels itineraris de vianants, elements

d'urbanització i d'altres elements urbans diversos, en

forma de rètols o senyals, haurà de tenir un contorn nítid,

coloració viva i contrastada amb el fons, lletres de 4 cm

d'alçada mínima, a 1,50 m del terra i que permetin

l'aproximació de les persones a 5 cm. En el cas d'estar

il·luminades, ho estaran sempre des de l'exterior, a fi de

facilitar-ne la lectura pròxima, i es col·locaran de manera

que no constitueixin obstacle.

4.4.2 En l'edificació.

Les instal·lacions de sistemes d'alarma hauran de funcionar

sistemàticament de manera sonora i lluminosa, ambdues amb

la mateixa intensitat.

4.4.3 En el transport.

a) Autobusos urbans i metropolitans.

Els vehicles adaptats de nova adquisició hauran de disposar

i mantenir en servei un sistema de megafonia que informi al

seu interior, amb antelació, de cada parada, i a

l'exterior, del número de línia.

Aquestes indicacions hauran de figurar escrites en un

sistema de retolació adequat.

b) Metro i ferrocarril.

Les unitats de nova adquisició o que hagin de ser

remodelades disposaran d'un sistema de megafonia en les

mateixes condicions establertes per als autobusos a

l'apartat anterior. Així mateix pel que fa al sistema de

retolació.

4.4.4 En el mitjans de comunicació de masses.

Els anuncis que facin les administracions públiques

catalanes d'interès general que puguin afectar tots els

ciutadans, que siguin difosos pels mitjans de comunicació,

seran efectuats en idèntica proporció pels mitjans escrits

i pels àudio-visuals.

El Departament de Benestar Social fomentarà el fet que les

empreses editorials en l'àmbit de Catalunya, facilitin

l'accés, mitjançant els procediments informàtics adequats,

dels seus fons de publicacions a les persones cegues o amb

visió parcial.

4.5 Principals recursos tècnics i humans per fer accessibles

els sistemes ordinaris d'informació i comunicació.

4.5.1 Recursos per compensar les alteracions o discapacitats

de la visió.

Sistema d'escriptura:

Ceguesa:

Conversió al sistema Braille.

Utilització d'ordinadors amb les adaptacions que permetin

l'ús del sistema Braille o la conversió en veu.

Enregistrament sonor en el suport tecnològic adequat.

Visió parcial:

Contorn, mida, contrast i color adequats en els sistemes

tipogràfics.

Utilització d'ordinadors amb les adaptacions que permetin

l'ampliació de caràcters.

Sistemes de senyalització:

Ceguesa:

Transformació en el sistema tàctil adequat de mapes,

plànols i maquetes.

Sistemes sonors, com megafonia, timbres i sistemes

d'emmagatzemament de veu.

Visió parcial:

Il·luminació, contorn, mida i color adequats.

Sistemes especials que permeten l'adaptació del cinema,

teatre o similars.

4.5.2 Recursos per compensar les alteracions o

discapacitats de l'audició i/o la parla.

Sistemes de telecomunicació, telèfons de text, sistemes

d'amplificació del so, correu electrònic, escriptura manual

i pictogràfica, videotex, telescrit, fax, comunicador,

pantalles digitals, pannells informatius o similars.

Sistemes lluminosos: llums centellejants, diferents colors,

dispositius electrònics o acústics connectats a la llum o

similars.

Sistemes tàctils: vibro-tàctil.

Sistemes d'interpretació: intèrpret de llenguatge de

signes.

Pròtesis auditives: audífons i bucle magnètic.

4.5.3 Recursos per compensar les alteracions o

discapacitats de la visió i audició conjuntament.

Els principals sistemes són el tàctil, el relleu i el guia

intèrpret.

4.5.4 Per a les altres tipologies d'alteracions i

discapacitats són adequats algun o la combinació de

diversos dels sistemes proposats en els punts anteriors.

