logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU VAT 002 SalaPREMSA AMTU 003

La Línia Orbital Ferroviària serà de la regió metropolitana de Barcelona serà una nova Línia de rodalies, construïda aprofitant diversos trams de les actuals línies d’ample ibèric de l’Estat, actualment gestionades per l’Adif i operades per Renfe. La gran densitat de l'actual xarxa ferroviària i la congestió de les principals línies passants pel centre de la ciutat fan convenient la concepció de projectes que enllacin els extrems de la regió metropolitana i que trenquin l'actual radialitat de la xarxa.

Descarregar el resum de l'estudi (fonts: Ifercat - ATM - Generalitat de Catalunya)

 

Informació bàsica

Aquesta línia enllaçarà les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Garraf. Les poblacions mitjanes de la Regió Metropolitana, com ara Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova, seran directament beneficiades per aquesta línia, ja que el traçat contempla parades en els seus centres.

A més de la planificació de la infraestructura, la Línia Orbital neix amb l'objectiu estratègic de potenciar i donar servei al creixement modal i no dispers de la residència i de l’activitat econòmica que preveu el Pla Territorial Metropolità, actualment en redacció

La línia Orbital Ferroviària és una de les principals actuacions en matèria ferroviària inclosa en el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) i en el Pla director d'infraestructures de transport públic col·lectiu 2001-2010 de la regió metropolitana de Barcelona. Aquesta línia ferroviària té com a objectiu donar un servei ferroviari que connecti les ciutats de la segona corona metropolitana des de Mataró fins a Vilanova a la Geltrú -per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès- sense passar per la ciutat de Barcelona.

La raó de ser de la Línia Orbital Ferroviària és trencar la radialitat comunicativa de la regió metropolitana que té com a eix la ciutat de Barcelona i contribuir a la vertebració del territori:

  • Dotar la regió metropolitana d’un nou servei de transport públic i impulsar el repartiment modal afavorint el transport públic en detriment del vehicle privat.

  • Crear una xarxa ferroviària de Rodalies que afavoreixi les relacions entre les diferents ciutats de la segona corona metropolitana i, per contra, una dependència de menys entitat amb la ciutat de Barcelona.

  • Dinamitzar l’àrea en el vessant econòmic, urbanístic i social. La creixent descentralització de la regió metropolitana deriva en un increment de les relacions transversals entorn dels pols econòmics de ciutats mitjanes que actuen com a centres i configuren microregions funcionals.

  • Descongestionar la xarxa ferroviària actual.

 

El traçat inicial

La Línia Orbital Ferroviària, tot i ser concebuda d'una manera global, per tal de desenvolupar-la, s'ha dividit en els trams següents:

1.- Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles.

2.- Martorell - Terrassa.

3.- Sabadell - Granollers, per Barberà del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Montmeló.

4.- Granollers - Mataró, per la Roca del Vallès i Argentona.

 

El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal gestionada per Adif:

1.- Vilafranca del Penedès - Martorell per la Granada, Lavern - Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, actualment emprat per la part sud de la línia C-4 i per trens de mercaderies.

2.- Terrassa - Sabadell, actualment emprat per la part nord de la línia C-4 de Rodalies Renfe i també, minoritàriament, per trens de mercaderies.

3.- Mollet-Parets, actualment emprat per la part nord de la Línia C-3 DE Rodalies de Renfe

 

L'alternativa de traçat de la LOF proposada per l'esmentat estudi creua una àrea molt urbanitzada i un terreny notablement accidentat.

Compta amb un total de 119 Km, dels quals 68 seran de nova construcció.

Tindrà 33 estacions entre Vilanova i la Geltrú i Mataró; d'aquestes 20 seran noves.

Es preveu que es recorri la línia en uns 117 minuts a una velocitat màxima de 120 Km/h. La velocitat comercial (tenint en compte el temps que s'atura a les estacions) serà d'uns 60 Km/h. De tota manera, el temps de recorregut pot variar en funció de l'explotació que es faci de la línia, que podria tenir serveis semidirectes. A banda, aquesta línia no té com a objectiu principal la comunicació directa entre els seus extrems sinó les múltiples connexions que permetrà entre les ciutats intermèdies generant una estructura de xarxa.

La nova línia servirà directament una població de més de 870.000 habitants. Es preveu que la utilitzin uns 20 milions de viatgers a l'any.

 

Estacions de viatgers 31
Noves estacions de viatgers 18
Intercanviadors amb Renfe i FGC 12
Longitud 119 Km
Longitud de via nova 68 Km
Velocitat màxima 120 Km/h
Velocitat comercial 60 Km/h
Temps de recorregut 117 minuts
Demanda el primer any 8 MPax
Demanda anual consolidada 20 MPax
Pressupost 4,000 M€

 

 

Antecedents

El Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 (PDI), en el seu capítol “Desplegaments del PDI” dedica un apartat als “estudis de viabilitat a realitzar”, entre els quals figura la Línia Orbital. I això es fa amb la finalitat de “poder prendre la decisió d’incorporar les actuacions en aquest PDI 2001-2010 (segon quinquenni) o en propers documents amb major coneixement de causa”.

