logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU CONCURS-001 SalaPREMSA AMTU 003

L’eix Ferroviari neix com a conseqüència d’una nova concepció de les comunicacions i del model territorial del país, que contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema en malla al de nusos. Així, esdevé clau la necessitat de concebre’l com un  element de reequilibri territorial. Actua com una via que fa d'intersecció amb els eixos naturals nord/sud creant una comunicació continua i directa entre comarques que tradicionalment no han estat prou ben comunicades.

Les comarques que creua el traçat de l’ETF presenten en comú nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Es tracta d’un grup de ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca. La planificació territorial preveu que en l’horitzó del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s’hi concentraran 1,5 milions d’habitants.

Així, en la conjunció de les dinàmiques metropolitana i territorial apareix l’ETF que permet crear una infraestructura fixa entre ciutats mitjanes, cosir els extrems de les línies de rodalies, generar economia en noves zones i aportar accessibilitat a les comarques interiors catalanes, servir fluxos transversals i reforçar la connexió d’Igualada i Manresa amb l’àrea més central de la metròpoli barcelonina.

Característiques principals

S’ha definit el traçat geomètric de les alternatives estudiades en l’escenari que considera unes velocitats de projecte per a viatgers mínima de 160 km/h i màxima de 250 km/h i per a mercaderies una velocitat mínima de 100 km/h i màxima de 120 km/h. Així mateix, preveu un pendent màxim d’1,5% per tal de facilitar el transport de mercaderies. El traçat serà de 233 quilòmetres de recorregut i unirà Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l’eix prelitoral, la regió metropolitana i el port de Barcelona. Transportarà en doble via d’ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i vàries terminals de càrrega.

En total, s’han desenvolupat 49 alternatives, que suposen uns 1.791 km de recorreguts estudiats.

La metodologia seguida ha permès discriminar per a cada un dels trams la millor de les diferents alternatives proposades. S’han comparat cadascuna d’aquestes tenint en compte:

Criteris ambientals (vulnerabilitat, singularitat, connectivitat).
Criteris funcionals (temps del recorregut i viatgers).
Criteris econòmics (cost de la infraestructura i manteniment).
Criteris geològics.  

 

Situació

Licitats els estudis informatius i d'impacte ambiental.  

 

Inversió 

6.500 MEUR

 

Traçat proposat

La presa de decisió sobre la millor alternativa del traçat ferroviari al llarg de l’eix Transversal Ferroviari ha requerit d’un complex procés d’avaluació de les diferents alternatives.

En total, s’han desenvolupat 49 alternatives, que suposen uns 1.791 km de recorreguts estudiats.

La metodologia seguida ha permès discriminar per a cada un dels trams la millor de les diferents alternatives proposades. S’han comparat cadascuna d’aquestes tenint en compte:

- Criteris ambientals (vulnerabilitat, singularitat, connectivitat).

- Criteris funcionals (temps del recorregut i viatgers).

- Criteris econòmics (cost de la infraestructura i manteniment).

- Criteris geològics.

 

Els trams

Seguint aquests criteris, l’estudi realitzat proposa com a millor opció el traçat que uneix Lleida i Girona amb els trams següents:

- Lleida - Mollerussa

- Tàrrega - Cervera

- Igualada - Manresa

- Vic - aeroport de Girona

Així, el traçat, en els seus 233 quilòmetres de recorregut parteix de Lleida, creua la plana connectant Mollerussa, Tàrrega i Cervera en paral·lel al corredor ferroviari ja existent. De Cervera a Manresa es recolza en el corredor definit per l’autovia A-2 i posteriorment s’encamina per una banda cap a Vic paral·lel a l’eix transversal viari. L’últim tram de Vic a Girona segueix també en gran part l’eix transversal viari connectant finalment amb l’aeroport de Girona. A banda del seu traçat bàsic, l’eix també preveu un ramal cap a Martorell per connectar amb la regió metropolitana de Barcelona , així com accessos a les ciutats. Tot el projecte, amb els seus ramals i accessos, suma 360 quilòmetres de nova línia de ferrocarril. El traçat de l’eix Transversal Ferroviari circumval·la les ciutats per on passa i preveu la realització d’una derivació per a penetrar-hi en via única. 