4.6 Principals medis, serveis i establiments que cal fer

accessibles a la informació i comunicació:

Medi urbà.

Serveis públics.

Establiments d'ús públic.

Transports.

Mitjans de comunicació de masses.

Quadre de principals recursos tècnics i humans per a les

limitacions sensorials que afecten l'audició i la

sordesa-ceguesa.

Simbologia:

AO: ajudes òptiques.

AS: altres sistemes.

B: Braille.

DV: deficiència visual (mida de la lletra i/o pictografia,

color de la lletra i/o pictograma viu i contrastat amb el

fons i en relleu dins un contorn nítid, proximitat de

lectura dins l'itinerari)

GI: guia intèrpret.

I: intèrpret.

L: llenguatge de signes.

MI: mitjans informàtics.

SX: servei central, fax, videotex i correu electrònic.

(Vegeu pàg. 3385)

Annex 5

Reglament de règim intern del Consell per a la Promoció de

l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques

Article 1

Règim jurídic

El Consell es regularà, quant a l'organització i el

procediment de funcionament, per les normes que

s'estableixen en aquest Reglament i per la Llei 13/1989, de

14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic

de l'Administració de la Generalitat, en tot el que no

preveu, i per les disposicions de caràcter general

aplicable als òrgans col·legiats de la Generalitat.

Article 2

Composició i funcionament

2.1 El Consell és format pels membres a què fa referència

l'article 57 d'aquest Reglament, i podrà acordar la

constitució de grups de treball o ponències, que tindran

com a funció l'estudi dels temes concrets que es presentin

a la consideració del Consell. Aquests grups o ponències

estaran formats, en cada cas, pels tècnics adequats per a

cada tema específic i pel secretari del Consell, que farà

les funcions de coordinació i elaborarà els informes que li

encarregui el Consell mateix.

2.2 El Consell podrà encarregar al vice-president la

formació de grups de treball o ponències per raons

d'operativitat.

2.3 Els òrgans i les entitats representades disposaran

d'un suplent per cada membre del Consell, que el

substituirà quan s'escaigui.

Article 3

De les funcions del Consell

3.1 Seran funcions del Consell:

a) Rebre informació sobre els projectes de normativa

referents a matèries d'accessibilitat.

b) Assessorar i informar, quan sigui consultat, sobre temes

relacionats amb l'accessibilitat i la supressió de barreres

arquitectòniques i de comunicació.

c) Fer propostes per al foment, la millora i la difusió de

l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques

i de comunicació.

d) Aprovar l'informe memòria de les activitats realitzades,

que inclourà les dels grups de treball.

e) Si s'escau, aprovar per majoria absoluta dels seus

membres les propostes de modificació d'aquest Reglament de

règim intern i elevar-les al conseller de Benestar Social

per a la seva aprovació.

3.2 El Consell podrà constituir ponències col·legials o

unipersonals per a l'estudi de qüestions concretes,

formades pel membre o els membres del Consell que designi

el vice-president, auxiliats, si s'escau, per funcionaris o

altres persones expertes.

Les ponències que es puguin crear hauran de donar compte

del seu treball en les sessions del Consell.

3.3 El Consell podrà delegar en el vice-president, o en

alguna de les ponències tècniques, aquelles funcions que,

per la seva complexitat o per raons d'urgència, cregui

necessari, llevat de les funcions dels apartats d) i e).

Article 4

Del president

Correspon al president del Consell:

a) La representació formal del Consell a l'efecte de la

coordinació i les relacions externes.

b) La convocatòria de les sessions i la fixació de l'ordre

del dia.

c) Presidir les sessions i moderar el desenvolupament dels

debats.

d) Exercir el dret de vot i decidir la votació en cas

d'empat.

e) Acordar la convocatòria de la sessió extraordinària.

f) Visar les actes i les certificacions dels acords del

Consell.

g) Adreçar-se als organismes o les entitats representades

en el Consell a fi que efectuïn la proposta dels membres

que els han de representar i dels seus suplents, així com

nomenar els experts que en formaran part.

h) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a

la seva condició de president del Consell i es trobin dins

l'àmbit de la coordinació i de relacions externes a què es

refereix l'apartat a) d'aquest article.