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) encarregà l’estudi de viabilitat a les consultores TRN Ingeniería i CINESI Consultoria de transport. Aquest estudi va ser presentat el mes de maig de 2004 i porta per títol “Estudi de corredors i d’alternatives. Estudi conjunt de viabilitat de la nova Línia Orbital Ferroviària ”.

El juliol de 2006 el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC). Aquest pla s’emmarca en el conjunt de la política de planificació i pel que fa a propostes ferroviàries té en consideració els següents plans: Plan Estratégico de Infraestructuras del Transporte (PEIT) del Ministeri de Foment i el PDI 2001-2010 de l’ATM. El PITC en el seu apartat de Proposta de xarxa ferroviària parla de la Línia Orbital Ferroviària com a proposta d’actuació de les noves línies convencionals.

El desembre de 2005 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC), acorda la iniciació del procediment de formulació del Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de les reserves de sòl per a l’establiment de la Línia Orbital Ferroviària, i el Govern de la Generalitat encarrega a l’ens públic Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) la redacció dels estudis necessaris per a redactar aquest pla. D’acord amb el que preveu la legislació vigent, la CUC va trametre als ajuntaments afectats un document que té per títol “La Línia Orbital Ferroviària de la regió metropolitana de Barcelona en el marc de la nova planificació infraestructural de Catalunya”, com a “Document d’objectius i propòsits generals del PDU de la reserva de sòl de la Línia Orbital”.

Durant 2006 i 2007 Ifercat, amb l’assistència de vàries empreses de consultoria, realitza els següents estudis:

> Estudi de traçat tram Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès.

> Estudi de traçat tram Martorell – Terrassa.

> Estudi de traçat tram Sabadell – Montmeló.

> Estudi de traçat tram Granollers – Mataró.

 

Informe Ambiental dels estudis de traçat

Com a conseqüència dels estudis en curs s’han introduït modificacions substancials en el traçat, així com possibles afectacions a nous municipis, de manera que resulta convenient realitzar una nova consulta institucional. S’ha redactat un nou document d’objectius i propòsits generals del PDU per a la Reserva del Sòl per a la Línia Orbital Ferroviària. Aquest document ha estat informat positivament per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya en data 27 de novembre de 2007. Es preveu realitzar el tràmit d’informació institucional, el primer trimestre del 2008.

 

Notícies relacionades

> Foment adjudica l'estudi de la LOF a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (07/10/2010)

Informació extreta: Ministeri de Foment

> Plànol Línia Orbital Ferroviària (23/10/2007)

Informació extreta web: IFERCAT

> El Govern aposta per la mobilitat i engegarà un Pla per l’Impuls del Transport Públic i de millora de les Infraestructures

Notícia AMTU, extreta de la Nota de premsa emesa per l'Oficina de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (27.09.2007)

> Resum Estudi de Viabilitat de la Nova Línia Ferroviària Orbital

 

Situació actual

> Aprovat definitivament el Pla director urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària

Notícia AMTU, extreta de la Nota de premsa emesa per l'Oficina de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (14.04.2010)

 

Principals novetats respecte el document original

El document aprovat presenta petits ajustos de traçat respecte de l’aprovat inicialment en diferents punts del seu recorregut, amb l’objectiu de millorar la integració de la traça en els entorns urbans. Així, inclou modificacions a Canyelles, Montmeló, La Roca del Vallès i Argentona, per apropar estacions a nuclis urbans, així com reduir l’afectació en l’entorn, mantenint, alhora, la funcionalitat ferroviària.

A més, per tal de millorar tant la integració com la funcionalitat, s’ha modificat també el traçat en els extrems de la línia, tant a Vilanova i la Geltrú/Sant Pere de Ribes com a Argentona/Mataró.

 

La Línia Orbital Tram a Tram

Concretament, el document aprovat avui detalla el traçat d’aquesta línia en diferents trams:

Tram I: Vilanova i la Geltrú/Sitges – Vilafranca del Penedès: el document aprovat avui inclou algunes modificacions a Vilanova i la Geltrú respecte del text original. Així, s’ha optat per un traçat soterrat per sota de la Ronda d’Europa, que permet l’accés directe a l’estació actual de Vilanova, evitant el pas per l’àmbit de Roquetes. Així, la línia neix de la connexió amb la línia R2 de Rodalies a Vilanova i la Geltrú, dóna servei als nuclis de Vilanova i de Roquetes i continua en direcció nord per arribar a Sant Pere de Ribes i Canyelles. En aquest punt, s’ha millorat la traça respecte del document inicial, per tal d’apropar l’estació a la població i millorar l’accessibilitat.
Posteriorment, creua l’espai natural d’Olèrdola en túnel i es connecta a la línia R4 de Rodalies a l’est dels Monjos. Una vegada la LOF s’ha incorporat a la línia R4 discorre per aquesta entre els municipis de Vilafranca del Penedès, La Granada, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell.