 

Característiques principals 
 

Lleida – Mollerussa – Tàrrega

El tram entre Lleida i Mollerussa fins arribar a Tàrrega té un recorregut de 53 quilòmetres i inclou una nova estació de viatgers a Mollerussa. Aquest tram es planteja com una solució integral i conjunta per a la nova línia i per a l’actual. El   nou eix s’inicia a l’oest de Lleida i passa per l’exterior de les poblacions, mentre que el corredor de la línia actual s’utilitza per a l’entrada de viatgers a la població de Mollerussa.

 

El tren-tramvia

A més, es preveu remodelar la línia actual entre Lleida i Mollerussa per establir-hi un servei de tren-tramvia més aptes que els convencionals per a creuar les poblacions en superfície. Aquest tren podrà continuar cap a Tàrrega i Cervera pel centre de les poblacions en l’actual línia remodelada i fins i tot cap a Calaf i Manresa. El tren-tramvia és un nou concepte de servei experimentat amb èxit en altres països europeus que es comporta com a tren per fora de les poblacions i com a tramvia pel centre d’aquestes.

 

Tàrrega – Cervera - Igualada

Aquest tram fins arribar a Igualada té un recorregut de 55 quilòmetres amb dues noves estacions de viatgers remodelades, una a Tàrrega i l’altra a Cervera. A més, en aquest tram es preveu la construcció d’una important terminal de mercaderies a la capital de l’Urgell.

 

Igualada – Manresa - Vic

 L’Eix, un cop superada la localitat de Cervera, es dirigeix fins a la població d’Igualada. Aquest tram i fins arribar a Vic té un recorregut de 74 quilòmetres i compta amb una nova estació de viatgers a Igualada que es connectaria amb FGC mitjançant un perllongament d’aquesta línia. A Manresa s’han plantejat dues alternatives: una al nord i l’altra al sud, al costat de l’actual estació de Renfe. En qualsevol cas, es perllongaria l’actual línia d'FGC unint les estacions de l’ETF i la de Renfe. Així mateix, en aquest tram entre Igualada i Manresa es preveu la possibilitat d’establir terminals de mercaderies. De l’entorn de Manresa arrenca la línia cap a Martorell. La traça segueix parcialment el corredor definit per l’autopista C-58 i la línia d’ample ibèric Barcelona – Manresa entre les localitats de Castellbell i el Vilar i els entorns de Vacarisses. Després de creuar la línia Manresa – Martorell d'FGC, rodeja pel nord-est la localitat de Martorell i s’estén fins al nus ferroviari de Castellbisbal. En aquest punt, l’Eix es connecta amb les línies ferroviàries del corredor prelitoral, Barcelona i el port.

 

Vic –aeroport de Girona

Aquest tram serà de 51 km de longitud. A l’estació de Vic es podrà intercanviar amb la línia de Renfe Barcelona – Puigcerdà - la Tor de Carol i a l’aeroport de Girona hi haurà una estació de viatgers i un intercanviador amb la línia d’alta velocitat. Permet traçar una circumval·lació de Vic pel nord i enllaçar aquesta ciutat amb l’aeroport de la ciutat de Girona, situat al sud, salvant al seu pas les Guilleries. Aquest eix segueix el corredor definit per l’eix transversal viari excepte a la zona més muntanyenca. De fet és un dels trams més accidentats de tot l’ETF amb un 48% d’estructura o túnel respecte de la longitud total. El traçat descendeix fins a la depressió de Girona passant pel nord de Santa Coloma de Farners. El final del tram se situa a l’aeroport de Girona. El pas de l’eix per l’aeroport es considera una aposta de futur tant pel trànsit de passatgers com per les futures connexions amb les plataformes industrials i logístiques del sud de Girona.

  

[Actualitzat: 18/03/2008]

Informació extreta de la web del DPTOP