Article 5

Del vice-president

Correspon al vice-president del Consell:

a) Constituir, conjuntament amb el president i el

secretari, la mesa del Consell.

b) Substituir el president, en cas d'absència o delegació,

i exercir-ne les funcions.

c) Fer les funcions de coordinació entre el Consell i la

Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat, segons

el que estableix l'article 9.

d) Formar els grups de treball o ponències quan li sigui

encomanat pel Consell.

e) Designar un secretari d'actes de les sessions en cas de

malaltia o absència del secretari del Consell.

f) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a

la seva condició, exercint, en tot cas, el seu dret de

vot.

Article 6

Dels membres

6.1 Els membres del Consell i els seus suplents que

representin òrgans de la Generalitat seran nomenats pel

titular del departament respectiu.

6.2 El conseller de Benestar Social nomenarà els membres

del Consell i els seus suplents que representin el

Departament de Benestar Social, els membres titulars i els

suplents de les entitats representades a proposta dels

respectius presidents i fins a un màxim de 10 experts.

6.3 Els membres del Consell perden aquesta condició per

qualsevol de les causes següents:

a) Per acord dels òrgans o les entitats representades, que

ho comunicaran a la Secretaria del Consell.

b) Per renúncia de l'interessat, acceptada pels òrgans o

entitats representades, que ho comunicaran a la Secretaria

del Consell.

c) Per qualsevol declaració judicial que afecti la seva

capacitat d'obrar o que l'inhabiliti per a l'exercici de

qualsevol càrrec públic.

d) Aquells membres que ho siguin en representació de càrrec

públic en cessar en el seu càrrec.

e) Per defunció.

Article 7

Funcions dels membres

7.1 Correspon a tots i cadascun dels membres del Consell i

els seus suplents:

a) La participació en els debats, efectuant propostes i

plantejant mocions.

b) Exercir el seu dret de vot, amb la facultat de fer

constar en acta l'abstenció i el vot reservat.

c) Formular precs i preguntes.

d) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a

la seva condició de membre del Consell.

7.2 Els membres del Consell no podran atribuir-se la

representació o les facultats del Consell, llevat que

expressament se'ls hagin atorgat mitjançant acord de

l'òrgan col·legiat, i per a cada cas en concret.

7.3 Els membres del Consell hauran de tenir la informació

necessària per complir degudament les funcions que tenen

assignades.

A aquest efectes, hauran de formular per escrit la petició

corresponent, adreçada a la Secretaria del Consell, i se'ls

posaran de manifest tots els antecedents i la documentació

corresponent, sense que, amb caràcter general, i tret de

l'autorització del secretari del Consell, es puguin retirar

de la Secretaria esmentada.

Article 8

De la Secretaria del Consell

8.1 Les relacions ordinàries del Consell amb els

departaments de la Generalitat i amb altres autoritats i

organismes, ens i particulars que puguin tenir relacions

amb ell s'efectuaran mitjançant la seva Secretaria.

8.2 Tots els mitjans personals o materials que se li

adscriguin s'integraran a la Secretaria sota la dependència

del seu titular, al qual correspondrà la custòdia de les

actes i d'altra documentació relativa al Consell.

8.3 Correspondrà a la Secretaria del Consell, a més de les

altres funcions que li atribueix el present Reglament,

facilitar als seus membres la informació i l'assistència

tècnica necessària per al millor desenvolupament de les

funcions que tenen assignades.

8.4 El secretari del Consell serà nomenat pel conseller de

Benestar Social.

Article 9

De la connexió entre el Consell per a la Promoció de

l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i

la Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat

El vice-president del Consell efectuarà la coordinació amb

la Comissió donant informació i efectuant, quan s'escaigui,

el trasllat de propostes i d'acords entre ambdós òrgans.

