logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU VAT 002 SalaPREMSA AMTU 003

Esquema de la infraestructura

 Comarques i municipis afectats

Túnel dHorta
 
     
Vallès Occidental:  

Sant Cugat del Vallès; Cerdanyola del Vallès

   

Descripció de la infraestructura proposada

El Projecte del Túnel Ferroviari d’Horta és una actuació prevista al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Es planteja com una alternativa de connexió del Vallès Occidental amb el Barcelonès a través d’una infraestructura ferroviària complementària a l’actual traçat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), avui ja molt congestionat sobretot al tram Sarrià-Pl. Catalunya, i a les línia R-4 i R-7 dels serveis de Rodalies, amb trams molt congestionats al centre de la ciutat de Barcelona (als túnels d’Aragó i Pl. Catalunya). La línia d’FGC del Vallès entre Pl. Catalunya-Sabadell-Terrassa té un túnel d’1,6 quilòmetres al seu pas pel parc de Collserola, entre Peu de Funicular i el Baixador de Vallvidrera. Pel que fa a les línies de Rodalies, l’R-4, des de Terrassa i Sabadell i l’R-7 des de Rubí i Sant Cugat del Vallès, arriben a Barcelona a través del corredor de Montcada.

El nou túnel que es proposa tindrà una longitud total d’entre 5 i 6 km, entre Cerdanyola del Vallès i Horta. Concretament, la boca nord del túnel se situarà prop del Centre Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola del Vallès, i connectarà amb l’estació de Cerdanyola-UAB de Rodalies, amb la línia d’FGC de la UAB i amb el futur tramvia entre Bellaterra i Montcada i Reixac, l’estudi informatiu del qual s’està redactant actualment. Pel que fa a la boca sud, se situarà al peu de la Serra de Collserola, a l’entorn de les estacions de Valldaura o de Canyelles de línia L3 del Metro de Barcelona.

Pel que fa a les seves característiques tècniques, es plantegen dos models d’explotació diferents que no estan a hores d’ara del tot concretats (Avanç del pdI 2009-2018):

1.- Ample internacional per connectar-la a la línia del Vallès a la Universitat Autònoma de Bellaterra.

2.- Ramal del futur perllongament de la línia Llobregat-Anoia d’FGC.

 

Avantatges de la infraestructura

Principals avantatges que permet el Túnel Ferroviari d’Horta:

  • Descongestió de la xarxa viària actual : sobretot en sentit Barcelona a l’hora punta a la carretera C-16 als túnels de Vallvidrera, i a l’autopista C-58 entre la Meridiana a Barcelona i Sabadell i Terrassa.

  • Millora del temps del trajecte en transport públic: entre la comarca del Vallès Occidental i Barcelona, especialment el districte tecnològic del 22@ al Poblenou, l’àrea al voltant de la Sagrera i el barri de Sant Andreu i els barris al Passeig de Maragall.

  • Facilitar la connexió ferroviària actual de l’eix Vallès – Barcelona, mitjançant noves infraestructures que permetin la millora de la qualitat del servei de transport públic en aquest corredor amb molta demanda de mobilitat.

 

Cronologia 

El Projecte del Túnel Ferroviari d’Horta és una actuació prevista al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010, al Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) i el Pacte Nacional per a les Infraestructures (PNI), que parlen d’un nou eix ferroviari per connectar Barcelona i el Vallès, sota el nom de túnel d’Horta.

Si bé inicialment es plantejava com a una infraestructura viària o mixta (ferrocarril-carretera) d’accés a la ciutat de Barcelona des del Vallès, actualment és una proposta exclusivament ferroviària destinada a dotar de millor connexió de transport públic la relació Barcelona-Vallès, descongestionant les actuals infraestructures ferroviàries que ja es troben al límit de la seva capacitat.

Per altra banda, l’Avanç del PDI 2009-2018, del juny de 2009, preveu aquesta segona connexió ferroviària entre el Vallès i Barcelona a través de Collserola mitjançant la línia Poblenou – UAB, que inclou el túnel.

El 30 de maig de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va licitar la redacció de l’estudi informatiu del túnel d’Horta per 971.000 euros (IVA inclòs), amb un termini de redacció de 10 mesos. Aquest projecte informatiu ha de definir el traçat i les característiques del nou túnel.

