logo amtu

JornadesAMTU 002 INFOTPU 000 MobiliCAT 003 Validacions TPU AMTU VAT 002 SalaPREMSA AMTU 003

Una mica d'història

Al 1996 la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), i l'Administració General de l'Estat decidiren la creació de l’ATM per tal d’unificar criteris en la gestió i finançament del transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com impulsar el seu desenvolupament, amb nous projectes tant importants com l’elaboració del Pla Director d’infraestructures o la Integració Tarifària. Ja llavors, representants d’alguns municipis de la 2a corona (concretament, Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú) demanaren que els respectius municipis no restessin allunyats d’aquest formidable centre decisori sobre el transport que representaria l’ATM. Es buscà una fórmula per tal de satisfer aquesta demanda, i així un representant d’aquestes ciutats ocuparia un dels llocs del Consell d’Administració de l’ATM corresponent –i per gentilesa- a l’ajuntament de Barcelona, representació que recaigué en el Sr. Antoni Prunés, tinent d’alcalde de Mobilitat Urbana de l’ajuntament de Terrassa. També altres representats d’aquelles ciutats, Joan Carles Sánchez de Sabadell, Joan Antoni Barón de Mataró, Joan Benet de Vilanova, foren designats membres de les distintes comissions de l’ATM. En el decurs dels anys posteriors, i fruit de la intensa gestió de l’ATM i de la demanda de més municipis de sumar-se a aquesta representació, es feu pal·lesa la necessitat que aquella representació primitiva dels 6 municipis adquirís una naturalesa més àmplia, més estructurada políticament, i més operativa.

 

Creació de l'AMTU

L’AMTU fou creada pels alcaldes i regidors representants dels 16 ajuntaments següents: Abrera, Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers, Igualada, Lliça d’Amunt, Manresa, Mataró, Parets del Vallès, Rubí, Sabadell, Sitges, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, que prèviament havien pres el corresponents acord de creació – adhesió i aprovats els estatuts fundacionals. Aquesta solemne sessió tingué lloc el dia 21 de setembre de 2001, a la Sala Francesc Tarafa de la ciutat de Granollers, la qual actuà d’amfitriona (veure fotografia superior). En aquella sessió s’aixecà l’acta fundacional, s’aprovaren els estatuts de la nostra agrupació, i es nomenà un Consell Executiu format per els representats de 12 de les ciutats fundadores. Entre ells es nomenà President, en la persona de Josep Pujades, alcalde de Granollers, Vicepresident en la persona de Antoni Prunés, regidor de Terrassa, Secretari en la persona de Joan Benet, de Vilanova i la Geltrú, i Tresorer en la persona de Jordi Cuyàs, de Vilafranca del Penedès. La resta de membres del 1r Comitè Executiu foren els representants de Sabadell, Mataró, Abrera, Manresa, Rubí, Vic, Igualada i Parets del Vallès. 

 

Consolidació de l'AMTU

Fins aquí l'AMTU representava una coalició d'interessos polítics en la defensa del transport públic de la 2a Corona Metropolitana. Als seus dirigents els semblà necessari endegar la seva constitucíó també en forma d'organització física.

Així es decidí obrir una seu permanent de l'associació i dotar-la dels mitjans humans i tècnics per esdevenir el seu braç executiu. S'optà per instalar la seu a Granollers, ciutat del president de l'AMTU, i així s'inaugurà, el 23 de gener de 2004, amb la presència de les màximes autoritats catalanes en el terreny de la mobilitat.

També es decidiren tres fronts d'actuació: ampliació de l'associació, reconeixement exterior, i assolir un millor finançament pel transport públic urbà i més infraestructures per a la mobilitat de la 2a CM.

L'AMTU ingresà com a membre de ple dret a l'Autoritat del Transport Metropolità, el 18 de novembre de 2002. Un any després l'AMTU formava part de tots els organismes planificadors i consultors de la mobilitat de Catalunya depenents de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. Mentrestant, el número d'associats continuà creixent a un ritme espectacular i a finals del 2007 eren ja 55 els municipis adherits. El 2006 el conseller Joaquim Nadal i el president de l'AMTU Josep Mayoral signen un conveni pel que els Transport públics Urbans de l'AMTU s'integren en el Contracte-Programa 2007-2010, amb una dotació econòmica de 28 M€ per aquest període. Era la primera vegada que els transports públics urbans de la 2a CM sortirien en un Contracte-Programa, de caràcter estatal.

Finalment el setembre de 2007 el president de la Generalitat, l'honorable senyor Josep Montilla es comprometia, davant del Parlament de Catalunya, a impulsar la línia orbital ferroviària, que és la unió per tren de totes les capitals i moltes ciutats de la 2a CM.

L’AMTU té la voluntat de representar la veu conjunta de tots els municipis del seu àmbit territorial; per tant, l’AMTU està oberta a tots aquells altres municipis i entitats municipals que gestionen transport públic a les seves ciutats i que voluntàriament decideixin formar-ne part.

 

10 anys d'AMTU

El 21 de setembre de 2011 es van complir 10 anys de la creació de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) i per celebrar-ho es va organitzar un acte amb l'assistència de més d'un centenar de personalitats del món de la mobilitat (Joaquim Nadal, Damià Calvet, Manel Villalante, Ricard Font, Ramon Seró) així com alcaldes i regidors de les ciutats adherides (com els alcaldes de Terrassa, Mataró, Sant Cugat, Molins de Rei, entre d'altres).

Jordi Julià, va fer una conferència sobre la història del transport públic i la seva evolució al llarg dels anys, que fou celebrada pels assistents.

La cloenda va anar a càrrec de Damià Calvet, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, que va felicitar l’AMTU “per ser un referent en la gestió de la mobilitat de la 2a corona metropolitana. Hem trobat en l’AMTU un col·laborador lleial però alhora exigent i esforçat en la defensa dels seus interessos territorials, amb una visió de país que ajuda en la millora de la xarxa de transport públic que contribueix de forma sostenible al desenvolupament econòmic i al reequilibri territorial. El nostre objectiu ha de ser que el transport públic es converteixi en una alternativa real al vehicle privat”.

 


Autor de les fotografies: Toni Torrillas
Facilitades per: Hemeroteca Municipal JOSEP MORA de Granollers (HMG)