Annex 6

Símbols d'accessibilitat

6.1 Símbol internacional d'accessibilitat en urbanisme,

edificació i transport.

Dimensió exterior: 15x15 cm, com a mínim, fins a 30x30 cm

com a màxim.

(Vegeu pàg. 3387)

6.2 Símbol internacional d'accessibilitat en la

comunicació.

Dimensió exterior: 15x15 cm, com a mínim, fins a 30x30 cm

com a màxim.

(Vegeu pàg. 3387)

Annex 7

Principals paràmetres d'accessibilitat

Els problemes o dificultats que hom pot trobar en l'entorn

físic per aconseguir una completa autonomia de moviments es

divideixen en quatre grups:

Dificultats de maniobra: són aquelles que limiten la

capacitat d'accedir als diferents espais i de moure-s'hi.

Dificultats per superar desnivells: són aquelles que es

presenten quan s'ha de canviar de nivell.

Dificultats d'abast: són les derivades d'una limitació en

les possibilitats d'arribar a objectes i de percebre

sensacions.

Dificultats de control: són les que es presenten com a

conseqüència de la pèrdua de capacitat per realitzar

moviments precisos.

Els paràmetres de referència que cal tenir en compte a

l'hora d'establir criteris de disseny dels diferents

elements que componen l'entorn urbanitzat, els edificis i

el transport són els que s'assenyalen a continuació.

7.1 Paràmetres antropomètrics.

7.1.1 En general, les dades antropomètriques d'una persona

que no utilitzi cadira de rodes són assimilables a les

d'una persona amb plenitud de possibilitats físiques.

7.1.2 Les dimensions principals d'una cadira de rodes de

tipus estàndard d'accionament manual són:

Llargada total: 110 cm.

Amplada total: de 65 a 70 cm.

Alçària del seient: de 48 a 52 cm.

Alçària total: 94 cm.

Diàmetre de les rodes: 60 cm.

Alçària del reposabraços: 71 cm.

Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm.

Els reposapeus i els reposabraços acostumen a ser

desmuntables, la qual cosa facilita la mobilitat de

l'usuari en determinades situacions.

7.1.3 Les dades antropomètriques mitjanes de la persona en

cadira de rodes són les següents:

7.1.3.1 Mides del contorn en planta:

Llargada total: 115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que

surten els peus del reposapeus).

Amplada total: de 70 cm a 75 cm (la de la cadira buida més

2,5 cmx2 cm que surten les mans i els colzes).

7.1.3.2 Altres mides:

Alçària del cap: home, 133 cm; dona, 125 cm.

Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm.

Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm.

Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm.

Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm.

Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm.

Alçària de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm.

7.2 Paràmetres que faciliten la maniobra.

7.2.1 Moviment en línia recta.

Les amplades útils de pas són les següents:

80 cm: per superar un obstacle aïllat.

90 cm: per circular (augmentar a 100 cm quan el recorregut

és desprotegit lateralment).

140 cm: per creuar-se amb un usuari de cadira de rodes

(augmentar a 150 cm quan el recorregut és desprotegit

lateralment).

180 cm: per creuar-se dues cadires de rodes (augmentar a

200 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).

7.2.2 Moviment que comporta canvi de direcció.

Pot tractar-se d'una rotació o d'un gir.

7.2.2.1 Rotació: canvi de direcció sense moure's de lloc.

L'espai lliure necessari per fer aquest moviment amb un

sola maniobra és el següent:

135x135 cm: per a una rotació de 90o.

135x150 cm: per a una rotació de 180o.

150x150 cm: per a un rotació de 360o.

7.2.2.2 Gir: canvi de direcció amb desplaçament.

L'espai lliure necessari per efectuar un gir amb una sola

maniobra es determina en funció del radi de gir; per a girs

de 90o amb els radis més usuals són els següents:

(R: radi de gir; Ll.I: llargada de maniobra en la direcció

inicial; Ll.F: llargada de maniobra en la direcció final;

A.F: amplada de maniobra en la direcció final).