 

Estat actual

Inversions i fites previstes (font: Pla Director d’Infraestructures de la RMB – ATM)

Infraestructura

Inversió

Línia d’FGC Poblenou-UAB

1.117,2M€ sense IVA

Font: Avanç del pdI 2009-2018

Termini

Per l’any 2018, el tram Mundet - UAB (el túnel, pròpiament dit) ha d’estar en servei i s’hauran d’haver iniciat les obres del tram Poblenou – Mundet (perllongament a la ciutat de Barcelona).

Fites

Any 2011: redacció de l’estudi informatiu

Any 2015: en construcció el tram Mundet - UAB (túnel ferroviari d’Horta), i en projecte el tram Poblenou - Mundet

Característiques tècniques

  • Longitud: 14,4 km de línia ferroviària, 5 o 6 km de túnel

  • Nombre d’estacions: 8 estacions 

  • Noves unitats de tren: 15

  • Demanda captada: 164.780 beneficiats

Beneficis socials de la proposta

La construcció d’aquest perllongament comporta el benefici de 164.780 passatgers, dels quals, 13.253 provenen del vehicle privat. L’estalvi total per part dels usuaris beneficiats per l’actuació ferroviària és de 18.400 hores en dia feiner, mentre que l’estalvi per menor congestió a la xarxa viària és de 16.093 hores en dia feiner.

El perllongament del Metro del Vallès fins a l’estació UAB comporta la cobertura territorial de tot l’àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola; la resta d’estacions són d’intercanvi amb la de Metro i amb la línia C7 de Renfe, la qual cosa afavoreix la connectivitat metropolitana.

 

Estat de la tramitació (font: DPTOP – Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

El 30 de maig de 2010 GISA va adjudicar la redacció de l’estudi informatiu per a la construcció del túnel ferroviari d’Horta, per més de 971.000 € (IVA inclòs), amb un termini de redacció de 10 mesos.

 

Propostes / suggeriments

1. Davant dels dos models d’explotació proposats per l’Avanç del PdI 2009-2018, l’AMTU s’inclina pel model dotat amb ample internacional per dues raons: per una banda, és la solució tècnica que resol millor la segona connexió entre les ciutats de Sabadell i Terrassa amb Barcelona i, per altra banda, per que es tracta de la solució plantejada i aprovada al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).

De fet, al PTMB es proposa com a actuació R12 una nova línia d’FGC Barcelona – Vallès pel Túnel Ferroviari d’Horta en ample internacional i que, des del Poblenou de Barcelona i a través de Collserola, s’uneix a la línia del Vallès a la UAB i es torna a ramificar abans d’arribar a Sabadell per dirigir-se cap al sud de Terrassa i unir-se allà al ramal Sant Cugat – Rubí – Terrassa, també d’FGC.

D’altra banda, cal remarcar que el segon model d’explotació que planteja el pdI 2009-2018 (ample mètric – perllongament de la línia Llobregat-Anoia d’FGC) suposaria una incompatibilitat infraestructural amb la línia del Vallès, amb el que aquest ramal moriria a la Universitat Autònoma de Bellaterra sense tenir cap continuïtat.

En conjunt, des del punt de vista de l’AMTU, la configuració de la línia en ample internacional és tècnicament molt més favorable, no com a una línia independent de la resta de la xarxa, tal com exposa el primer model d’explotació plantejat pel pdI, sinó com una línia que amplia la xarxa del metro del Vallès des de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra i que juntament amb la seva connexió amb un perllongament de la línia del Vallès des de Pl. Catalunya cap el 22@ esdevindria una connexió alternativa entre el Vallès i el Barcelonès.

2. Amb aquesta infraestructura, en base a la solució tècnica en ample internacional, es podrien plantejar serveis alternatius entre Sabadell i Terrassa i l’àrea del Poblenou de Barcelona, que en el cas de perllongar la infraestructura del túnel cap al centre de la ciutat de Barcelona, enllaçant amb la línia d’FGC del Vallès a Pl. Catalunya, permetria la implantació de serveis circulars Pl. Catalunya – Poblenou – UAB – Sabadell- Terrassa - Sant Cugat – Pl. Catalunya.