Tram II: Martorell – Terrassa: aquest tram discorre entre Martorell i Abrera pel corredor existent entre els nuclis urbans de Martorell i Abrera i la zona de polígons industrials ubicada a l’oest d’aquests municipis. Es dóna servei al nucli urbà de Martorell, al polígon de ca n’Amat i a Abrera. Entre Abrera i Terrassa, la línia aprofita el corredor del IV Cinturó i connecta amb la línia R4 de Rodalies al terme municipal de Viladecavalls, on es proposa una nova estació. Després, aprofita la línia R4 entre Terrassa i Sabadell passant per les estacions de Terrassa Can Boada (prevista), Terrassa, Terrassa Est, Can Llong, Sabadell Nord, Sabadell Centre i Sabadell Sud.

Tram III: Sabadell – Granollers: el tram discorre entre la connexió amb la línia R4 al terme municipal de Barberà del Vallès i la connexió amb la línia R7 on dóna servei a Barberà del Vallès i al polígon industrial de Santiga. A continuació, segueix per aquesta línia fins a Santa Perpètua de Mogoda, on s’incorpora a la R3 per compartir amb aquesta les estacions de Mollet Santa Rosa, Parets del Vallès i la nova estació Montmeló. En aquest municipi, s’ha apropat el traçat a l’AP-7, per reduir l’afectació del nou traçat. Posteriorment, la LOF creua l’AP7 i s’aproxima a la línia R2 per circular paral·lela a aquesta fins a l’estació de Granollers.

Tram IV: Granollers – Mataró: finalment, la línia travessa el nucli urbà de Granollers en túnel i permetrà donar servei a les noves àrees de creixement al sud de Les Franqueses del Vallès. El traçat es dirigeix cap a la costa a través dels municipis de la Roca del Vallès. Aquí es desplaça el traçat cap a l’est, per evitar l’afectació a una zona residencial. La línia continua cap a Argentona, on també s’ha modificat el traçat al nord del municipi, per tal d’augmentar la seva integració i reduir les afectacions a edificacions existents. Finalment, la traça arriba a Mataró, on es connecta amb la línia R1. El nou traçat aprovat ara ha permès respectar al màxim la zona agrícola de les cinc sènies i s’ha desplaçat la ubicació prevista de l’estació de Mataró Est (Rocafonda) per apropar-la al nucli urbà, situant-la sota la carretera de la Mata, a l’Oest de la Ronda Cervantes.


Una línia amb participació i consens

El Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària és fruït d’un important procés participatiu, que es va iniciar amb un el primer estudi de traçat fet per l’ATM el 2004.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va emetre un informe favorable el 27 de novembre de 2007, sobre el Pla Director Urbanístic de la Reserva de Sòl per a la Línia Orbital Ferroviària, que va ser sotmès a consulta per als ajuntaments afectats, així com per al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que va emetre el document de referència per a l’avaluació ambiental del Pla Director.

Durant aquest procés, es van rebre una vintena de suggeriments dels 48 municipis consultats. També es van mantenir reunions i converses amb els representants municipals i institucionals, amb la finalitat d’ajustar les característiques de la futura Línia Orbital Ferroviària i minimitzar les afectacions als diferents àmbits.

El 17 de desembre de 2008, la CUC va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per l’establiment de la línia orbital ferroviària, que va ser sotmès també a informació pública. Durant aquest procés s’han rebut prop de 90 aportacions d’interessats i 14 informes d’institucions.

Així, s’han dut a terme diverses modificacions en el text, i el document va ser aprovat provisionalment per la CUB el 4 de març de 2010. Avui, després de l’informe favorable de la CUC, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques l’ha aprovat definitivament.

  


 

Informació (14.04.2010)

REGISTRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE CATALUNYA (informació)

 

Document unitari

 

Resolucions via administrativa

Resolució

 

Documentació ambiental

Informe sostenibilitat

Memòria

Plànols d'informació

Plànols d'ordenació: Tram 1 - Tram 2

 

 

Línia Ferroviària Orbital: Línia orbital - Traçat complert - Estacions

Tram Mataró-Granollers

Tram Granollers-Sabadell

Tram Terrassa–Martorell

Tram Vilafranca del Penedès–Vilanova i la Geltrú