R: 40; Ll.I: 135; Ll.F: 164; A.F: 105

R: 60; Ll.I: 149; Ll.F: 182; A.F: 97

R: 80; Ll.I: 162; Ll.F: 201; A.F: 92

R:100; Ll.I: 179; Ll.F: 221; A.F: 88

7.2.3 Moviment específic per franquejar una porta.

Es presenten característiques diferents si l'aproximació és

frontal o lateral respecte al pla de la porta. En tots els

casos es considera un pas útil de porta el que té 80 cm.

7.2.3.1 Aproximació frontal.

Obertura en sentit de la marxa:

Àrea de maniobra davant la porta: 120x145 cm.

Àrea de maniobra darrera la porta: 140x175 cm.

Espai lliure lateral per obrir la porta: 30 cm.

Espai lliure lateral per tancar la porta: 50 cm.

Obertura en sentit invers de la marxa:

Àrea de maniobra davant la porta: 140x175 cm.

Àrea de maniobra darrera la porta: 120x145 cm.

Espai lliure lateral per obrir la porta: 50 cm.

Espai lliure lateral per tancar la porta: 30 cm.

7.2.3.2 Aproximació lateral.

Obertura en sentit de la marxa.

Àrea de maniobra davant la porta: 120x160 cm.

Àrea de maniobra darrera la porta: 120x220 cm.

Espai lateral lliure per obrir la porta: 70 cm.

Espai lateral lliure per tancar la porta: 130 cm.

Obertura en sentit invers de la marxa:

Àrea de maniobra davant la porta: 120x220 cm.

Àrea de maniobra darrera la porta: 120x160 cm.

Espai lateral lliure per obrir la porta: 130 cm.

Espai lateral lliure per tancar la porta: 70 cm.

7.2.4 Moviment específic per efectuar una transferència.

A efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es

diferencien dos tipus de transferències.

En el cas d'un usuari de cadira de rodes, s'entén per

transferència el moviment per instal·lar-se a la cadira de

rodes o el moviment per abandonar-la.

En el cas d'una persona ambulant amb dificultats físiques,

s'entén per transferència el moviment que fa per canviar de

la posició de peu dret a asseguda, o a l'inrevés.

7.2.4.1 Transferència d'un usuari de cadira de rodes.

Les principals condicions per poder efectuar una

transferència són:

Disposar de barres de suport a l'abast, que tinguin les

característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2.

Que el nivell de seient sigui sensiblement igual que el de

l'element al qual s'efectua la transferència: entre 48 i 52

cm.

Disposar d'espai suficient per acostar-hi la cadira i

situar-la en la posició adequada.

7.2.4.2 Transferència d'un ambulant.

Les principals condicions per poder efectuar una

transferència són:

Disposar de barres de suport a l'abast, que tinguin les

característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2, sempre

que el seient sigui a menys de 60 cm d'alçària.

Que l'alçària dels seients no sigui inferior a 45 cm, ja

que en cas contrari presenten dificultats a les persones

amb mobilitat reduïda a l'hora d'aixecar-se.

7.3 Paràmetres que faciliten la superació de desnivells.

7.3.1 Trajectes en els quals entre el punt de partença i

el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical i

horitzontal.

Se salvaran mitjançant rampes que tinguin les

característiques següents:

Pendent màxim en la direcció de circulació:

12% (recomanable 10%), en trams de menys de 3 m de

llargada.

10% (recomanable 8%), en trams de 3 a 10 m de llargada.

8% (recomanable 6%), en trams de més de 10 m de llargada.

Replans intermedis:

Tindran una llargada mínima en la direcció de circulació de

150 cm.

Pendent màxim transversal a la direcció de circulació: 2%

en tots els casos.

Amplada de pas:

Es tindrà en compte el que s'assenyala al punt 7.2.

Elements de suport:

Es dotaran de passamans amb les característiques

assenyalades a l'apartat 7.5.1 les rampes amb pendent

longitudinal superior al 8%.

Protecció lateral:

Els trajectes que tinguin un desnivell lateral superior a

20 cm es protegiran amb una vorada longitudinal d'una

alçada no inferior a 10 cm, per evitar la sortida accidental

de bastons i rodes.

7.3.2 Trajectes en els quals entre el punt de partença i

el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical.

La rampa i, especialment, l'ascensor són els mitjans idonis

en els trajectes verticals. L'escala, si bé no és

accessible per als usuaris de cadira de rodes, pot ser

utilitzada per altres persones amb mobilitat reduïda,

sempre que reuneixi les condicions que s'assenyalen més

endavant.

7.3.2.1 La rampa:

S'ajustarà al que indica l'apartat 7.3.1.

7.3.2.2 L'ascensor:

Les principals característiques a tenir en compte són:

Dimensions interiors del pis de la cabina:

140 cm de profunditat per 1,10 m d'amplada. Aquestes

dimensions s'han d'entendre lliures de tot obstacle, inclòs

l'espai necessari per a l'obertura de portes.

Dimensions del replà i de la porta d'accés:

S'ajustaran al que assenyala el punt 7.2 per tal de

garantir les maniobres d'entrada i sortida.

Disposició de la cabina respecte al replà:

S'admeten 3,5 cm de separació màxima entre ambdós

elements.

S'admet 1 cm de desnivell màxim entre ambdós elements.

Disseny i ubicació dels elements de comandament:

S'atindrà al que assenyala l'apartat 7.5.2.

Element de suport:

Seguint la part interior de la cabina es disposarà un

passamà de les característiques assenyalades a l'apartat

7.5.1.1.

Paviment:

Tal com s'especifica a l'apartat 5.1.3.

7.3.2.3 L'escala.

Els principals paràmetres de referència són:

Característiques dels esglaons:

L'altura no serà superior a 16 cm (màxim recomanable, 14

cm).

L'estesa no serà inferior a 30 cm (mínim recomanable, 32

cm).

En les escales de directriu no recta, hi ha d'haver la

dimensió mínima d'estesa a 40 cm de la cara interior.

L'estesa s'acabarà superficialment amb un material no

relliscós i no sobresortirà ni presentarà discontinuïtats

on s'uneixi amb l'alçària.

Replans intermedis:

Tindran una llargada mínima de 120 cm.

El nombre màxim d'esglaons seguits sense replà intermedi no

serà superior a 12.

Amplada de pas:

L'amplada de pas útil serà igual o superior a 100 cm (120

cm recomanable).

Elements de suport:

Es disposaran passamans de les característiques

assenyalades a l'apartat 7.5.1.1.

7.3.3 Petits desnivells sobtats:

S'admetran petites diferències de nivell entre dos elements

del paviment d'un itinerari de vianants, sempre que no

sigui possible resoldre l'acord mitjançant un element

continu.

El desnivell no serà superior a 2 cm i s'arrodonirà o bé

s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45o.

7.4 Paràmetres que faciliten les possibilitats d'abast.

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es

consideren tres tipus d'abast:

Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.

Visual: possibilitat de percebre imatges.

Auditiu: possibilitat de captar sons.

Els usuaris de cadira de rodes, en general, tenen limitada

la capacitat d'abast manual i visual, ja que la persona ha

d'actuar asseguda, mentre que els ambliops i cecs tenen

disminuïdes les possibilitats d'abast visual, i els

hipoacústics i sords, les de tipus auditiu, per

deficiències en els òrgans visuals i auditius,

respectivament.

7.4.1 Abast des d'una cadira de rodes.

7.4.1.1 Abast manual sobre un pla horitzontal.

Es consideren els següents paràmetres bàsics:

70-85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira.

60 cm: abast frontal màxim en el pla.

180 cm: abast lateral màxim en el pla.

67 cm (recomanable 70): alçària mínima lliure sota el pla

per poder-se apropar frontalment.

55 cm (recomanable 60): profunditat mínima lliure sota el

pla per poder-se apropar frontalment.

7.4.1.2 Abast manual sobre un pla vertical.

Els paràmetres bàsics són els següents:

80-100 cm: d'alçària de màxim confort.

140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes.

40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes.

40 cm: distància no útil a partir de la intersecció de dos

plans verticals que formen un angle de 90o.

7.4.1.3 Abast visual.

Els paràmetres bàsics a tenir en compte són:

60 cm: alçària màxima de la part opaca d'ampits i

proteccions a l'exterior.

110 cm: alçària màxima d'un pla horitzontal per tenir visió

dels objectes que hi hagi situats.

90 cm (recomanable 80): alçària màxima de la base d'un

mirall per poder tenir una visió completa de la pròpia

cara; en cas de miralls col·locats a una alçària superior,

caldria inclinar-los respecte a la vertical per assolir la

mateixa visió.

7.4.2 Abast en les persones amb pèrdua total o parcial de

la visió.

La limitació de la capacitat visual comporta dificultats

per detectar i superar obstacles, per determinar direccions

i per obtenir informacions gràfiques.

7.4.2.1 Detectar obstacles.

Els principals punts a tenir en compte per facilitar la

detecció d'obstacles són:

Evitar obstacles sobresortints (senyalitzacions,

marquesines, veles, etc.) en una alçària inferior a 210 cm.

Prolongar fins a terra amb tota la seva projecció en planta

qualsevol obstacle situat a una alçària inferior a 210 cm.

Situar qualsevol objecte que pugui ser un obstacle en un

trajecte de vianants, si és possible, fora de l'àmbit de

desplaçament d'un invident. En el cas que això no sigui

possible, se situarà completament adossat a l'element guia.

S'entén per àmbit de desplaçament d'un invident l'espai

definit per una banda de 90 cm d'amplària i 210 cm

d'alçària, comptada en perpendicular al pla vertical on es

troba l'element que li serveix de guia.

Advertir la presència d'un obstacle o canvi de nivell

permanent existent en un trajecte de vianants amb una

franja de paviment indicador que tingui una amplada d'un

metre, precedeixi l'obstacle en totes les direccions

d'aproximació i tingui una textura prou diferenciada

respecte a la resta del paviment perquè pugui ser detectada

amb el peu calçat.

Protegir tot tipus de forats, ja sigui cobrint-los de

manera que l'element que serveixi de tapadora no sobresurti

del nivell del paviment circumdant, o bé envoltant-los amb

proteccions sòlides de manera que la distància vertical

entre la part inferior de la protecció i el paviment sobre

el qual s'aixeca no sigui superior a 10 cm.

7.4.2.2 Determinar direccions.

Les persones amb dificultats de visió necessiten un element

guia continu que els permeti, en qualsevol moment,

determinar o comprovar la direcció de desplaçament. Aquesta

funció, la pot fer un dels elements que configuren o

delimiten l'espai (paret, mobiliari, tanca, vorada, etc.)

o, en el cas que aquest element adequat no hi sigui, un

element expressament disposat (passamà, barana, franja de

paviment amb textura diferenciada, etc.).

7.4.2.3 Obtenir informacions gràfiques.

Per possibilitar l'accés a la informació gràfica, cal tenir

en compte els punts següents:

Els missatges que s'ofereixen per via visual s'han de

complementar amb un sistema de via tàctil (relleu, Braille,

etc.) o de via acústica (parla, codi sonor, etc.), per tal

que puguin arribar als invidents.

Tenir cura de la mida, grafisme i color de les

senyalitzacions per facilitar-ne la comprensió a persones

de capacitat visual minvada.

7.4.3 Abast en les persones amb pèrdua parcial o total

d'audició.

La pèrdua de capacitat auditiva comporta essencialment una

dificultat de comunicar-se amb l'entorn. Els principals

punts a tenir en compte per solucionar aquest problema

són:

Disposar d'una clara i completa senyalització i informació

escrita.

Completar els sistemes d'avís i alarma que utilitzen fonts

sonores, amb impactes visuals que captin l'atenció de les

persones amb dificultats auditives.

7.5 Paràmetres que faciliten el control dels moviments

precisos.

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es

considera que la pèrdua de capacitat per realitzar

moviments precisos es manifesta en la dificultat per

controlar l'equilibri del cos i per manipular objectes.

7.5.1 Control de l'equilibri.

Per tal de facilitar l'obtenció i el manteniment de

l'equilibri, cal disposar elements de suport que serveixin

d'ajut per executar un moviment o mantenir una positura i

assegurar que els paviments no dificultin l'execució segura

dels moviments.

7.5.1.1 Passamans.

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques,

s'entén per passamà tot element de suport que es disposa al

llarg d'un recorregut o al voltant d'un espai com a ajut

per desplaçar-se o com a suport per mantenir una positura

determinada.

La col·locació de passamans té una importància especial en

els casos següents:

Al llarg dels trajectes de vianants en rampa de pendent

superior al 8%.

Al llarg dels trajectes de vianants en rampa que presentin

un desnivell lateral sobtat superior a 20 cm.

Al llarg de tots els desnivells salvats amb graons.

Per garantir l'equilibri dintre dels elements en moviment.

Les principals característiques a tenir en compte en el

disseny i en la disposició dels passamans són les

següents:

Fixació ferma per la part inferior, amb una separació

mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.

Disseny anatòmic. Amb una forma que permeti adaptar-se a la

mà i amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó

entre 3 i 5 cm de diàmetre.

Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris:

En rampa o pla a dos nivells:

per a ambulants, a 90-95 cm.

per a usuaris de cadira de rodes, a 70-75 cm.

En escales: als replans, a 90-95 cm; als trams, a 85 cm.

Situats a tots dos costats del trajecte.

Es prolongaran 45 cm més enllà del començament de la rampa

o escala.

7.5.1.2 Barres.

Als efectes de supressió de barreres arquitectòniques,

s'entén per barra tot element de suport col·locat prop d'un

objecte determinat per tal de facilitar-ne l'ús.

La disposició de barres és de gran importància per a la

utilització dels aparells higiènics, excepte els lavabos, i

també per efectuar tot tipus de transferències.

Les principals característiques que han de reunir són les

següents:

Fixació ferma, amb una separació mínima de 4 cm respecte a

qualsevol altre element.

Disseny anatòmic. Perfil rodó, entre 3 i 5 cm de diàmetre.

Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris:

90-95 cm, si l'ha d'utilitzar una persona dempeus.

20-25 cm per damunt de l'element que serveixi de seient, si

l'ha d'utilitzar una persona asseguda.

Situació i llargària adequada en cada cas.

Cal preveure les barres abatibles quan les fixes poden fer

entrebancar alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda

o no.

7.5.1.3 Paviments.

Els paviments transitables cal que siguin:

No relliscosos a l'exterior i als serveis que disposin

d'aigua.

De textura suficientment llisa i uniforme, que permeti el

trànsit de les cadires de rodes.

Compactes.

Fixats fermament a l'element de suport.

7.5.2 Control de la manipulació.

Per facilitar l'accionament d'elements de comandament

(interruptors, aixetes, manetes, etc.), cal tenir en compte

els següents criteris bàsics:

Situar-los dins les àrees d'abast assenyalades a l'apartat

7.4.1.

Escollir un disseny que permeti l'accionament de l'aparell,

prescindint del moviment dels dits de la mà i del gir del

canell, és a dir, que es pugui utilitzar per simple pressió

o mitjançant el moviment del braç.

(95.086.014)